Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 28 de juny del 2013

Bella Figlia Dell'Amore. Verdi



Bellíssim passatge de Rigoletto, el quartet. Canten Joan Sutherland, Pavaroti, Leo Nucci i Isola Jones.

dimecres, 26 de juny del 2013

Fragments de "Auguries of Innocence". William Blake



"To See a World..."

To see a World in a Grain of Sand
And a Heaven in a Wild Flower,
Hold Infinity in the palm of your hand 
And Eternity in an hour.

A Robin Redbreast in a Cage
Puts all Heaven in a Rage.
A dove house fill’d with doves and pigeons
Shudders Hell thro’ all its regions.
A Dog starv’d at his Master’s Gate
Predicts the ruin of the State.
A Horse misus’d upon the Road
Calls to Heaven for Human blood.
Each outcry of the hunted Hare
A fiber from the Brain does tear.

He who shall train the Horse to War
Shall never pass the Polar Bar.
The Beggar’s Dog and Widow’s Cat,
Feed them and thou wilt grow fat.
The Gnat that sings his Summer song 
Poison gets from Slander’s tongue.
The poison of the Snake and Newt
Is the sweat of Envy’s Foot.

A truth that’s told with bad intent
Beats all the Lies you can invent.
It is right it should be so;
Man was made for Joy and Woe;
And when this we rightly know
Thro’ the World we safely go.

Every Night and every Morn
Some to Misery are Born.
Every Morn and every Night
Some are Born to sweet delight.
Some are Born to sweet delight,
Some are Born to Endless Night.

Perdoneu que no us el tradueixi, aquest cop, però penso que s'entén força bé, oi?

dilluns, 24 de juny del 2013

Une petite Cantate. Barbara



Demà farà vint-i-dos anys que va morir en Bartolo.
Aquesta cançó la va escriure la cantant Barbara, per dedicar-la a la seva amiga, Liliane Benelli, Pianista, amb la qual havia composat dues cançons, i que, com el benvolgut Bartolo, va morir d'accident.
Quan l'escoltava pensava que aquella noia, que va morir l'any 65, viu encara en el record d'aquesta cançó. Com el Bartolo viu encara en el record dels que el vam estimar.
I és que hi ha penes que no caduquen mai.
Aquí teniu una versió sense subtitular, perquè la que està subtitulada no es deixa inserir. Si la voleu amb subtítols, simplement cliqueu aquí.

dimecres, 19 de juny del 2013

Y los ojos prometen. Jorge Guillén


Y los ojos prometen
mientras la boca aguarda.
Favorables, sonríen.
¡Cómo íntima, callada!


Henos aquí. Tan próximos.
¡Qué oscura es nuestra voz!
La carne expresa más.
Somos nuestra expresión.


De una vez paraíso,
con mi ansiedad completo.
La piel reveladora
se tiende al embeleso.


¡Todo en un sólo ardor
se iguala! Simultáneos
apremios me conducen
por círculos de rapto.


Pero más, más ternura
trae la caricia. Lentas,
las manos se demoran,
vuelven, también contemplan.

dilluns, 17 de juny del 2013

Seguidilla.(Tres danses per a oboè, arpa i cordes). Frank Martin.



Toquen Ramon Ortega Quero, a l'oboè, Mannon Pierrehumbert, a l'arpa, i l'Ensemble Symphonique Neuchatel, dirigits per Alexander Mayer, en un enregistrament de dia 26 de Gener de 2013.

dimecres, 12 de juny del 2013

Der Abschied. Del Cant de la terra. Mahler



Una orquestra de cambra, liderada per la violinista Janine Jansen, acompanya la mezzo Christianne Stotijn.
És una interpretació que van fer al festival de música de cambra d'Utrecht, el desembre de 2012.

dilluns, 10 de juny del 2013

Verbo/Calima/Utopía. Miguel Veyrat.

Como el agua de la piedra
 brota si el verbo la golpea
 en el tránsito del rayo:
 Como va contando luego
 cuanto a su paso inunda
 sacia penetra preña
 y nos libra de la muerte:
 Así dura en nosotros —late
 mana fluye nombra,
 vive alumbra iluminando
 la poesía adentro más adentro
 que nuestra propia vida:
 Siempre imposible de alcanzar
 cuando en niebla se evapora.
(Sheherezade, Las Mil y Una Noches) ©Miguel Veyrat, “Instrucciones para amanecer” (“Al maestro de música”) Calima 2005

dimecres, 5 de juny del 2013

Duermes. Mi mano toca sueño. Duermes… Jorge Guillén



Duermes. Mi mano toca sueño. Duermes.
Gozo de tu inocencia confiada,
de tu implícita forma en esa noche
que hace tan suya con amor la mano.

Te siento dormir sin verte,
serenísima, sagrada,
nunca imagen de la muerte,
y oponiéndote a la nada
triunfar como piedra inerte.

La delicada masa de tu sueño
se espesa junto a mí, sin paz nocturna,
que así convive con la invulnerable,
cuyo retorno al despertar es siempre
la súbita inmersión en nuestra dicha.

Sumido en un calor de dos, el sueño
relaja su clausura, casi abierta
dulcemente hacia el día aún isleño.
Calor, amor.
La historia tras la puerta.