Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 11 de juliol del 2014

"Selig sind". Un Requiem Alemany. Brahms



He estat pensant molt en quina havia de ser l'entrada d'avui, doncs ara tanco aquesta temporada. 
Repasso el curs que ha passat, tot el que m'ha estat donat, tota la música i la poesia que he viscut, donant gràcies a tot el que m'ha fet créixer. 
Penso que aquesta pot ser una bona cloenda. El primer moviment d'un Rèquiem Alemany de Brahms, que vam cantar, amb el Cor Ciutat de Mataró, juntament amb el Cor de Cambra de Granollers i el cor de la diputació de Girona, a l'auditori de Granollers, El dia 12 d'abril.
Dirigeix Xavier Puig, l'orquestra simfònica del Vallès.

Un d'aquests caparrons és el meu. Ha estat un curs certament dur. Però poder gaudir de moments com aquest ha estat certament balsàmic. 

Aquest blog farà vacances fins el proper setembre. 
Que tingueu un bon estiu.

dimecres, 9 de juliol del 2014

dilluns, 7 de juliol del 2014

Concert nº 5 (Emperador), 2on moviment. Beethoven.

Helene Grimaud, acompanyada per l'orquestra simfònica de la ràdio de Frankfurt, dirigits per Paavo Jarvi, en un concert cel·lebrat a Tokyo el Juny de 2008.

divendres, 4 de juliol del 2014

Mai donis per finit. Miquel Àngel Riera

Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.




D'aquest esplèndid poema, Joan Bibiloni en va fer una versió. He estat buscant-la per posar-la però no la trobo per enlloc.

dimecres, 2 de juliol del 2014

A Carles Riba. Bartomeu Rosselló-Pòrcel


Quan arribarà aquell moment
de totes les seguretats?
La boca sabrà que no ment
velles mentides del passat.

El peu, en tots els nous camins ,
i el rostre,en cant a la ventada.
Els colors més purs i divins 
s'ofrenaràn a la mirada.

Hora d'enveges i de plany,
ullada en les ombres obscures.
El que ha arribat sia'ns company
de les jornades insegures.