Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 29 de setembre del 2014

La caricia perdida. Alfonsina Storni


Se me va de los dedos la caricia sin causa, 
se me va de los dedos... En el viento, al pasar, 
la caricia que vaga sin destino ni objeto, 
la caricia perdida ¿quién la recogerá? 
Pude amar esta noche con piedad infinita, 
pude amar al primero que acertara a llegar. 
Nadie llega. Están solos los floridos senderos. 
La caricia perdida, rodará... rodará... 
Si en los ojos te besan esta noche, viajero,
si estremece las ramas un dulce suspirar,
si te oprime los dedos una mano pequeña
que te toma y te deja, que te logra y se va.
Si no ves esa mano, ni esa boca que besa,
si es el aire quien teje la ilusión de besar,
oh, viajero, que tienes como el cielo los ojos,
en el viento fundida, ¿me reconocerás?

dimecres, 24 de setembre del 2014

Variacions sobre el tema d'aniversari



Avui la meva germana fa anys, i com que és, a part de tan bona germana, tan bona violinista, he pensat que potser li agradarà que la feliciti així. Molts d'anys, Antònia, i que siguin bons, i que els visquem plegades. toca el grup O'stravaganzza

dilluns, 22 de setembre del 2014

Tiemblo, amigo mío…. Antoine B. Daniel

Tiemblo, amigo mío, por ese amor 
que hierve en mí y con el que no sé qué hacer. 
Tiemblo con las miles de caricias 
hechas con la imaginación 
y nunca consumadas. 
Tiemblo por si olvido algún día su voz, 
sus labios, el almizcle de su piel. 
Tiemblo, y luego me digo que 
todo ha terminado. 
Hace demasiado tiempo que estamos lejos...

Antoine B Daniel- El oro de Cuzco

dilluns, 15 de setembre del 2014

Cinquanta milions de segons.



La cantània de fa dos anys, dedicada a l'escola, tenia aquesta cançó. 
La dedico, amb molt carinyo a tothom qui avui comença la normalitat. 
Que tinguem un bon curs!

dijous, 11 de setembre del 2014

Ara és l'hora de dir. ( "Saule, Perkons, Daugava") Martins Brauns





Com sabeu, als països bàltics hi ha una gran tradició coral i allà el cant coral va ser determinant per aconseguir la seva independència.
Un dels cants que s'ha popularitzat a partir de la Via Bàltica és una cançó que es diu "Saule, Perkons, Daugava". L’autor de la música és Martins Brauns (*1951) de Letònia i la lletra és de Rainis (1865-1929). És com un poema èpic: Saule (el sol), Perkons (els raigs de llum) Daugava (un riu de Letònia) i parla d’una clau que te Letònia, que cau al mar i que recuperen ja que és la que obra la porta al futur.
Atès el moment que vivim a Catalunya, l'autor ha cedit l'obra i s'hi ha adaptat un text català. En Jaume Ayats, impulsor del projecte, ha adaptat un poema de Miquel Martí i Pol, amb permís de la seva viuda. Correspon a "Meditació última" de "El Poble" i el títol d'aquesta composició és: "Ara és l'hora de dir".


Canta el Cor Jove de l'Orfeó Català. Toca el piano Josep Buforn i dirigeix Esteve Nabona.



dimecres, 10 de setembre del 2014

(sense títol) Montserrat Abelló.

Marxaré per
un llarg camí; 
ja no hi retrobaré la veu,
l’amic. Aturada en el 
camí, desconeixeré 
la meva ombra allargada 
al portal dels adéus.
La mà estirada plena 
de records d’ahir.
I, amb l’esguard fit

a l’horitzó, esperaré
el meu propi retorn.


Montserrat Abelló ("Paraules no dites", 1981)


Descansa en pau, Montserrat. (1918-2014)

dilluns, 8 de setembre del 2014

Morgen. Op. 27 nº 4 Richard Strauss.



Amb imatges de la Bretanya Francesa, i la veu d' Elisabeth Schwarzkopf, avui us proposo aquesta delícia.

dilluns, 1 de setembre del 2014

Bienvenida. Mario Benedetti


Se me ocurre que vas a llegar distinta
no exactamente más linda
ni más fuerte
                       ni más dócil
                                           ni más cauta
tan sólo que vas a llegar distinta
como si esta temporada de no verme
te hubiera sorprendido a vos también
quizá porque sabes
como te pienso y te enumero

despues de todo la nostalgia existe
aunque no lloremos en los andenes fantasmales
ni sobre las almohadas de candor
ni bajo el cielo opaco

yo nostalgio
tú nostalgias
y como me revienta que él nostalgie

tu rostro es la vanguardia
tal vez llega primero
porque lo pinto en las paredes
con trazos invisibles y seguros

no olvides que tu rostro
me mira como pueblo
sonríe y rabia y canta
como pueblo
y eso te da una lumbre
                                        inapagable

ahora no tengo dudas
vas a llegar distinta y con señales
con nuevas
                   con hondura
                                        con franqueza

sé que voy a quererte         sin preguntas
sé que vas a quererme         sin respuestas.