Igual que un raig de sol que, pel cimbori, penetra dins d'un temple, poc a poc, i cruament senyala, amb el seu dit de foc, els rostres adormits de les verges de vori,
severa i dolça música, segueixes per les ànimes nostres un passadís obscur, i amb el teu dit de foc hi descobreixes l'espectre del passat, el rostre del futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada