Advers al vent. Salvador Espriu
No preguntis si pensoencara en els vells diesdels senyors, si recordocom lentament morienels jardins, les paraules.He perdut. Ai, caigudade l'allunyat per l'íntimcamí que només portaon ja no sóc, designid'oblidar hores, núvols,el meu nom de naufragi!Vençudíssim, sentint-meadvers al vent, segurapresa del mar, no vulguissaber si penso encaraen la llum dels vells dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada