L' Arribada. Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919)
Des del peu de la pujadaja veig sobreeixir els rosersbrodant amb ses branques tendreslos cantells de la paret.Ja sento les flaires vostres,gessamins i llimoners,aquesta flaire de casaque no es confon amb cap més.Ja veig ma cambra volguda...los finestrals són obertscom amics que m'ofereixenl'aixopluc de son recer.¡Ja so dalt! Ja so a la casai arreu me sento a tot pler.¡Oh, les plantes benvolgudesdel meu jardí sempre verd!¡Quin esplet de fulles novesles acàcies i ametllers!Les branques de la pereraper sobre el banc s'han estèsi el gessamí amb ses flors blanquesdamunt seu fa d'encenser.¡Valga'ns Déu! ¿I la mimosa?¡quina florida que ha tret!¡Oh, que hermós! ¡Al cim de l'arbrepenja un niu que sembla un bres!I allà dalt de la teulada¡hi ha tot un vol d'aucellets!¡Benvinguts, que llar on niendiu que Déu la beneeix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada