Consells als presumits. Lluïsa Denís

Quan tu ja siguis vell, no vulguis presumir-ne

fent de jove graciós, ardent i apassionat;

que fa tristesa al cor per no dir que fa riure

donant certa amargor, si algú se n'ha adonat.

Sigues polit, correcte, amb roba que t'escaigui

elegant i seriós, segons la teva edat,

i veuràs que hi ha dones que esperen ton somriure

coneixent tu, aleshores, que encara has agradat.

I guarda dins ton pit el geni i la tristesa

perquè tothom en fuig, del que és malhumorat.

I sempre fes-te càrrec de què la jovenesa

sols pensa en divertir-se i a tu ja t'ha passat.

I així per tot on vagis hi portaràs bonança;

la teva companyia ja mai destorbarà.

I quan a la fi moris deixaràs enyorança

i la teva memòria dels teus no es borrarà.

Lluïsa Denís

Lluïsa Denís i Reverter va néixer a Barcelona l’any 1862 i va morir l’any 1946. Com tantes altres dones de la seva època, l’ombra del seu home, un personatge de la talla de Rusiñol, va mig eclipsar la figura d'aquesta polifacètica dona, autora teatral, poeta, compositora i pintora.

O, magnum mysterium. Lauridsen

Canta  el Nordic Chambe Choir

Los Nadies. Eduardo Galeano

 Sueñan las pulgas con comprarse un perro

y sueñan los nadies con salir de pobres,

que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte,

que llueva a cántaros la buena suerte;

pero la buena suerte no llueve ayer,

ni hoy, ni mañana, ni nunca,

ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte,

por mucho que los nadies la llamen

y aunque les pique la mano izquierda,

o se levanten con el pie derecho,

o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre,

muriendo la vida, jodidos, rejodidos.

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal,

 sino en la crónica roja de la prensa local. 

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Eduardo Galeano

Torna a venir la nit

 Torna a venir la nit

i em deixo anar la mata

de fina cabellera

damunt de les espatlles

i eixarranco les cuixes

damunt de l'estimat.

–Digues, ¿hi ha res de mi

que no et sigui adorable?

Tzu Yeh.

(poetessa xinesa , s. IV)

Avui t'envie roses i aquests versos

Avui t'envie roses i aquests versos 

que volen dir-te, amor, quanta enyorança

sent de tu quan no estàs i es petrifica

el món a poc a poc i és tot silenci.

Avui t'envie, amor, el meu amor

fet passió perenne en la firmesa

de voler-te i voler que cresca i dure

aquest camí que junts obrim de joia.

Marc GRANELL, fragment del llibre Versos per a Anna

Edicions Bromera, col·lecció <<Poesia>>, Alzira, 1998