Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dimarts, 29 de novembre del 2022

Concert per a Oboè i orquestra (2n mov) Krajewski


Toca l'oboè Marek Roskowski, amb la camerata de Varsovia, dirigida per Pawel Kos-Nowick

Aquesta audició és interessant, a part de per la bellesa indubtable de l'obra i el so de l'oboista, perquè toca no amb una canya de fusta, com normalment fem els oboistes, sinó amb una de sintètica. 
Molt interessants, les possiblititats que ens dona això. 

diumenge, 18 de setembre del 2022

Ag Criost An Sol (Sean O'Riada, sobre un text anònim)

 




Crist és la llavor, Crist és la collita

que siguem tots entre els fidels del Senyor

Crist és el mar, crist és el peix

Que siguem tots a les xarxes de Deu


Des que neixem, fins que creixem, 

Des que creixem, fins que morim

Els teus braços, oh, Crist, sobre nosaltres. 

De la mort a la fi, que és un recomençar.

Que ens acullis al paradís. 


Aquesta bonica i evocadora cançó irlandesa no és tan antiga com sembla. Les paraules probablement van ser escrites a finals del segle XIX o principis del XX, i la música la va afegir el 1968 Sean O'Riada, una figura distingida de l'escena musical irlandesa del segle XX. La melodia inquietant captura una mica de la malenconia popular irlandesa i les paraules exploren la idea que la llavor pertany a Crist. 

dimecres, 3 d’agost del 2022

Elegia. Màrius Torres


La cançó trista ha de ser la més breu.
Si és que no pots callar, somriu, cor meu.

Com tot el cel després de ploure, encara,
reneix en una gota d’aigua clara

i el crit del mar ressona eternament
en els cargols marins, miralls de vent,

el gran dolor que en el meu cor habita
capigui en tu, elegia tan petita.

Màrius Torres, Poesies de Màrius Torres


Text a cura de Margarida Prats Ripoll: pàg.165.

dijous, 2 de juny del 2022

El Ram. Jacques Prévert

Què hi fas aquí, noieta

amb aquestes flors tallades de fresc

què hi fas aquí joveneta

amb aquestes flors resseques

què hi fas aquí bella doneta

amb aquestes flors marcint-se

què hi fas aquí velleta

amb aquestes flors morint-se

Espero el vencedor


Jacques Prévert

dimarts, 3 de maig del 2022

divendres, 29 d’abril del 2022

No sé si m'estimaves: t'estimava. Joan Fuster


No sé si m'estimaves: t'estimava 
i això era tot, i això era prou, i els dies 
obraven per a mi racons tendríssims. 

T'estimava amb les hores i amb el somni, 
i et cantava, i passaves, i abril queia, 
i et sabia ma carn meravellada. 

Sí, t'estimava lentament i sorda. 
Com s'estimen les coses marcescibles. 
Com s'aprèn l'idioma de l'absència.

dimarts, 26 d’abril del 2022

Olvidanza. Eduardo Calamaro



Deshojaba los recuerdos, 
los iba tirando al agua.
Lentamente, 
por el río se alejaban.

Vibraciones que no llegan 
a la orilla de escucharlas.
Temblor de las cuerdas mudas 
entre los brazos del arpa.

Círculos que cavan fugas 
en al bandeja de plata 
de las aguas que caminan 
a juntarse con las aguas.

A juntarse con el cielo 
en el borde de la taza.
¿Y llegarán los recuerdos
a parar en esta plata?

Temblor de las cuerdas mudas, 
un hábito de nostalgia 
aventa muy suavemente 
en la mejilla cansada.

Una voz me quemaría 
la sombra de sus pestañas 
pero ya no… 
Cuerdas mudas 
entre los brazos del arpa.
Vibraciones que no llegan 
a cuajar en resonancias: 
ayer… anteayer… un día
no sé qué cosas pensaba.


Eduardo Calamaro

(1917-2016)

dilluns, 7 de febrer del 2022

Historia de un amor. Cristina Pieri Rossi

"Para que yo pudiera amarte

los españoles tuvieron que conquistar América

y mis abuelos

huir de Génova en un barco de carga.

Para que yo pudiera amarte

Marx tuvo que escribir El capital

y Neruda la Oda a Leningrado.

Para que yo pudiera amarte

en España hubo una guerra civil

y Lorca murió asesinado

después de haber viajado a Nueva York.

Para que yo pudiera amarte

Virginia Woolf tuvo que escribir Orlando

y Charles Darwin 

viajar al Río de la Plata.

Para que yo pudiera amarte

Catulo se enamoró de Lesbia

y Romeo, de Julieta,

Ingrid Bergman filmó Stromboli 

y Pasolini, Los cien días de Saló.

Para que yo pudiera amarte,

Lluís Llach tuvo que cantar El segadors

Y Milva, los poemas de Bertolt Brecht.

Para que yo pudiera amarte

alguien tuvo que plantar un cerezo 

en la tapia de tu casa 

y Garibaldi pelear en Montevideo.

Para que yo pudiera amarte 

las crisálidas se hicieron mariposas 

y los generales tomaron el poder.

Para que yo pudiera amarte

tuve que huir en barco de la ciudad donde nací

y tú combatir a Franco.

Para que nos amáramos, al fin,

ocurrieron todas las cosas de este mundo

y desde que no nos amamos

sólo existe un gran desorden".


Cristina Peri Rossi, Historia de un amor

diumenge, 16 de gener del 2022

Nunca sabrás que tu alma viaja. Margerite Youcenar

Nunca sabrás que tu alma viaja

dulcemente refugiada en el fondo de mi corazón,

y que nada, ni el tiempo ni la edad ni otros amores,

impedirá que hayas existido.

Ahora la belleza del mundo toma tu rostro,

se alimenta de tu dulzura y se engalana con tu claridad.

El lago pensativo al fondo del paisaje

me vuelve a hablar de tu serenidad.

Los caminos que seguiste, hoy me señalan el mío,

aunque jamás sabrás que te llevo conmigo

como una lámpara de oro para alumbrarme el camino

Ni que tu voz aún traspasa mi alma.

Suave antorcha tus rayos, dulce hoguera tu espíritu;

Aún vives un poco porque yo te sobrevivo.


Marguerite Yourcenar

dissabte, 1 de gener del 2022

Bolero. Julio Cortázar


Qué vanidad imaginar

que puedo darte todo, el amor y la dicha,

itinerarios, música, juguetes.

Es cierto que es así:

todo lo mío te lo doy, es cierto,

pero todo lo mío no te basta

como a mí no me basta que me des

todo lo tuyo.


Por eso no seremos nunca

la pareja perfecta, la tarjeta postal,

si no somos capaces de aceptar

que sólo en la aritmética

el dos nace del uno más el uno.


Por ahí un papelito

que solamente dice:


Siempre fuiste mi espejo,

quiero decir que para verme tenía que mirarte.


Julio Cortázar