La cançó trista ha de ser la més breu.
Si és que no pots callar, somriu, cor meu.
Com tot el cel després de ploure, encara,
reneix en una gota d’aigua clara
i el crit del mar ressona eternament
en els cargols marins, miralls de vent,
el gran dolor que en el meu cor habita
capigui en tu, elegia tan petita.
Màrius Torres, Poesies de Màrius Torres.
Text a cura de Margarida Prats Ripoll: pàg.165.
