Pare Nostre. Strainsky

No se quin és el cor que canta, però és la versió que m'ha agradat més de les que he trobat.

Desdicha. Luís Cernuda

Un día comprendió cómo sus brazos eran
Solamente de nubes;
Imposible con nubes estrechar hasta el fondo
Un cuerpo, una fortuna.
La fortuna es redonda y cuenta lentamente
Estrellas del estío.
Hacen falta unos brazos seguros como el viento,
Y como el mar un beso.
Pero él con sus labios,
Con sus labios no sabe sino decir palabras;
Palabras hacia el techo,
Palabras hacia el suelo,
Y sus brazos son nubes que transforman la vida
En aire navegable.

Un río, un amor (1929)

De parar i desparar taula. Maria Mercè Marçal

DE PARAR I DESPARAR TAULA

Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.

Amor... (Les set: no véns. Sota la taula
s'amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.

Toco le nou i les deu, i sóc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per enc obrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa. 

El silenci d'estimar. Eliseo Parra

Vol eixir la meua veu
i cantar
que és el fet el que pregona
no el parlar.
Si estimem el vent que ens porta
la paraula
el silenci d'estimar
mai se'n va.
Jo no sé quan dius t' estime
si és veritat
però que be ho sap el meu cos
quan hi sent la teu mà.
I amb aquesta jota vull cantar
i vull ser la veu que el vent
et durà
el meu crit d' amor serà
un abraç.

I love you more than you'll ever know

Amy Winehouse, en un concert en directe.

Duet Còmic.

Una mica d'humor amb els germans Marx... a la fi és divendres!

Cançó gitana. Dvorak

Ara Malikian interpreta aquesta meravella als jardins del  palau real  de la Granja de San Ildefonso

"Col sorriso d'innocenza" Bellini

L'orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigint Antonino Fogliani. Canta Mariella Devia. "Col sorriso d'innocenza" (acte 2) Mariella Devia (Imogene) Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Antonino Fogliani És una ària de l'òpera "Il Pirata" de Bellini

Lo que no se recuerda. Luís Rosales

Para volver a ser dichoso era

solamente preciso el puro acierto

de recordar… Buscábamos

dentro del corazón nuestro recuerdo.

Quizá no tiene historia la alegría.

Mirándonos adentro

callábamos los dos. Tus ojos eran

como un rebaño quieto

que agrupa su temblor bajo la sombra

del álamo… El silencio

pudo más que el esfuerzo. Atardecía

para siempre en el cielo.

No pudimos volver a recordarlo.

La brisa era en el mar un niño ciego

"Gottes zeit ist die Allerbeste zeit" J.S. Bach

Com vaig fer ja fa uns dies, us torno a proposar una transcripció d'un coral de Bach. En aquest cas la transcripció és de György Kurtág. 
La interpretació és a càrrec de Stephanie Ho i Saar Ahuvia

(sense títol) Garrik el Caminante (J.V)

Estaré ahí, para ti, sin que me veas, 
Aliviaré tus heridas sin estar cerca, 
Amaras mi amor sin tangente física, 
Olvidarás la cordura y serás magia.

Cuando me necesites y no me conozcas aún,
Cuando sepas que me amas y no sepas de mi.

Respira.

Vive la verdad de que ya soy parte de tu vida aunque nunca la vivas junto a mí.

Ama incondicionalmente y vivirás constantemente en un cálido abrazo.

Por Garrick El Caminante

No te rindas. M. Benedetti

No te rindas, aun estas a tiempo

de alcanzar y comenzar de nuevo,

aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,

liberar el lastre, retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

continuar el viaje,

perseguir tus sueños,

destrabar el tiempo,

correr los escombros y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

aunque el frio queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se esconda y se calle el viento,

aun hay fuego en tu alma,

aun hay vida en tus sueños,

porque la vida es tuya y tuyo tambien el deseo,

porque lo has querido y porque te quiero.

Porque existe el vino y el amor, es cierto,

porque no hay heridas que no cure el tiempo,

abrir las puertas quitar los cerrojos,

abandonar las murallas que te protegieron.

Vivir la vida y aceptar el reto,

recuperar la risa, ensayar el canto,

bajar la guardia y extender las manos,

desplegar las alas e intentar de nuevo,

celebrar la vida y retomar los cielos,

No te rindas por favor no cedas,

aunque el frio queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se ponga y se calle el viento,

aun hay fuego en tu alma,

aun hay vida en tus sueños,

porque cada dia es un comienzo,

porque esta es la hora y el mejor momento,

porque no estas sola,

porque yo te quiero.



És la segona vegada, em penso, que poso aquest poema. Mai em canso de llegir-lo. El vídeo és una mica diferent, però també està molt bé.

Sonata en Re Major. P.Antoni Soler.

José Menor ens regala aquesta delícia.
És un enregistrament en directe d'un concert fet el passat Juliol a Girona

Non, je ne regrette rien. Edith Piaf

Aquests dies que molts i moltes fem balanç de l'any passat i encarem el proper, va molt bé tenir aquesta cançó en ment. 

Pas de Deux- (del trenca-nous) Tchaikosky

Poso poc ballet aquí, i això que m'encanta. 

Aquí teniu al gran Nureyev, ballant amb Merle Park. Veure aquests dos cossos perfectes movent-se amb tanta elegància em fa sentir meravellada de com es pot crear tanta bellesa amb moviments i música. 

És un goig que internet ens permeti gaudir-ne.

No se quina orquestra és, em disculpo.