My Funny Valentine's. Richard Rodgers, Lorenz Hart

Un clàssic del Jazz revisat.
M'encanta!!!

Us deixo la lletra:

My funny valentine
Sweet comic valentine
You make me smile with my heart
Your looks are laughable
Unphotographable
Yet youre my favourite work of art

Is your figure less than greek
Is your mouth a little weak
When you open it to speak
Are you smart?

But dont change a hair for me
Not if you care for me
Stay little valentine stay
Each day is valentines day

Is your figure less than greek
Is your mouth a little weak
When you open it to speak
Are you smart?

But dont you change one hair for me
Not if you care for me
Stay little valentine stay
Each day is valentines day

Amor mío, mi amor. Jaime Sabines

Amor mío, mi amor, amor hallado 
de pronto en la ostra de la muerte. 
Quiero comer contigo, estar, amar contigo, 
quiero tocarte, verte. 

Me lo digo, lo dicen en mi cuerpo 
los hilos de mi sangre acostumbrada, 
lo dice este dolor y mis zapatos 
y mi boca y mi almohada. 

Te quiero, amor, amor absurdamente, 
tontamente, perdido, iluminado, 
soñando rosas e inventando estrellas 
y diciéndote adiós yendo a tu lado. 

Te quiero desde el poste de la esquina, 
desde la alfombra de ese cuarto a solas, 
en las sábanas tibias de tu cuerpo 
donde se duerme un agua de amapolas. 

Cabellera del aire desvelado, 
río de noche, platanar oscuro, 
colmena ciega, amor desenterrado, 

voy a seguir tus pasos hacia arriba, 
de tus pies a tu muslo y tu costado.

O magnum mysterium. Morten Lauridsen.

Canten el cor de la universitat de Utah.

Art de la Fuga. Contrapunt 14. J.S. Bach

Lonch temps es ja que, per fugir dolors. (Ausias March)

Lonch temps es ja que, per fugir dolors,
fugí Amor en tant com en mi fon,
mas, veent vos, recorts en mi no son
dels mals passats, ans me paren dolçors  

Ausias March

En algún lugar. Duncan Dhu

Una mica de nostàlgia dels 80

Festeig. Toldrà

D'aquesta esplèndida cançó conec tres versions: cor a capella, cor amb piano, i solista amb piano.
Avui us proposo aquesta esplèndida versió de David Alegret, acompanyat al piano per Aurelio Viribay

T'estimo perquè sí. Maria-mercè Marçal

T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana. Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert. Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana sense panys ni bernats, en un desvari verd.

Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia. Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit. Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit que provoca el salobre i encrespa la badia.

Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall a la marea viva que em nega a l'endeví. Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.

Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.

Maria-mercè Marçal

Obivlion. Piazzola

No és la primera vegada que us proposo aquesta audició. Però es que la trobo tan i tan deliciosa, que no puc deixar d'escoltar-la

Scherezade. Rimsky-Korsakov

Toca l'orquestra Filarmònica de Viena, dirigida per Valery Gergiev

A David Rosenthal. Jordi Carbonell.

Poeta nord-americà, traductor del Tirant a l’anglès, que, frèvol i malalt de mort, ha vingut de Nova York a Barcelona a dir el seu darrer adéu a Catalunya i als seus amics catalans

La nit omple amb tendresa tot racó, ara que marxes.
Fuig la ciutat que estimes
i aquest dolor nocturn ho emplena tot.
Qui sap on vas, amic? Són tan incerts el nostres passos!
Si jo no sé tan sols si amb aquest vers arribo a l’hora!
Viure, qui sap quant:
tant se me’n dóna.
Incert tu, incert jo, potser sols resta en el nostre futur una claror:
vida viscuda.
Vida viscuda i l’esplendor silent
de l’hora calma,
i els records i els amors que el vent suau s’enduu, lentíssim. 

Las cuatro y diez. Aute

Una cançó íntimament lligada a moments molt intensos de la meva vida. 

Un record ardent cap a Aute

Em disculpo per la mala qualitat del vídeo, és el millor que he trobat.

Ara mateix. Miquel Martí Pol

De res no ens val l'enyor o la complanta, 

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata 

quan sortim al carrer. Tenim a penes 

el que tenim i prou: l'espai d'història 

concreta que ens pertoca, i un minúscul 

territori per viure-la. Posem-nos 

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti. 

I en acabat, que cadascú es vesteixi 

com bonament li plagui, i via fora!, 

que tot està per fer i tot és possible.

Ich bin der Welt abhanden gekommen. Mahler

Com el vent. Manuel Forcano

Com el vent que es menja per les puntes 
les banderes, així vam començar 
a desestimar-nos. 
I quin espectacle el nostre, 
fabricant debades una esperança 
rere l'altra. 

D'aquests anys, sí, 
queden alguns bells records, 
espases que brillen 
fins en les tenebres. 
Però ara ho veig clar: 
érem un arbre que creixia 
amb destrals a les arrels. 

Quantes vegades  
se m'ha esborrat aquest poema  
per les llàgrimes.