Poesia i Música
un al dia
diumenge, 26 de setembre del 2021
Cuidame. Pedro Guerra
divendres, 10 de setembre del 2021
Cançó d'albada. Salvador Espriu
Recordant Goethe
Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins de fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
diumenge, 11 de juliol del 2021
El día de verano. Mary Oliver
¿Quién hizo el mundo?
¿Quién hizo al cisne, y al oso negro?
¿Quién hizo al saltamontes?
Me refiero a este saltamontes,
el que saltó del pasto,
el que ahora come azúcar de mi mano,
que mueve la mandíbula de atrás para adelante en vez de para arriba y para abajo,
el que mira para todos lados con sus ojos enormes y complicados.
Ahora levanta sus antebrazos pálidos y se limpia con esmero la cara.
Ahora abre de golpe sus alas y se va flotando.
Yo no sé exactamente lo que es rezar.
Sé prestar atención
sé caer al pasto
sé arrodillarme en el pasto,
estar sin hacer nada y sentirme bendecida,
caminar por el campo,
que es lo que estuve haciendo todo el día.
Dime, ¿qué más tendría que haber hecho?
¿Acaso al final no muere todo, y demasiado pronto?
Decíme ¿qué piensas hacer con tu única vida, salvaje y preciosa?
Mary Oliver.
(traducció al castellà d'Ezequiel Sindemberg)
dijous, 8 de juliol del 2021
Qué olvidado el espejo, sí, el espejo,
¡Qué olvidado el espejo, sí, el espejo,
en donde nos miramos una tarde
con nuestras caras juntas,
tan semejantes a los dos soñados,
que un deseo común nos subió al alma!:
no salir nunca de él, allí quedarnos,
igual que en una tumba,
mas tumba de vivir,
tumba clara, de azogue
donde dos seres vivos que la buscan,
la eternidad alcanzan de los muertos.
Tú te marchaste de él: era mi vida.
Y mientras yo contemplo en su vacío
poblado de fantasmas de reflejos,
la soledad que es siempre
mi cara si la veo sin la tuya,
tú, antes de ir a algún baile,
en otro espejo, sola, te miras a ti misma
con los ojos que un día prometieron
que sólo te verías en los míos.
(De Largo Lamento)
Pedro Salinas
dimarts, 2 de febrer del 2021
No hi ha llum com la llum amb què il·lumines. Marc Granell
No hi ha llum com la llum amb què il·lumines
el món quan apareixes i t’acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
desbades desxifrar tanta tenebra.
No hi ha mar com la mar amb què m’inundes
de puresa la pell a en l’abraçada
quan arribes i els cossos s’entrellacen
en l’oblit del desert i de les ombres.
No hi ha bosc com el bosc amb què perfumes
cada instant que amb tu estic, cada presència
tan clara com les sendes que transite
en tu i amb tu cap a cims bells i savis.
[Marc Granell: POESIA COMPLETA (1976-2016), Institució Alfons el Magnànim, 2017]
dimecres, 21 d’octubre del 2020
Consells als presumits. Lluïsa Denís
Quan tu ja siguis vell, no vulguis presumir-ne
fent de jove graciós, ardent i apassionat;
que fa tristesa al cor per no dir que fa riure
donant certa amargor, si algú se n'ha adonat.
Sigues polit, correcte, amb roba que t'escaigui
elegant i seriós, segons la teva edat,
i veuràs que hi ha dones que esperen ton somriure
coneixent tu, aleshores, que encara has agradat.
I guarda dins ton pit el geni i la tristesa
perquè tothom en fuig, del que és malhumorat.
I sempre fes-te càrrec de què la jovenesa
sols pensa en divertir-se i a tu ja t'ha passat.
I així per tot on vagis hi portaràs bonança;
la teva companyia ja mai destorbarà.
I quan a la fi moris deixaràs enyorança
i la teva memòria dels teus no es borrarà.
Lluïsa Denís
Lluïsa Denís i Reverter va néixer a Barcelona l’any 1862 i va morir l’any 1946. Com tantes altres dones de la seva època, l’ombra del seu home, un personatge de la talla de Rusiñol, va mig eclipsar la figura d'aquesta polifacètica dona, autora teatral, poeta, compositora i pintora.
dimecres, 14 d’octubre del 2020
O, magnum mysterium. Lauridsen
dilluns, 12 d’octubre del 2020
Los Nadies. Eduardo Galeano
y sueñan los nadies con salir de pobres,
que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte,
que llueva a cántaros la buena suerte;
pero la buena suerte no llueve ayer,
ni hoy, ni mañana, ni nunca,
ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte,
por mucho que los nadies la llamen
y aunque les pique la mano izquierda,
o se levanten con el pie derecho,
o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre,
muriendo la vida, jodidos, rejodidos.
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal,
sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.
Eduardo Galeano
divendres, 9 d’octubre del 2020
Torna a venir la nit
Torna a venir la nit
i em deixo anar la mata
de fina cabellera
damunt de les espatlles
i eixarranco les cuixes
damunt de l'estimat.
–Digues, ¿hi ha res de mi
que no et sigui adorable?
Tzu Yeh.
(poetessa xinesa , s. IV)
dimarts, 6 d’octubre del 2020
Avui t'envie roses i aquests versos
dilluns, 1 de juny del 2020
Fuga de guineu. Alda Merini
quants amors he tingut
li responc que busqui
en boscos i compti
en quantes trampes ha romàs
el meu pèl
en fuga.
Alda Merini
Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba
dilluns, 16 de març del 2020
Ho sé tot. Alda Merini
del teu ascendent vers Venus
i de les cases que has destapat
amb tants temporals de versos.
Cada cop que em deixaves
feia farcells i
me n'anava a una casa vella
on em sentia desnonada dels segles.
Em sembla que t'embriagues massa sovint,
que prens les cuques de llum per fanals,
que t'has divertit durant molts anys
amagant-te en el buit de les meves culpes.
Et vull explicar
que també tu m'has fet embogir
per la simple raó
que m'has amagat llocs,
temps i dates de la vida teva.
No en sé res, de tu,
i no és que ficant
la teva carn dins la meva
m'hagis dit alguna cosa.
M'has deixat en suspens
com una hospitalització sense alta.
Des d'aleshores cerco
el meu historial clínic
imprudentment.
Alda Merini.
(Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba)
diumenge, 8 de març del 2020
Hombre pequeñito. Alfonsina Storni
Suelta a tu canario que quiere volar...
Yo soy el canario, hombre pequeñito,
Déjame saltar.
Hombre pequeñito que jaula me das.
Digo pequeñito porque no me entiendes,
Ni me entenderás.
Ábreme la jaula que quiero escapar;
Hombre pequeñito, te amé media hora,
No me pidas más"
divendres, 10 de gener del 2020
Rebelde. Juana de Ibarborou
Mientras las otras sombras recen, giman o lloren,
Y bajo tus miradas de siniestro patriarca
Las tímidas y tristes, en bajo acento, oren,
Yo iré como una alondra cantando por el río
Y llevaré a tu barca mi perfume salvaje,
E irradiaré en las ondas del arroyo sombrío
Como una azul linterna que alumbrara en el viaje.
Por más que tú no quieras, por más guiños siniestros
Que me hagan tus dos ojos, en el terror maestros,
Caronte, yo en tu barca seré como un escándalo.
Y extenuada de sombra, de valor y de frío,
Cuando quieras dejarme a la orilla del río
Me bajarán tus brazos cual conquista de vándalo.
Juana de Ibarborou
divendres, 3 de gener del 2020
Corda i Poal. Sebastià Alzamora
ara que veig quin va ser el meu error,
fa bullir el mar com la cassola al forn
i il·lumina el meu nom com una cosa externa.
(Tu desprens l'olor d'una flor malalta,
i no entenc una cosa sense l'altra)
Sebastià Alzamora