un altre ritme

A partir d'avui, i fins que pugui manejar l'estrés, actualitzaré aquest blog només dilluns, dimecres i divendres.

Pau. Isabel Barriel

És fràgil el mot,

dúctil el concepte.

Ha de dominar el món:

és el gran repte.

S'enfila pels núvols

i dibuixa coloms

amb branques d'oliveres

entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,

balanceig i raons.

Raons solemnes

o raonables qüestions?

Pau a la Terra

sota la llum del Sol.

I dia a dia gaudir de l'estrena

del més fràgil mot.

Isabel Barriel

Avui es celebra el DENIP (Dia escolar de la no violencia i la Pau)

Concert per a oboè i orquestra en do Menor, (1r temps) A. Marcello.

Toca Marcel Ponseele, amb Il Gardellino.

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany... Carles Riba

Uns wiegen lassen, wie
Aus schwankem Kahne der See.
HÖLDERLIN

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.

I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.

Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.

Tanhäusser. Obertura. Wagner

Dirigeix Bernstein la New York Philharmonic, en un enregistrament de 1967

Oració en la teva mort

Quan roures enyorosos

de verds marins comencen

crepusculars missatges,

volent-te foc, demano

nova claror, que siguis,

davant altars on cremen

ardents silencis d'ales,

encès cristall, més flama,

llum de cançó senzilla.

Cançó Àvida. Marià Manent.

Pomera daurada
que rius vora meu:
no cerco la fruita,
sinó l’ombra lleu.

Fonteta perduda
al cor de la pau:
no em cal l’aigua fresca,
sinó el cant suau.

Estrella encantada
damunt de la nit:
no et vull per guiatge,
sinó per neguit.

Since I fell for you. Nina Simone

Concert per a flauta i arpa (2on mov. Andantino) Mozart

Flauta: Patrick Gallois

Arpa: Fabrice Pierre

Orquestra della Svizzera italiana

Sir Neville Marriner, director.

Concert per a flauta i arpa.K.229 (1 mov. ) Mozart.

Orquestra Della Svizzera Italiana.

Sir Neville Marriner, director.

Pierre Fabrice, Arpa

Patrick Gallois, Flauta.

Rock you like a Hurricane

Avui el meu fill Miquel fa onze anys. Li he preguntat què vol que li dediqui en aquest blog i ha escollit aquesta audició.

Moltes felicitats, Miquel.

No subas tan alto, pensamiento loco. Rosalía de castro.

No subas tan alto, pensamiento loco, que el que más alto sube más hondo cae, ni puede el alma gozar del cielo mientras que vive envuelta en la carne. Por eso las grandes dichas de la tierra tienen siempre por término grandes catástrofes.

Anarquismo. Fernando Pessoa

" La noche y el caos forman parte de mi.
Me remonto al silencio de las estrellas.
Soy el efecto de una causa del tiempo,
del Universo [quizás lo excedo].
Para encontrarme, debo buscarme entre las flores,
los pájaros, los campos y las ciudades,
en los actos, las palabras y los pensamientos de los hombres,
en la noche del sol y las ruinas olvidadas de mundos hoy desaparecidos.
Cuanto más crezco, menos soy.
Cuando más me encuentro, más me pierdo.
Cuanto más me pruebo, más veo que soy flor
y pájaro y estrella y universo.
Cuanto más me defino, menos límites tengo.
Lo desbordo todo. En el fondo soy lo mismo que Dios.
Mi presencia actual contiene las edades anteriores a la vida,
los tiempos más viejos que la tierra,
los huecos del espacio antes de que el mundo fuera. "

Fernando Pessoa.

Chaconna. BVW 1004. J.S.Bach

Toca el clave el genial Gustav Leonhardt. (1928-2012)

In memoriam.

La viola da spalla

Una amiga ha penjat aquesta audició al facebook, i la trobo ben curiosa. És un instrument que he de reconèixer que no havia sentit mai: una viola da spalla, sembla un hibrid entre viola i violoncel.

Em sap greu no saber què és el que toca Sergei Malov, que és l'intèrpret, bé, és quelcom barroc, però no se el que és.

Però penso que aquesta sonoritat s'havia de sentir, no creieu?