Se't facin cendra els camins,
foc el sol, ira la festa;
la rosa et mori a les mans,
l'ortiga et sigui amorosa.
Quan passin ocells, no miris;
quan miris, la pluja fosca.
S'allarguin els dies durs,
s'escurcin les hores blanes.
Que et fibli el record furtiu
i et vingui encara enyorança.
Cerca'm per tot, rarament;
si em trobaves, que caiguin
vels sobre els ulls, sobre el cor
i les orelles i l'ànima.
Tota jo, porta tancada
perquè no pugui estimar-te.
Joan Teixidor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada