(...) Violant de Vilaragut

i bé em podria estar acabant

per vós, que amo i desitjo tant;

que tant em triga l'abraçar

i el raonar

i tot s'esmuny

quan penso que anat us n'heu

i no torneu

i que sou lluny,

desesperat em viu el cor:

per poc no mor

si en breu no en té guarença!

Pietat, marit, que els mals que em deu,

passo sofrint, i doncs torneu

que cap tresor

no val un cor

que per vos mor,

amb amorosa pensa. 

Preciós poema atribuït a Violant de Vilaragut, (? vers 1320- ? vers 1372), que fou reina de Mallorca entre 1347 i 1349, i dedicà aquests versos al seu marit, Jaume III, que estava lluny intentant recuperar el seu regne. 

(Versió del poema antic, actualitzada per D. Miquel al LLibre "Cap Home és visible" antologia de poesia catalana medieval)