Plors nocturns somorts. Jordi Carbonell.

Els plors d’amor travessen mes parpelles, 
devessall ardentíssim de la nit.
Tu dorms al meu costat, serena:
ni sobresalts ni angúnies no torben
el son pausat, el respirar lleuger.
I les meves entranyes es retorcen
perquè no goso destorbar els instants
en què no vius la inquietud del dia,
i el meu amor es consumeix per dintre 
d’un foc cendrós de passió fallida.
Ploro d’amor amb bolquer de tenebra:
no goso rompre l’embolcall i sento 
l’agredolç desesper del foc que em crema, 
absent tu de la brega i de la joia,
mentre sento planar ocells de la pena
ran del teu son i de la meva angoixa.
Et deixaré dormir, tranquil·la i pura,
el son dels innocents i dels magnífics.
O amor! O vida! O estimada Hortènsia!

Jordi Carbonell