Sóc arbre vell, m'ignoren
ocells i gossos
comença a acompanyar-me massa mort
gemeguen esqueixades
les branques
pel pes de tanta absència
al meu voltant
la vida pugna en l'arbre, malgrat tot
som vius a qui la mort
ha fet la caritat d'acompanyar
retalls del gran silenci
que sepulta els meus morts,
s'entortolliguen al discurs dels somnis
per les arrels de cendra i pols
d'ahir i d'avui,
demà
Francesc Garriga Barata.
(del llibre Tornar és lluny, premi Carles Riba 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada