La meva àvia cantava sovint aquesta cançó de Carlos Gardel, i feia dies que us la volia penjar, en record seu.
Avui, però, us deixo amb una versió Jazz que m'ha encantat.
Toca Ernesto Aurignac Quartet.
Saxo alto: Ernesto Aurignac
Piano: José Carra
Contrabaix: Dee Jay Foster
Bateria: Santi Colomer
Acaricia mi ensueño
El suave murmullo
De tu suspirar.
Como ríe la vida
Si tus ojos negros
Me quieren mirar.
Y si es mío el amparo
De tu risa leve
Que es como un cantar,
Ella aquieta mi herida,
Todo, todo se olvida.
El día que me quieras
La rosa que engalana,
Se vestirá de fiesta
Con su mejor color.
Y al viento las campanas
Dirán que ya eres mía,
Y locas las fontanas
Se contarán su amor.
La noche que me quieras
Desde el azul del cielo,
Las estrellas celosas
Nos mirarán pasar.
Y un rayo misterioso
Hará nido en tu pelo,
Luciernagas curiosas que verán
Que eres mi consuelo.
El día que me quieras
No habrá más que armonía.
Será clara la aurora
Y alegre el manantial.
Traerá quieta la brisa
Rumor de melodía.
Y nos darán las fuentes
Su canto de cristal.
El día que me quieras
Endulzará sus cuerdas
El pájaro cantor.
Florecerá la vida
No existirá el dolor.
La noche que me quieras
Poesia i Música
Música i poesia,
un al dia
un al dia
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carlos Gardel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carlos Gardel. Mostrar tots els missatges
dilluns, 5 de gener del 2015
dijous, 10 de març del 2011
El día que me quieras. Carlos Gardel
Buscant versions cantades de la poesia d'ahir, vaig trobar aquesta joia, la Maite Martín i el Tete Montoliu.
Acaricia mi ensueño
el suave murmullo de tu suspirar.
Como rie la vida
si tus ojos negros me quieren mirar.
Y si es mio el amparo
de tu risa leve
que es como un cantar,
ella aquieta mi herida,
todo todo se olvida.
El día que me quieras
la rosa que engalana,
se vestirá de fiesta
con su mejor color.
Y al viento las campanas
dirán que ya eres mía,
y locas las fontanas
se contaran su amor.
La noche que me quieras
desde el azul del cielo,
las estrellas celosas
nos mirarán pasar.
Y un rayo misterioso
hara nido en tu pelo,
luciernaga curiosa que veras
que eres mi consuelo.
El día que me quieras
no habra más que armonía.
Será clara la aurora
y alegre el manantial.
Traerá quieta la brisa
rumor de melodía.
Y nos daran las fuentes
su canto de cristal.
El día que me quieras
endulzara sus cuerdas
el pajaro cantor.
Florecerá la vida
no existira el dolor
La noche que me quieras
desde el azul del cielo,
las estrellas celosas
nos mirarán pasar.
Y un rayo misterios
hará nido en tu pelo.
Luciernaga curiosa que veras
que eres mi consuelo.
Un plagi de la poesia d'Amado Nervo, però realment preciós.
La versió de Carlos Gardel tampoc està malament:
Etiquetes de comentaris:
Carlos Gardel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)