L' Arribada. Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919)

Des del peu de la pujada

ja veig sobreeixir els rosers

brodant amb ses branques tendres

los cantells de la paret.

Ja sento les flaires vostres,

gessamins i llimoners,

aquesta flaire de casa

que no es confon amb cap més.

Ja veig ma cambra volguda...

los finestrals són oberts

com amics que m'ofereixen

l'aixopluc de son recer.

¡Ja so dalt! Ja so a la casa

i arreu me sento a tot pler.

¡Oh, les plantes benvolgudes

del meu jardí sempre verd!

¡Quin esplet de fulles noves

les acàcies i ametllers!

Les branques de la perera

per sobre el banc s'han estès

i el gessamí amb ses flors blanques

damunt seu fa d'encenser.

¡Valga'ns Déu! ¿I la mimosa?

¡quina florida que ha tret!

¡Oh, que hermós! ¡Al cim de l'arbre

penja un niu que sembla un bres!

I allà dalt de la teulada

¡hi ha tot un vol d'aucellets!

¡Benvinguts, que llar on nien

diu que Déu la beneeix!