Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 19 de maig del 2014

Ruhevoll. Simfonia nº 4, 3er temps. Mahler


Una versió deliciosa d'una música que a mi m'esborrona. Toca el Natalia Ensemble

Oleguer Beltran, violí
Franziska Schötensack, violí
Behrang Rassekhi, viola
Raúl Mirás, cello
José Andrés Reyes, Contrabaix
André Cebrián, flauta
Miriam Pastor, oboe
Darío Mariño, clarinet
Bleuenn Le Friec, arpa
Jaume Santonja, percussió
Sabela Caridad, percussió
Irene Alfageme, piano
Esteban Domínguez, harmonium



Quan vaig veure que era una orquestra de cambra que tocava vaig estar a punt de desestimar aquesta audició. Però realment està molt i molt bé.

divendres, 16 de maig del 2014

El Secret. Josep Orihuel

EL SECRET

Xsst! Xsst!
Saps què?
Et diria una coseta a cau d’orella
però hi ha una força dins meu
que m’empeny a obrir els braços,
a llançar l’esguard al cel,
a omplir els pulmons,
a alliberar el cor,
i cridar ben fort,
I bramar més fort encara,
que avui,
que jo,
t’estime.

I aquesta força fa que respire.

Poema inclòs dins del llibre "Pels camins dels somnis" de Josep Orihuel

dimecres, 14 de maig del 2014

No volveré a ser joven. Jaime Gil de Biedma

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde ­
como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos ­
envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra. 

Jaime Gil de Biedma

dilluns, 12 de maig del 2014

Concert per a oboè i orquestra BWV1055



No sé quina és la orquestra. L'oboista és Ramon Ortega Quero.
La interpretació és impecable.

1er Temps: 0'23''
2on temps: 4'39''
3er temps 9'48''

dimecres, 7 de maig del 2014

Simfonia nº 5. Allegro Molto. Sibelius

Celibidache dirigint la orquestra simfònica de la ràdio Sueca.
Fixeu-vos en la caràtula del disc: és més gros el nom del director que el del propi compositor..
L'ego d'alguns...

dilluns, 5 de maig del 2014

Per no estimar-te. Miquel Martí i Pol

Per no estimar-te estimaré la veu
d'allò que em diu tot el que tu no goses.
Per no marcir-les, he estimat només
el perfum de les roses.

Per no estimar-te oblidaré el neguit
i em faré una cançó amb l'alegria,
una cançó per dir-la cada nit
com qui diu una rara lletania.

Per no estimar-te, t'he estimat molt més
i ara dins meu tot és la teva crida.
Ni inquietud ni plany; tu, tu només
meravellosament emperesida.

dijous, 1 de maig del 2014

Preguntas de un obrero que lee. Bertold Brecht


¿Quién construyó Tebas, la de las siete puertas?
En los libros se mencionan los nombres de los reyes.
¿Acaso los reyes acarrearon las piedras?
Y Babilonia, tantas veces destruida,
¿Quién la construyó otras tantas?
¿En que casas de Lima, la resplandeciente de oro, vivían los albañiles?
¿Adónde fueron sus constructores la noche que terminaron la Muralla China?
Roma la magna está llena de arcos de triunfo.
¿Quién los construyó?
¿A quienes vencieron los Césares?
Bizancio, tan loada,
¿Acaso sólo tenía palacios para sus habitantes?
Hasta en la legendaria Atlántida, la noche que fue devorada
por el mar,
los que se ahogaban clamaban llamando a sus esclavos.
El joven Alejandro conquistó la India.
¿Él sólo?
César venció a los galos;
¿no lo acompañaba siquiera un cocinero?
Felipe de España lloró cuando se hundió su flota,
¿Nadie más lloraría?
Federico Segundo venció en la Guerra de Siete Años,
¿Quién más venció?
Cada página una victoria
¿Quién guisó el banquete del triunfo?
Cada década un gran personaje.
¿Quién pagaba los gastos?
A tantas historias, tantas preguntas.

dimecres, 30 d’abril del 2014

Estoy viva. Gioconda Belli

Estoy viva
como fruta madura
dueña ya de inviernos y veranos,
abuela de los pájaros,
tejedora del viento navegante.

No se ha educado aún mi corazón
y, niña, tiemblo en los atardeceres,
me deslumbran el verde, las marimbas
y el ruido de la lluvia
hermanándose con mi húmedo vientre,
cuando todo es más suave y luminoso.
Crezco y no aprendo a crecer,
no me desilusiono,
ni me vuelvo mujer envuelta en velos,
descreída de todo, lamentando su suerte.
No. Con cada día, se me nacen los ojos del asombro,
de la tierra parida,
el canto de los pueblos,
los brazos del obrero construyendo,
la mujer vendedora con su ramo de hijos,
los niños alegres marchando hacia el colegio.
Sí.
Es verdad que a ratos estoy triste
y salgo a los caminos,
suelta como mi pelo,
y lloro por las cosas más dulces y más tiernas
y atesoro recuerdos
brotando entre mis huesos
y soy una infinita espiral que se retuerce
entre lunas y soles,
avanzando en los días,
desenrollando el tiempo
con miedo o desparpajo,
desenvainando estrellas
para subir más alto, más arriba,
dándole caza al aire,
gozándome en el ser que me sustenta,
en la eterna marea de flujos y reflujos
que mueve el universo
y que impulsa los giros redondos de la tierra.
Soy la mujer que piensa.
Algún día
mis ojos
encenderán luciérnagas.
Gioconda Belli

dilluns, 28 d’abril del 2014

Simfonia nº 2, II temps. (adagio Expressiu) Schumann


Dirigida pel recentment traspassat Claudio Abbado, dirigint la orquestra Mozart, en un enregistrament en directe del festival de Lucerne de Pasqua de 2012.

divendres, 25 d’abril del 2014

Concert per a piano i orquestra (1 temps) Bartok



Me n'adono que encara no us havia proposat res de Bartók!
Aquí teniu a Hélène Grimaud tocant el primer temps del concert per a piano i orquestra, dirigint Vladimir Ashkenazy

dimecres, 23 d’abril del 2014

Senyor Sant Jordi. Salvador Espriu/Francesc Vila

Senyor Sant Jordi,
Patró,
Cavaller sense por.
Guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres pecats,
d’avarícia i d’enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent catalana.
Amén.

(Salvador Espriu)



Amb una poesia de Salvador Espriu, musicada per Francesc Vila. 
La interpretació és de les corals LA ginesta i Xalest, d'Igualada, i la Polifònica de Vilafranca, en un concert del Març de 2012.


diumenge, 20 d’abril del 2014

Simfonia nº 2. "Resurrecció". Mahler



… I avui només podem parlar de resurrecció.
Ho farem amb Bernstein dirigint l'orquestra Simfònica de ;ondres, el cor del festival d'Edinburg, Sheila Amstrong (Soprano) i Janet Baker (mezzo-soprano).
És un enregistrament de 1974, del festival d'Edimburg

00:01:22 1. Allegro maestoso
00:25:25 2. Andante moderato
00:38:00 3. In ruhig fließender Bewegung
00:49:18 4. Urlicht. Sehr feierlich, aber schlicht;
00:54:51 5. Im Tempo des Scherzos



divendres, 18 d’abril del 2014

Stabat Mater. Pergolesi





Avui és el dia d'escoltar l'Stabat mater.
00.00: Duetto: Stabat mater dolorosa
04:35 • Soprano aria: Cujus animam gementem
06:38 • Duetto: O quam tristis et afflicta
08:26 • Alto aria: Quae moerebat et dolebat
10:43 • Duetto: Quis est homo
13:16 • Duetto: Pro peccatis suae gentis
13:50 • Soprano aria: Vidit suum dulcem natum
16:56 • Alto aria: Eja mater fons amoris
18:51 • Duetto: Fac ut ardeat cor meum
20:39 • Duetto: Sancta mater, istud agas
25:02 • Alto aria: Fac ut portem Christi mortem
28:37 • Duetto: Inflammatus et accensus
30:35 • Duetto: Quando corpus morietur & Amen


Els intèrprets són Sabina Puertolas, Soprano, i Vivica Grenaux, Mezzosoprano.
L'orquestra és Les Talens Lyriques, dirigida per Crhistophe Rpusset.


La lletra de l'Stabat Mater en llatí:


Stabat mater dolorosa
juxta Crucem lacrimosa,
dum pendebat Filius.
Cuius animam gementem,
contristatam et dolentem
pertransivit gladius.
O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta,
mater Unigeniti!
Quae moerebat et dolebat,
pia Mater, dum videbat
nati poenas inclyti.
Quis est homo qui non fleret,
matrem Christi si videret
in tanto supplicio?
Quis non posset contristari
Christi Matrem contemplari
dolentem cum Filio?
Pro peccatis suae gentis
vidit Iesum in tormentis,
et flagellis subditum.
Vidit suum dulcem Natum
moriendo desolatum,
dum emisit spiritum.
Eia, Mater, fons amoris
me sentire vim doloris
fac, ut tecum lugeam.
Fac, ut ardeat cor meum
in amando Christum Deum
ut sibi complaceam.
Sancta Mater, istud agas,
crucifixi fige plagas
cordi meo valide.
Tui Nati vulnerati,
tam dignati pro me pati,
poenas mecum divide.
Fac me tecum pie flere,
crucifixo condolere,
donec ego vixero.
Juxta Crucem tecum stare,
et me tibi sociare
in planctu desidero.
Virgo virginum praeclara,
mihi iam non sis amara,
fac me tecum plangere.
Fac, ut portem Christi mortem,
passionis fac consortem,
et plagas recolere.
Fac me plagis vulnerari,
fac me Cruce inebriari,
et cruore Filii.

Flammis ne urar succensus,
per te, Virgo, sim defensus
in die iudicii.
Christe, cum sit hinc exire,
da per Matrem me venire
ad palmam victoriae.
Quando corpus morietur,
fac, ut animae donetur
paradisi gloria. Amen.


Versió popular en català (de Josep M. Folch i Camarassa)


A tocar de la Creu santa 
que del fill el cos aguanta, 
dreta al peu, la Mare està. 
 
Quin dolor es compararia 
amb la pena de Maria 
quan el veu agonitzar? 
 
Assotat l’ha vist i objecte 
de la mofa més abjecta 
pels pecats del nostre món. 
 
Ara el veu que en Creu expira 
i l’escolta com sospira: 
Pare meu, tot s’ha complert! 
 
Feu si us plau, que el dolor vostre
el sentim ben a dins nostre 
i que amb Vós plorem el Crist. 
 
I després per consolar-nos 
feu-nos créixer i sadollar-nos 
en l’amor del vostre Fill. 
 
Dels turments que el Crist patia
prop de Vos volem, Maria, 
ben de cor participar. 
 
Feu-nos viure en Crist espera 
del perdo i la vida vera 
que ens guanyà amb la Passió. 
 
I en el dia del judici 
vostre ajut sigui’ns propici 
i ens defensi el vostre amor. 
 
Oh Jesús, per vostre Mare, 
conduïu-nos ja des d’ara 
pel camí que mena el cel.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Táctica y estrategia. Mario Benedetti

Mi táctica es mirarte,
aprender como eres,
quererte como eres.

Mi táctica es
hablarte y escucharte,
y construir con palabras,
un puente indestructible.

Mi táctica es 
quedarme en tu recuerdo,
no se como,ni se con qué pretexto,
pero...quedarme en ti.

Mi táctica es
entre los sollozos de la noche,
entrar en tu pupila dilatada,
con astucia.

Mi estrategia es
en cambio más profunda y más simple,
mi estrategia es qué un día cualquiera,
ni se con qué pretextos...por fín me necesites.


MARIO BENEDETTI