Poesia i Música
Música i poesia,
un al dia
un al dia
dimecres, 11 de febrer del 2015
dilluns, 9 de febrer del 2015
Me canso de ser hombre.... Pablo Neruda
Sucede que me canso de ser hombre.
Sucede que entro en las sastrerías y en los cines marchito, impenetrable,
como un cisne de fieltro navegando en un agua de origen y ceniza.
El olor de las peluquerías me hace llorar a gritos.
Sólo quiero un descanso de piedra o de lana,
sólo quiero no ver establecimientos ni jardines,
ni mercaderías, ni anteojos, ni ascensores.
Sucede que me canso de mis pies y mis uñas y mi pelo y mi sombra.
Sucede que me canso de ser hombre…
No quiero seguir siendo raíz en las tinieblas, vacilante, extendido,
tiritando de sueño, hacia abajo, en las tripas mojadas de la tierra,
absorbiendo y pensando, comiendo cada día.
No quiero para mí tantas desgracias.
No quiero continuar de raíz y de tumba,
de subterráneo sólo, de bodega con muertos,
aterido, muriéndome de pena… "
Sucede que entro en las sastrerías y en los cines marchito, impenetrable,
como un cisne de fieltro navegando en un agua de origen y ceniza.
El olor de las peluquerías me hace llorar a gritos.
Sólo quiero un descanso de piedra o de lana,
sólo quiero no ver establecimientos ni jardines,
ni mercaderías, ni anteojos, ni ascensores.
Sucede que me canso de mis pies y mis uñas y mi pelo y mi sombra.
Sucede que me canso de ser hombre…
No quiero seguir siendo raíz en las tinieblas, vacilante, extendido,
tiritando de sueño, hacia abajo, en las tripas mojadas de la tierra,
absorbiendo y pensando, comiendo cada día.
No quiero para mí tantas desgracias.
No quiero continuar de raíz y de tumba,
de subterráneo sólo, de bodega con muertos,
aterido, muriéndome de pena… "
Etiquetes de comentaris:
Pablo Neruda
divendres, 6 de febrer del 2015
Verdi Prati. Haendel
De la òpera "Alcina", de Haendel, aquesta ària cantada per José Lemos, contratenor, amb els Pegasus Early Music, i dirigida per Deborah Fox.
És un enregistrament d'un concert en directe, a New York el 2011
Etiquetes de comentaris:
Cant,
Contratenor,
Haendel,
José Lemos
dimecres, 4 de febrer del 2015
Cantillena (Ballad) per a oboè sol. Osias Wilenski
Toca Emili Pascual.
Etiquetes de comentaris:
Oboe,
Osias Wilenski
dilluns, 2 de febrer del 2015
Epístola o cançó a l'espera de música. Josep Piera
Truca'm, amor, la porta;
com el vidre tremola un instant
quan el vent acarona l'arbreda,
així t'espere, jo, paraula oferta, goig.
Truca'm la porta, amor,
no t'espanten els lladrucs de la por;
jo t'espere
com només ho saps tu, em pense.
Mai no és llarga l'espera, ni és silenci,
si tu has de venir, amor meu, a cercar-me.
Vindràs, amor, a veure'm?
Una altra volta almenys, una només
si vols, una carícia,
una paraula, veure't,
sentir-te respirar al meu costat, com un foc;
somriure amb tu, escoltar
el desig arrugant els llençols del silenci,
dintre la música del temps,
l'harmonia dels núvols al fons d'una finestra,
els teus llavis, amor, els teus llavis,
una font, una sínia, una fira de goig;
i les mans
i cançons i deler i un contacte de roba,
perfum lleuger que desperta,
un ventíjol d'estiu, només, a penes
si un preludi d'inici al tacte de les pells.
Bé saps tu com t'estime, amor amic amat,
criatura del somni, dolcíssima ficció.
La meua ment, atenta, tota
per sentir-te a la vora, escoltar
els teus mots, espill preciós d'estima.
Truca'm, amor, la porta. Truca'm.
Tot el gaudi del món t'espera entre els meus braços.
Vine.
A l'hora, dia, instant o vida que em demanes.
Potser no saps, amor,
amb quina urgència et faig aquesta crida.
T'espere.
Truca'm.
Vine.
Abraça'm.
Etiquetes de comentaris:
Josep Piera
dilluns, 26 de gener del 2015
Soneto XVII (de Cien sonetos) Pablo Neruda
No te amo como si fueras rosa de sal, topacio
o flecha de claveles que propagan el fuego:
te amo como se aman ciertas cosas oscuras,
secretamente, entre la sombra y el alma.
amo como la planta que no florece y lleva
dentro de sí, escondida, la luz de aquellas flores,
y gracias a tu amor vive oscuro en mi cuerpo
el apretado aroma que ascendió de la tierra.
Te amo sin saber cómo, ni cuándo, ni de dónde,
te amo directamente sin problemas ni orgullo:
así te amo porque no sé amar de otra manera,
sino así de este modo en que no soy ni eres,
tan cerca que tu mano sobre mi pecho es mía,
tan cerca que se cierran tus ojos con mi sueño.
Etiquetes de comentaris:
Pablo Neruda
divendres, 23 de gener del 2015
Sipiegel im Spiegel. Arvo Pärt
Toquen Jürgen Kruse el Piano i Benjamin Hudson la viola
Etiquetes de comentaris:
Arvo Pärt
dimecres, 21 de gener del 2015
Introducció, tema i variacions d'"Aniversari feliç". Rachel Barton Pine
Rachel Barton Pine toca la seva pròpia composició, unes variacions d'Aniversari Feliç.
La raó per la que penjo això avui, és perquè el violinista de la família fa avui catorze anys.
Etiquetes de comentaris:
Rachel Barton Pine,
Violí,
virtuosisme
dilluns, 19 de gener del 2015
Lo Fatal. Rubén Darío
Dichoso el árbol, que es apenas sensitivo,
y más la piedra dura porque esa ya no siente,
pues no hay dolor más grande que el dolor de ser vivo,
ni mayor pesadumbre que la vida consciente.
Ser y no saber nada, y ser sin rumbo cierto,
y el temor de haber sido y un futuro terror...
Y el espanto seguro de estar mañana muerto,
y sufrir por la vida y por la sombra y por
lo que no conocemos y apenas sospechamos,
y la carne que tienta con sus frescos racimos,
y la tumba que aguarda con sus fúnebres ramos,
¡y no saber adónde vamos,
ni de dónde venimos!...
y más la piedra dura porque esa ya no siente,
pues no hay dolor más grande que el dolor de ser vivo,
ni mayor pesadumbre que la vida consciente.
Ser y no saber nada, y ser sin rumbo cierto,
y el temor de haber sido y un futuro terror...
Y el espanto seguro de estar mañana muerto,
y sufrir por la vida y por la sombra y por
lo que no conocemos y apenas sospechamos,
y la carne que tienta con sus frescos racimos,
y la tumba que aguarda con sus fúnebres ramos,
¡y no saber adónde vamos,
ni de dónde venimos!...
Etiquetes de comentaris:
Rubén Darío
divendres, 16 de gener del 2015
Pourquoi me Reveiller. (de l'òpera Werther) J. Massenet
Per si un cas necessita presentació, estem amb Juan Diego Flórez.
La traducció en català diu:
"Per què em despertes, oh, vent de primavera?
Per què em despertes?
En el meu front sento les teves carícies
i així ben aviat arribarà el temps
de tempestes i tristeses!
Per què em despertes?
Oh, vent de primavera?
Demà a la vall vindrà el viatger,
recordant la meva glòria anterior
I els seus ull en va buscaran la meva esplendor
No trobessin sinó dol i misèria!
He-las!
Per què em despertes, oh, vent de primavera?
Etiquetes de comentaris:
Cant,
J. Massenet,
Juan Diego Flórez,
òpera
dimecres, 14 de gener del 2015
Qué alegria, vivir. Pedro Salinas
| ||
Etiquetes de comentaris:
Salinas
dilluns, 12 de gener del 2015
Sonata per a viola, "Hora Lunga". 1er Mov.. Ligeti
Toca la viola Antonie Tamestit
divendres, 9 de gener del 2015
Paternal. Joan Maragall
Furient va esclatant l'odi per la terra,
regalen sang les colltorçades testes,
i cal anar a les festes,
amb pit ben esforçat, com a la guerra.
A cada esclat mortal - la gent trèmula es gira:
la crueltat que avança, - la por que s'enretira,
se van partint el món...
Mirant el fill que mama, -la mare que sospita,
el pare arruga el front.
Pro l'infant ignoscent,
que deixa, satisfet, la buidada mamella,
se mira an ell, - se mira an ella,
i riu bàrbarament.
En sentit homenatge a Charlie Hebdo
regalen sang les colltorçades testes,
i cal anar a les festes,
amb pit ben esforçat, com a la guerra.
A cada esclat mortal - la gent trèmula es gira:
la crueltat que avança, - la por que s'enretira,
se van partint el món...
Mirant el fill que mama, -la mare que sospita,
el pare arruga el front.
Pro l'infant ignoscent,
que deixa, satisfet, la buidada mamella,
se mira an ell, - se mira an ella,
i riu bàrbarament.
En sentit homenatge a Charlie Hebdo
Etiquetes de comentaris:
Joan Maragall
dilluns, 5 de gener del 2015
El día en que me quieras
La meva àvia cantava sovint aquesta cançó de Carlos Gardel, i feia dies que us la volia penjar, en record seu.
Avui, però, us deixo amb una versió Jazz que m'ha encantat.
Toca Ernesto Aurignac Quartet.
Saxo alto: Ernesto Aurignac
Piano: José Carra
Contrabaix: Dee Jay Foster
Bateria: Santi Colomer
Acaricia mi ensueño
El suave murmullo
De tu suspirar.
Como ríe la vida
Si tus ojos negros
Me quieren mirar.
Y si es mío el amparo
De tu risa leve
Que es como un cantar,
Ella aquieta mi herida,
Todo, todo se olvida.
El día que me quieras
La rosa que engalana,
Se vestirá de fiesta
Con su mejor color.
Y al viento las campanas
Dirán que ya eres mía,
Y locas las fontanas
Se contarán su amor.
La noche que me quieras
Desde el azul del cielo,
Las estrellas celosas
Nos mirarán pasar.
Y un rayo misterioso
Hará nido en tu pelo,
Luciernagas curiosas que verán
Que eres mi consuelo.
El día que me quieras
No habrá más que armonía.
Será clara la aurora
Y alegre el manantial.
Traerá quieta la brisa
Rumor de melodía.
Y nos darán las fuentes
Su canto de cristal.
El día que me quieras
Endulzará sus cuerdas
El pájaro cantor.
Florecerá la vida
No existirá el dolor.
La noche que me quieras
Avui, però, us deixo amb una versió Jazz que m'ha encantat.
Toca Ernesto Aurignac Quartet.
Saxo alto: Ernesto Aurignac
Piano: José Carra
Contrabaix: Dee Jay Foster
Bateria: Santi Colomer
Acaricia mi ensueño
El suave murmullo
De tu suspirar.
Como ríe la vida
Si tus ojos negros
Me quieren mirar.
Y si es mío el amparo
De tu risa leve
Que es como un cantar,
Ella aquieta mi herida,
Todo, todo se olvida.
El día que me quieras
La rosa que engalana,
Se vestirá de fiesta
Con su mejor color.
Y al viento las campanas
Dirán que ya eres mía,
Y locas las fontanas
Se contarán su amor.
La noche que me quieras
Desde el azul del cielo,
Las estrellas celosas
Nos mirarán pasar.
Y un rayo misterioso
Hará nido en tu pelo,
Luciernagas curiosas que verán
Que eres mi consuelo.
El día que me quieras
No habrá más que armonía.
Será clara la aurora
Y alegre el manantial.
Traerá quieta la brisa
Rumor de melodía.
Y nos darán las fuentes
Su canto de cristal.
El día que me quieras
Endulzará sus cuerdas
El pájaro cantor.
Florecerá la vida
No existirá el dolor.
La noche que me quieras
Etiquetes de comentaris:
Carlos Gardel,
Jazz,
Tango
divendres, 2 de gener del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)