She is always a woman to me. Billy Joel

Homenatge a les dones fortes.

(de Foguera Joana) Maria-Mercè Marçal

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.

Es más, te perdono. Noel Nicola

Te perdono el montón de palabras
que has soplado en mi oído
desde que te conozco.

Te perdono tus fotos y tus gatos,
tus comidas afuera,
cervezas y cigarros, es más,

te perdono andar como tú andas,
tus zapatos de nube,
tus dientes y tu pelo.

Te perdono los cientos de razones,
los miles de problemas,
en fin, te perdono no amarme.

Lo que no te perdono
es haberme besado con tanta alevosía.
Tengo testigos: un perro, la madrugada, el frío,
y eso sí que no te lo perdono,
pues si te lo perdono seguro que lo olvido


Noel Nicola fou, junt amb Silvio Rodríguez i Pablo Milanés, un dels fundadors de la Nueva Trova Cubana. Va morir massa jove, al . 

Estrofa al vent. Gabriel Alomar

Jo escric al vent aqueixa estrofa alada

per a que el vent la porti cel enllà

jo vull seguir-la amb ma candent mirada,

plorós de no poder-la acompanyar.

Entre els hiverns, quan vibri la ventada,

el meu vers per l'espai ressonarà,

i sobre els homes sa brunzent tonada

durà el so d'un incògnit oceà.

I cantarà en la lira de les branques

i de la lluna en les crineres blanques

o en l'arquet de silenci de la nit.

I eternament la maternal Natura

l'espargirà per la infinita altura

quan el meu nom, obscur, serà extingit.

Gabriel Alomar

(...) Violant de Vilaragut

i bé em podria estar acabant

per vós, que amo i desitjo tant;

que tant em triga l'abraçar

i el raonar

i tot s'esmuny

quan penso que anat us n'heu

i no torneu

i que sou lluny,

desesperat em viu el cor:

per poc no mor

si en breu no en té guarença!

Pietat, marit, que els mals que em deu,

passo sofrint, i doncs torneu

que cap tresor

no val un cor

que per vos mor,

amb amorosa pensa. 

Preciós poema atribuït a Violant de Vilaragut, (? vers 1320- ? vers 1372), que fou reina de Mallorca entre 1347 i 1349, i dedicà aquests versos al seu marit, Jaume III, que estava lluny intentant recuperar el seu regne. 

(Versió del poema antic, actualitzada per D. Miquel al LLibre "Cap Home és visible" antologia de poesia catalana medieval)

Quartet de corda en Mi menor. N.W. Gade

Diàriament. Guillem d'Efak

Posa-li comes i punts
a aquesta angúnia
i bateja les illes
que suren damunt l'oli groguenc del pànic.
Perquè estàs sol, aquí, amb la teva eina
i a les fosques.
Troba-li la veta, a aquest caos,
i teixeix paraules i cançons:
perquè estàs sol i ningú no ha de venir
a aidar-te, si victoriós,
a desnossar la presa.
Si vençut, ningú no t'ha de plorar.
Edifica el teu dia i l'escarada
a part dels plors, a part
de les falzies i dolors que te resquillen,
dóna de banda les roses rialleres:
perquè estàs sol.
Únicament t'aguanta
el pols de la diagonal forjada
amb el teu esforç.
(Diàriament, tan diàriament, sols diàriament
aquesta labor te justifica diàriament).
Tan sols aquesta labor te justifica.

Easy to love. Ella Fitzgerald

Concert per a viola en Sol Major. Telemann.

Quin instrument més bell, la viola. 
Escoltem Rose Armbrust, acompanyada per una digníssima orquestra juvenil: La Young Artists Early Music, dirigida per Robert Basill.


I. Largo

II. Allegro

III. Andante

IV. Presto 

T'estimo quan et sé nua com una nena. Maria-Mercè Marçal

T’estimo quan et sé nua com una nena,
com una mà badada, com un reclam agut
i tendre que em cridés des d’una branca nua,
com un peix que oblidés que existeixen els hams.

Com un peix esglaiat amb un ham a la boca.
Com l’estrall en els ulls de l’infant mutilat
en el somni, en la carn. Com la sang que s’escola.
Nua com una sang.

T’estimo quan et sé nua com la navalla,
com una fulla viva i oferta, com un llamp
que la calcina, cec. Com l’herba, com la pluja.
Com la meva ombra, nua rere el mirall glaçat.

Tan nua com un pit enganxat als meus llavis.
Com el llavi desclòs d’un vell desdentegat
encarat a la mort. Com l’hora desarmada
i oberta del desglaç.

Estudi op. 25 n. 2. Chopin

Tocat per Valentina Lisitsa, aquest estudi sembla fàcil i tot, oi?

Alaba los ojos negros de Julia. Rubén Darío

¿Eva era rubia? No. Con negros ojos 
vio la manzana del jardín: con labios 
rojos probó su miel; con labios rojos 
que saben hoy más ciencia que los sabios. 

Venus tuvo el azur en sus pupilas, 
pero su hijo no. Negros y fieros, 
encienden a las tórtolas tranquilas 
los dos ojos de Eros. 

Los ojos de las reinas fabulosas, 
de las reinas magníficas y fuertes, 
tenían las pupilas tenebrosas 
que daban los amores y las muertes. 

Pentesilea, reina de amazonas; 
Judith, espada y fuerza de Betulia; 
Cleopatra, encantadora de coronas, 
la luz tuvieron de tus ojos, Julia. 

La negra, que es más luz que la luz blanca 
del sol, y las azules de los cielos. 
Luz que el más rojo resplandor arranca 
al diamante terrible de los celos. 

Luz negra, luz divina, luz que alegra 
la luz meridional, luz de las niñas, 
de las grandes ojeras, ¡oh luz negra 
que hace cantar a Pan bajo las viñas!

Una furtiva lagrima (de l'Elissir d'amore) Donizetti

Juan Diego Florez, a Las Palmas el Maig de 2005

Demà serà una cançó . Vicent Andrés Estellés

                           Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat.
                                                     PERE MARCH
Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —solemnes?— del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.
1971 

"Scherza infida". Haendel