Buscar-se el sexe i trobar-lo estret . Sebastià Alzamora

Buscar-se el sexe i trobar-lo estret entre brins de franel•la, o damunt una estora, o bé a les cases de dones que estimen sense estimar a penes, o encara sota els bastiments d’un edifici lleig ja abans de ser-ho. Buscar-se la carn havent-la vista créixer sana com un estendard incontestable i mestre, com un senyal de força i de vergonya. Buscar-nos tots nosaltres sense pausa, pensant, Rafel, tot el que no sabries, sabent amb tu que morir és no poder tocar-se. Caure de grapes, Rafel, declinar el cos de l’altre amb la carn fresca, la ment travada i l’ànima penjada d’un cap d’agulla. Fer-se, amb la pell pròpia, la fundació que exalti el nostre nom, fer-se mal quan sigui elegant i bell, fer de la carn i el tacte un tabernacle, un púlpit nou i estrident existència: lluir esclatant de nosaltres mateixos, pelar-se els dits de tant fregar-los, fer la projecció magnífica d’un cos massa ocupat en ser i significar-se. Sebastià Alzamora