A vegades tot se’t fa confús
com en aquella Síria en guerra
descrita per Ammià Marcel·lí a les Històries.
En tu també cremen castells,
s’enfonsen naus i moren prínceps.
Se t’extravien al desert
les tropes.
En cap ciutat no et sents segur,
i els camins són vies entre camps d’arbres talats.
Demanes asil a qui, com tu,
ho ha perdut tot,
i des d’una finestra veus surar Eufrates avall
un cos inert amb una sageta al mig del pit.
L’amor que tenies.
Manuel Forcano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada