Buscar-se el sexe i trobar-lo estret . Sebastià Alzamora

Buscar-se el sexe i trobar-lo estret entre brins de franel•la, o damunt una estora, o bé a les cases de dones que estimen sense estimar a penes, o encara sota els bastiments d’un edifici lleig ja abans de ser-ho. Buscar-se la carn havent-la vista créixer sana com un estendard incontestable i mestre, com un senyal de força i de vergonya. Buscar-nos tots nosaltres sense pausa, pensant, Rafel, tot el que no sabries, sabent amb tu que morir és no poder tocar-se. Caure de grapes, Rafel, declinar el cos de l’altre amb la carn fresca, la ment travada i l’ànima penjada d’un cap d’agulla. Fer-se, amb la pell pròpia, la fundació que exalti el nostre nom, fer-se mal quan sigui elegant i bell, fer de la carn i el tacte un tabernacle, un púlpit nou i estrident existència: lluir esclatant de nosaltres mateixos, pelar-se els dits de tant fregar-los, fer la projecció magnífica d’un cos massa ocupat en ser i significar-se. Sebastià Alzamora

Crucifixión. Federico García Lorca

La luna pudo detenerse al fin por la curva blanquísima de los caballos. 
Un rayo de luz violeta que se escapaba de la herida 
proyectó en el cielo el instante de la circuncisión de un niño muerto. 

La sangre bajaba por el monte y los ángeles la buscaban, 
pero los cálices eran de viento y al fin llenaba los zapatos. 
Cojos perros fumaban sus pipas y un olor de cuero caliente 
ponía grises los labios redondos de los que vomitaban en las esquinas. 
Y llegaban largos alaridos por el Sur de la noche seca. 
Era que la luna quemaba con sus bujías el falo de los caballos. 
Un sastre especialista en púrpura 
había encerrado a tres santas mujeres 
y les enseñaba una calavera por los vidrios de la ventana. 
Las tres en el arrabal rodeaban a un camello blanco, 
que lloraba porque al alba 
tenía que pasar sin remedio por el ojo de una aguja. 
¡Oh cruz! ¡Oh clavos! ¡Oh espina! 
¡Oh espina clavada en el hueso hasta que se oxiden los planetas! 
Como nadie volvía la cabeza, el cielo pudo desnudarse. 
Entonces se oyó la gran voz y los fariseos dijeron: 
Esa maldita vaca tiene las tetas llenas de leche. 
La muchedumbre cerraba las puertas 
y la lluvia bajaba por las calles decidida a mojar el corazón 
mientras la tarde se puso turbia de latidos y leñadores 
y la oscura ciudad agonizaba bajo el martillo de los carpinteros. 

Esa maldita vaca 
tiene las tetas llenas de perdigones, 
dijeron los fariseos. 
Pero la sangre mojó sus pies y los espíritus inmundos 
estrellaban ampollas de laguna sobre las paredes del templo. 
Se supo el momento preciso de la salvación de nuestra vida. 
Porque la luna lavó con agua 
las quemaduras de los caballos 
y no la niña viva que callaron en la arena. 
Entonces salieron los fríos cantando sus canciones 
y las ranas encendieron sus lumbres en la doble orilla del río. 
Esa maldita vaca, maldita, maldita, maldita 
no nos dejará dormir, dijeron los fariseos, 
y se alejaron a sus casas por el tumulto de la calle 
dando empujones a los borrachos y escupiendo sal de los sacrificios 
mientras la sangre los seguía con un balido de cordero. 

Fue entonces 
y la tierra despertó arrojando temblorosos ríos de polilla.

Maria. Leonard Bernstein

Un fragment de West Side Story, cantat esplèndidament per Voces8, en un concert a Espanya l'any 2007

Sonata en La menor per a violoncel. Francesco Geminiani

Toca el violoncel Jaap Ter Linden

Duerme tranquilo. Alfonsina Storni

Dijiste la palabra que enamora
A mis oídos. Ya olvidaste. Bueno.
Duerme tranquilo. Debe estar sereno
Y hermoso el rostro tuyo a toda hora.

Cuando encanta la boca seductora
Debe ser fresca, su decir ameno;
Para tu oficio de amador no es bueno
El rostro ardido del que mucho llora.

Te reclaman destinos más gloriosos
Que el de llevar, entre los negros pozos
De las ojeras, la mirada en duelo.

¡Cubre de bellas víctimas el suelo!
Más daño al mundo hizo la espada fatua
De algún bárbaro rey Y tiene estatua.

An Irish Blessing. Trad. Irlandesa. Arr. James E. Moore

May the road rise to meet you,
may the wind be always at your back.
May the sun shine warm upon your face,
and the rains fall soft upon your fields. 


And until we meet again,
may God hold you in the palm of His hand. 



May the sun make your days bright,
may the stars illuminate your nights,
may  the flowers bloom along your path,
your house stand firm against the storm 




And until we meet again,
May God hold you in the palm of His hand.

Que els camins ens portin a trobar-nos,
que el vent sempre et bufi a favor.
Que el sol t'escalfi la cara
i la pluja caigui suau sobre els teus camps.

 I mentre no ens retrobem, 
que Déu et porti a la palma de la seva mà. 

Que el son faci els teus dies brillants, 
que les estrelles il·luminin les teves nits,
que les flors floreixin per tot el teu camí,
i que la teva casa es mantingui forta amb les tempestes.

 I mentre no ens retrobem, 
que Déu et porti a la palma de la seva mà.

L'arranjament que sentiu és de James E. Moore.

Die heiligen drei Könige. R. Strauss

Canta Elisabeth Schwarzkopf

Nuit d'hymenée. (Romeu i Julieta) Gounod

Anna Netrebko i Roberto Alagna, en aquest deliciós fragment de la òpera Romeu i Julieta, de Gounod.

El Pensament. Sebastià Alzamora

Jo no puc riure amb el posat tan còmode

d'aquell qui pensa en termes de mesura:

no pot la urgència ésser mai relativa.

Sebastià Alzamora

Bogoroditse Dyevo. Rachmaninov

Una de les peces favorites de Rachmaninov, treta de la missa de vespres, op. 37. 
Interpretat magistralment per Voces8.

non-non de Nadal. Joana Raspall

T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espigol
per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.

Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

Joana Raspall

Quand la nuit n'est pas étoilée. Reynaldo Hahn.

D'un autor que confesso que no coneixia, sobre un text de Victor Hugo. 

La interpreten Susan Graham, Mezzo-Soprano, i al piano Roger Vignoles

Plors nocturns somorts. Jordi Carbonell.

Els plors d’amor travessen mes parpelles, 
devessall ardentíssim de la nit.
Tu dorms al meu costat, serena:
ni sobresalts ni angúnies no torben
el son pausat, el respirar lleuger.
I les meves entranyes es retorcen
perquè no goso destorbar els instants
en què no vius la inquietud del dia,
i el meu amor es consumeix per dintre 
d’un foc cendrós de passió fallida.
Ploro d’amor amb bolquer de tenebra:
no goso rompre l’embolcall i sento 
l’agredolç desesper del foc que em crema, 
absent tu de la brega i de la joia,
mentre sento planar ocells de la pena
ran del teu son i de la meva angoixa.
Et deixaré dormir, tranquil·la i pura,
el son dels innocents i dels magnífics.
O amor! O vida! O estimada Hortènsia!

Jordi Carbonell 

Introducció i Rondó Capriccioso. Saint-Saens

Toca Janine Jansen

Mary, did you Know?. Mark Lowry- Buddy Greene

Una mica retardat, per la festa de la Immaculada concepció.
La lletra és de Mark Lowry, i la música de Buddy Greene