Què feliç ets, nin, assegut a la pols,
gaudint tot el matí amb una branqueta rompuda!
Somric quan et veig jugar amb aquest trosset de fusta.
Estic ocupat fent comptes,
i em passo hores i hores sumant xifres.
Potser em mires de cua d’ull i penses:
«¡Quina necessitat de perdre el capvespre amb un joc com aquest!»
Nin, els bastons i les coques de fang
ja no m’entretenen; he oblidat el teu art.
Persegueixo entreteniments costosos
i acaramullo or i plata.
Tu jugues amb el cor alegre amb tot el que trobes.
Jo dedico les meves forces i el meu temps
a la conquesta de coses que mai podré obtenir.
En el meu fràgil esquif pretenc creuar el mar de l’ambició,
i arribo a oblidar que també la meva feina és només un joc.
Rabindranath Tagore
(Ho he trobat al blog de la Ventafocs, ho ha traduït ella mateixa)
Moltes gràcies Maria, per anomenar-me. Una abraçada des de les illes!
ResponElimina