Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 6 de desembre de 2019

Primera néta. Antoni Vidal Ferrando



Les teves mans petites són de canyella i música.
En arribar a casa, com una irrupció
d'ales de papallones i de dies feliços,
em mires amb dos ulls on habita el misteri
dels colors de la mar; i em demanes amor
amb un gest tan senzill com enterrar un ocell.
Després un clar de lluna t'adorm dins els meus braços
mentre l'abril t'encercla la cintura amb calèndules.
Cap àspid, cap diluvi ni cap esgarrifança.
Ja has començat a aprendre la llengua amb què t'estim.


Antoni Vidal Ferrando

Us recomano el disc "Mites dins la boca". del grup Entreveus, que musiquen aquest i altres poemes esplèndids d'Antoni Vidal Ferrando

dilluns, 18 de novembre de 2019

The Deer's Cry - Arvo Pärt



Christ with me, Christ before me, Christ behind me, Christ in me, Christ beneath me, Christ above me, Christ on my right, Christ on my left, Christ when I lie down, Christ when I sit down, Christ in me, Christ when I arise, Christ in the heart of every man who thinks of me, Christ in the mouth of everyone who speaks of me, Christ in every eye that sees me, Christ in every ear that hears me, Christ with me.

El text d'aquesta delícia és una pregària per demanar protecció, atribuïda a Sant Patrick

dimarts, 12 de novembre de 2019

Biografia. Josep Igual



Descalça
Peücs
Mocassins
Bambes
Talons
Descalça
Xancleta
Sabata baixa
Espardenyes
Descalça
Vellut
Descalça
Cendra.


Josep Igual.
Octubre 2015.


(Avui faig cinquanta anys!)

divendres, 8 de novembre de 2019

El fin último de la (mala) poesía. Ben Clark


Tú lees perque piensas que te escribo.
Eso es algo entendible.
Yo escribo porque pienso que me lees.
Y eso es algo terrible”

Ben Clark. 
(Com curiositat, cliqueu aquí)

dimecres, 6 de novembre de 2019

Amor de calç. Alda Merini



L'amor 
que jo cerco
no és certament dins el teu cos,
que reclines sobre dones ben fàcils,
sense gruix.
L'amor que vull
és la teva constant presència,
és l'ull atent de l'amo
orgullós de la seva bèstia.

He cavalcat cavalls d'ombra
i qui m'ha vist
córrer sense brides
m'ha considerat boja. 
I sí, una dona que viu sola, 
sense un escut historiat
sense una història de nens
no és ni una mare ni dona. 
És només un nom híbrid estampat
amb calç a la teva pàgina.


Alda Merini
(Traducció Meritxell Cucurella-Jorba)

divendres, 1 de novembre de 2019

Testament. Rosa Leveroni

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.

Rosa Leveroni1910-1985

divendres, 11 d’octubre de 2019

Nothern Lights. Ola Gjeilo



El text d'aquesta delícia és d'un càntic del rei Salomó:

Pulchra es amica mea, suavis et decora filia Jerusalem, Pulchra es amica mea, suavis et decora sicut Jerusalem, terribilis ut castrorum acies ordinata. Averte occulos tuos a me quia ipsi me avolare feecerunt.

Ets bella, amiga meva,
dolça i encantadora filla de Jerusalem
Ets bella, amiga meva,
Dolça i encantadora com Jerusalem
I terrible com un exèrcit preparat pel combat.
Aparta els teus ulls de mi,
doncs ells tenen poder sobre mi

dimecres, 9 d’octubre de 2019

No puc dir el teu nom. Vicent Andrés Estellés

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

Vicent Andrés Estellés


(Celdoni Fonoll recitant-ho)

dilluns, 23 de setembre de 2019

Dentro. Luís Eduardo Aute

A veces recuerdo tu imagen
Desnuda en la noche vacía
Tu cuerpo sin peso se abre
Y abrazo mi propia mentira

Así me reanuda la sangre
Tensando la carne dormida
Mis dedos aprietan, amantes
Un hondo compás de caricias

Dentro
Me quemo por ti
Me vierto sin ti
Y nace un muerto

Mi mano ahuyentó soledades
Tomando tu forma precisa
La piel que te hice en el aire
Recibe un temblor de semilla

Un quieto cansancio me esparce
Tu imagen se borra enseguida
Me llena una ausencia de hambre
Y un dulce calor de saliva.

Dentro
Me quemo por ti
Me vierto sin ti
Y nace un muerto

 (Luís Eduardo Aute)


dilluns, 9 de setembre de 2019

El Soñador. Benjamín Prado


Una noche soñé que era Pablo Neruda. 
Estaba en una playa
y oí en mi corazón segundos rojos,
vi en el cuarzo una suma de erizos y tormentas, 

vi en la gaviota un cruce del vértigo y la nieve. 

Todo era tan real. 

Un clavel era el ojo de quien mira un incendio. 
La escarcha era una lluvia de cúpulas deshechas. 
Los destellos del oro,
avispas que volaban en torno a su panal. 


Yo fui Pablo Neruda,
compré diamantes en las fruterías,
domaba diccionarios con un látigo verde
y cavé un túnel que iba del pan a las banderas. 


Tú venías a mí
como septiembre acude a las manzanas. 


Cuando me desperté,
la sombra de los árboles
le ponía a la luz sus negras herraduras.
Cuando me desperté
no quedaban ni viento ni banderas y te había perdido. 


A veces 
es tan triste no ser Pablo Neruda 
y que la noche sea nada más que la noche 
y el día, sólo el día. 

dilluns, 1 de juliol de 2019

Himno. Benjamín Prado

Un profesor es alguien
que habla en los sueños de otro
(En la tumba de W.H. Auden en Kirchstetten, Austria)

Imagina unos versos. Después, ponte a buscarlos
como si fueran tuyos y estuviesen perdidos;
intenta adivinarles las palabras
como el que huye trata de predecir los pasos
de quienes lo persiguen; y procura que en ellos
se detenga el idioma
igual que el agua
se vuelve hielo para dejarse acariciar.

Que tu poema sepa algo que ignoras;
que no te necesite; que encuentre al mismo tiempo
lo que nadie soñaba y lo que buscan todos;
que cuando ya no estés
oculte que te has ido,
se haga pasar por ti.

No escribas si lo puedes hacer como cualquiera
pero no como tú;
si al repetir
lo que dijeron otros
no dices otra cosa;
si en tus libros no se oyen los libros que leíste,
como en un apellido
se escucha galopar
a los antepasados.
Que tu poema esté a medio camino
entre tú y yo
lo mismo que una estatua
entre el cuerpo y la roca;
que acerque lo intocable a nuestras manos;
que logre que se queden las cosas que se van.

(Eso es lo que me dijo Auden junto a su tumba.
Nevaba sobre Kirchstetten, en los Bosques de Viena,
y yo soñé
que un día
alguien que se parezca a mí
alguien que piense
que siguiendo mis huellas entenderá el camino,
tal vez pondrá unas rosas sobre el mármol,
debajo de mi nombre
y encima de estos versos que escribo para ti.)

dimecres, 12 de juny de 2019

Jo em donaria a qui em volgúes. Josep Palau i Fabre


Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre.

dilluns, 10 de juny de 2019

V (de presidi d'amor) Llorenç Moya

No hi ha cap metge, amor, que pugui vèncer
la febres que m’inculques com per joc.
Ets cendra que a l’entranya portes foc,
corda fluixa que et vas posant tan tensa,


que no trobo cap dard ni cap defensa,
ni cap castell roquer ni cap vil lloc
que puguin contra tu ni molt ni poc.
Homes forts ja oferiren recompensa


al valent que et retés o que d’un salt
et fes escàpol de la teva via
i pogués portar el front tan ferm, tan alt,


que tu t’avergonyissis nit i dia.
Però, amor,
 quan no et tinc estic malalt
i quan et tinc em fonc de malaltia.

Llorenç Moyà. 
Presidi Major (1977)

dilluns, 3 de juny de 2019

Oh, capità, el meu capità! Walt Whitman


Oh capità, el meu capità! Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sento les campanes,
ja el poble acudeix gojós,
Els ulls segueixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.
Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per tu la multitud s'amuntega a la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jeus mort i fred.
El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jeu mort i fred.

 
(traducció de Cebrià de Montoliu)
Divendres fou el bicentenari del neixement de Walt Whitman.

divendres, 31 de maig de 2019

poema n. 7 Miquel Martí i Pol

Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.
Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda."
(de Estimada Marta)
Miquel Martí i Pol

dimecres, 29 de maig de 2019

Himno al mar. Jorge Luís Borges

¡Oh, mar! ¡oh, mito! ¡oh, largo lecho!
Y sé por qué te amo. Sé que somos muy viejos.
Que ambos nos conocemos desde siglos.
Sé que en tus aguas venerandas y rientes ardió la aurora de la Vida.
(En la ceniza de una tarde terciaria vibré por primera vez en tu seno).
Oh, proteico, yo he salido de ti.
¡Ambos encadenados y nómadas!
Ambos con una sed intensa de estrellas;
ambos con esperanzas y desengaños;
ambos, aire, luz, fuerza, oscuridades;
ambos con nuestro vasto deseo y ambos con nuestra grande miseria.

divendres, 24 de maig de 2019

El ciprés de Silos. Gerardo Diego.

Enhiesto surtidor de sombra y sueño
que acongojas el cielo con tu lanza. 

Chorro que a las estrellas casi alcanza 
devanado a sí mismo en loco empeño
Mástil de soledad, prodigio isleño,
flecha de fe, saeta de esperanza. 
Hoy llegó a ti, riberas del Arlanza, 
peregrina al azar, mi alma sin dueño.
Cuando te vi señero, dulce, firme, 
qué ansiedades sentí de diluirme 
y ascender como tú, vuelto en cristales, 
como tú, negra torre de arduos filos, 
ejemplo de delirios verticales, 
mudo ciprés en el fervor de Silos.

dimecres, 22 de maig de 2019

Smile. Charles Chaplin



Aquesta cançó és de Charles Chaplin, i la va popularitzar Nat King Cole. 
Love of Lesbian ha fet una versió en català, la lletra diu així:
somriu, si el teu cor es trenca.
somriu, fa mal quan batega.
si el cel està fosc o està trist.
ja ho veuràs.
si somrius travessant el mal
somriu veuràs com demà
el sol vindrà a brillar per tu.
per tu.


la teva cara amb tanta llum
podria amagar-nos la tristor.
malgrat els ulls
siguin plens d'aigua amb sal,
més que mai has de riure més que mai,
no et serveix plorar.
veuràs la vida amb molta llum
si tu somrius
si tu somrius.

dilluns, 20 de maig de 2019

Ich bin der Welt abhanden gekommen (Rückert-Lieder) Mahler


Estic perdut pel món
en el qual solia malgastar tant de temps,
Fa tant que no heu sentit parlar de mi
que podríeu creure que estic mort!

 no m'importa
 Si penseu que estic mort
 No puc negar-ho,
 perquè realment sóc mort al món.

 Estic mort al tumult del món,
 I descanso en un regne tranquil.
 Visc sola al meu cel,
 En el meu amor i en la meva cançó!

El mestre Claudio Abbado dirigeix la mezzosoprano Magdalena Kozena, i l'orquestra del festival de Lucerna, a l'agost de 2009  

dilluns, 6 de maig de 2019

Desig. Rosa Leveroni

Recerco l'alba dins la nit obscura
i se'm fan perdedors tots els camins.
Recerco el cant de l'única font pura
i totes les begudes són verins.
Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxúria d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l'amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l'aquietament de tot anhel.
I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,
i la vela i el mar i el cant d'amor;
que em tornessis brillant l'ànima balba
i ben clara la font d'aquest meu cor.

Rosa Leveroni

divendres, 3 de maig de 2019

Maig d'amor. Gerard Vergés

Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.

dimecres, 24 d’abril de 2019

Sant Jordi. Llorenç Moyà


Cavaller fulgent d'escames,
jo n'estic felló de vós:
sou el més guilant del cós
i d'amor venceu les dames.
Mes, entre brocats i lames,
la nafra, que és de cruel!...
Puix que, ungida amb oli i mel,
la ferida encar saünya,
punyiu nostra Catalunya
amb el fibló de l'anhel.


Llorenç Moyà

dimecres, 10 d’abril de 2019

M'hauria agradat. Joan Dausà



M'hauria agradat viure en una masia
perduda entre alzines i pins vora el mar,
allà a l'Empordà,
amb una barca petita per sortir a pescar.
M'hauria agradat.

M'hauria agradat que per aquella finestra
mai hagués pogut veure aquell cotxe daurat
frenar massa tard,
o no trobar-me la mare la nit de Nadal
plorant d'amagat.

Però ningú em va avisar que es podia escriure una carta
com qui demana el menú per dinar.
Però ningú em va avisar i el cambrer no em fa cas
i tot sol, en silenci, m'acabo el meu plat.

M'hauria agradat que aquella promesa,
d'amor i tendresa,
no s'hagués transformat, després de tants anys,
en aquella carta distant, de comiat.
M'hauria agradat.

I m'hauria agradat poder ser a casa els vespres
tornant de la feina
i dormirquan el sol també ho fa.
M'hauria agradat.

Però suposo que això va com va,
i com sempre potser vaig fer tard.
I he de viure la vida
com qui encara somia
que potser s'acompleixi allò
que m'hauria agradat.
Però potser vaig fer tard

divendres, 5 d’abril de 2019

Esquerdes. Carme Ballús


Com l'heura s'arrapa al mur,
així m'endinso a les esquerdes
I furgo cercant una punta de sol,
un encenall de vent,
un sospir d'aigua.
I mentre amb les ungles esgarrapo
la paret densa,
somio amb prats d'un verd amable,
platges de sorra que acarona,
cels que em permetin volar
amb cos lleuger,
més enllà d'extensos murs.


Carme Ballús

dimecres, 3 d’abril de 2019

Issues. Júlia Michels



Molt bones!
Espero que els vagi tot molt bé. 

Mireia Bartolí Masons - Violí Teresa Nogueron Obiol - Clarinet Maricel Pons Benejam - Teclat Marta Pons Garcia - Cello Rocio Seligrat - Veu

dilluns, 1 d’abril de 2019

El pensador de Rodin. Gabriela Mistral



Con el mentón caído sobre la mano ruda, 
el Pensador se acuerda que es carne de la huesa, 
carne fatal, delante del destino desnuda, 
carne que odia la muerte, y tembló de belleza.

Y tembló de amor, toda su primavera ardiente, 
ahora, al otoño, anégase de verdad y tristeza. 
El "de morir tenemos" pasa sobre su frente, 
en todo agudo bronce, cuando la noche empieza.

Y en la angustia, sus músculos se hienden, sufridores 
cada surco en la carne se llena de terrores,  
Se hiende, como la hoja de otoño, al Señor fuerte

que le llama en los bronces... Y no hay árbol torcido 
de sol en la llanura, ni leòn de flanco herido, 
crispados como este hombre que medita en la muerte.



Gabriela Mistral