Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 30 de novembre de 2012

Amigos de papel. Liliana Cinetto.


Amigos de papel

Los libros son como pájaros.
Tienen alas de papel
y anidan entre sus manos
cuando me pongo a leer.

Los libros son como árboles.
Florecen cuando los leo
y al abrirlos, sus palabras
perfuman todo el silencio.

Se trepan hasta mi almohada.
Se acurrucan junto a mi. 
Su voz de de letras me acuna
a la hora de dormir.

Los libros son como sueños
que se vuelven realidad
y que duermen entre páginas
esperando despertar.

Los libros son como niños-
Se aburren si no los leo.
Me llaman desde el estante
para que juegue con ellos.

Los libros guardan tesoros
que es muy fácil descubrir.
El secreto es muy sencillo:
sólo los tengo que abrir.

          Liliana Cinetto

He tret aquesta poesia del blog Lectura y Café

dilluns, 26 de novembre de 2012

El gat. Bernat Artola



Damunt el banc de foguers,
a la cuina, dorm el gat.
Com no té massa quefers
s’avorreix d’ésser honrat.

Potser somnia que són
tot hores per a dormir.
Si és el temps qui mata el món,
mata el temps per no morir.

Vol el foc i fuig el fum,
i com sap allò que sent,
fent raó del vell costum
sap cavar son sentiment.

Qui com tu tingués la llar
a  la cuina, hivern i estiu,
per poder agermanar
la calor amb el caliu!

(Bernat Artola)

divendres, 23 de novembre de 2012

Cançó a la Lluna (Rusalka) Dvorak

En una versió per a violoncel, interpretada per un jove stjepan Hauser, acompanyat al piano per Yoko Misumi.
No se què us semblarà, algunes persones la troben afectada, però a mi m'agrada molt.

dilluns, 19 de novembre de 2012

Variacions Moses. Paganini


És la primera vegada que us proposo una audició de contrabaix. És un instrument realment difícil de sentir com a solista, i això que el resultat és prou bo, no trobeu?
El contrabaixista és Gary Karr, no se quina és l'orquestra.

divendres, 16 de novembre de 2012

Agua sexual. Pablo Neruda

Rodando a goterones solos,
a gotas como dientes,
a espesos goterones de mermelada y sangre,
rodando a goterones,
cae el agua,
como una espada en gotas,
como un desgarrador río de vidrio,
cae mordiendo,
golpeando el eje de la simetría, pegando en las costuras del
alma,
rompiendo cosas abandonadas, empapando lo oscuro.

Solamente es un soplo, más húmedo que el llanto,
un líquido, un sudor, un aceite sin nombre,
un movimiento agudo,
haciéndose, espesándose,
cae el agua,
a goterones lentos,
hacia su mar, hacia su seco océano,
hacia su ola sin agua.

Veo el verano extenso, y un estertor saliendo de un granero,
bodegas, cigarras,
poblaciones, estímulos,
habitaciones, niñas
durmiendo con las manos en el corazón,
soñando con bandidos, con incendios,
veo barcos,
cae el agua,
a goterones lentos,
hacia su mar, hacia su seco océano,
hacia su ola sin agua.

Veo el verano extenso, y un estertor saliendo de un granero,
bodegas, cigarras,
poblaciones, estímulos,
habitaciones, niñas
durmiendo con las manos en el corazón,
soñando con bandidos, con incendios,
veo barcos,
escucho, sacudido entre respiraciones y sollozos.

Estoy mirando, oyendo,
con la mitad del alma en el mar y la mitad del alma
en la tierra,
y con las dos mitades del alma miro al mundo.

y aunque cierre los ojos y me cubra el corazón enteramente,
veo caer un agua sorda,
a goterones sordos.
Es como un huracán de gelatina,
como una catarata de espermas y medusas.
Veo correr un arco iris turbio.
Veo pasar sus aguas a través de los huesos.

Pablo Neruda.

dimecres, 14 de novembre de 2012

Somebody that I used to know. Gotye


A capella. Bo, oi?
Canta Mat Harris. Només fa servir la seva veu, percussió corporal, i un batedor d'ous.
Si voleu sentir la versió original la teniu aquí:

dilluns, 12 de novembre de 2012

Oblivion. Hector Piazzolla



No és la primera vegada que us poso aquesta peça, però m'ha encantat aquesta versió d'Stjepan Hauser, tocant una adaptació escrita per a ell mateix, amb l'acompanyament dels Solistes de Zagreb.

divendres, 9 de novembre de 2012

Where is my Man


      
Nunca te tengo tanto como cuando te busco
sabiendo de antemano que no puedo encontrarte.
Sólo entonces consiento estar enamorada.
Sólo entonces me pierdo en la esmaltada jungla
de coches o tiovivos, cafés abarrotados,
lunas de escaparates, laberintos de parques
o de espejos, pues corro tras de todo
lo que se te parece.
De continuo te acecho.
El alquitrán derrite su azabache,
es la calle movible taracea
de camisas y niquis, sus colores comparo
con el azul celeste o el verde malaquita
que por tu pecho yo desabrochaba.
Deliciosa congoja si creo reconocerte
me hace desfallecer: toda mi piel nombrándote,
toda mi piel alerta, pendiente de mis ojos.
Indaga mi pupila, todo atisbo comprueba,
todo indicio que me conduzca a ti,
que te introduzca al ámbito donde sólo tu imagen
prevalece y te coincida y funda,
te acerque, te inaugure y para siempre estés.
Anna Rosetti

dimecres, 7 de novembre de 2012

Behold, and see. (ària del Messies) Haendel


L'ària que us volia posar comença al minut 1' 49'', abans teniu el recitatiu.
Els interprets són John Mark Ainsley, tenor, amb el Brandemburg consort, dirigits per Stephen Cleobury.

L'escena és de la passió, més que apropiada per a setmana santa que per Nadal, però com que aquests dies estic cantant El Messies, tinc ganes de compartir-ho amb vosaltres.

dilluns, 5 de novembre de 2012

Cançó de na Ruixa- Mantells. Miquel Costa i Llobera



Passant gemegosa com fa la gavina
que volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina
vorera de mar.
Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.
Color de mar fonda tenia les nines,
corones se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines
per fer-se'n collar.
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.
"La mar jo avorria mes ja l'estim ara
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tinc en la terra ni pare ni mare,
més ell és aquí!
"Un temps jo li deia:pagès te voldria,
pagès, anc que fosses pastor o roter;
i dins la mar ampla, com ell no n'hi havia
d'airós mariner.
"Bé prou li diria cançons la sirena
quan ell a la lluna sortia a pescar:
per'xò ma finestra deixava sens pena,
sortint a la mar.
"La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells.
"Na Ruixa és la fada d'aquestes riberes,
que allà a les grans coves, endins, té l'hostal
amb arcs i figures, amb llits i banyeres
de nacre i coral.
"Per bous de sa guarda dins fondes estables
allà té Na Ruixa clapats vellsmarins;
si vol per son carro cavalls incansables,
allà té delfins.
"Quan surt, va vestida de seda blavosa,
amb totes les tintes del cel i la mar,
i blanc com la cresta de l'ona escumosa
son vel fa volar.
"De l'arc que entre núvols promet la bonança,
la faixa ella imita per fer son cinyell...
Mes ai del qui rema, quan ella li llança
son ample mantell!
"Perdut és el nàufrag quan ella el socorre
i el pren entre els signes del vel florejat...
La roca feresta serà ja la torre
on quedi encantat.
"Allà té Na Ruixa mon bé, dia i nit,
on ell cosa humana no veu ja ni sent.
Ai, si ell m'escoltava, bé prou sortiria
de l'encantament!"
.......................................
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.
Un vespre d'pratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l'endemà;
i en platja arenosa, redòs solitari,
qualcú l'enterrà.
No té ja sa tomba la creu d'olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l'aucell fugitiu...

divendres, 2 de novembre de 2012

Todo se transforma. Jorge Drexler

Potser us sembla una audició poc adequada per tal dia com avui, però estic convençuda que el que la gent que vaig estimar em va donar s'ha transformat i ho estic donant jo als altres.