Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 29 d’abril del 2013

Casida de la Rosa. Federico García Lorca

La rosa 
no buscaba la aurora: 
Casi eterna en su ramo 
buscaba otra cosa. 

La rosa 
no buscaba ni ciencia ni sombra: 
Confín de carne y sueño 
buscaba otra cosa. 

La rosa 
no buscaba la rosa: 
Inmóvil por el cielo 
¡buscaba otra cosa!

divendres, 26 d’abril del 2013

L'autor. Josep Criballés i Faja


Per esplai faig poesia 
i llauro com un llaurador, 
tinc els ulls mirant a terra 
i l’esperit a l’horitzó.

El solc que faig amb lleures 
la terra estovarà, 
fent guaret per a noves plantes 
que el pagès hi plantarà.

La poesia és neta i pura 
fruit d’un cor que vol bondat, 
fes Senyor que un dia grani 
com el blat que jo he sembrat



Josep Criballés i Faja
(poeta i pagès d'Osona)


dimecres, 24 d’abril del 2013

dimarts, 23 d’abril del 2013

Mester d'amor. Joan Salvat-Papasseit

"Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
...No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor,
besa de nou, que la vida és comptada."



Avui, diada de Sant Jordi, un poema d'amor. 
Feliç diada a tots. Molt especialment a la gent  que no el viurà com o amb qui els agradaria viure'l

divendres, 19 d’abril del 2013

Les roses recordades. Salvador Espriu


Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Obertura 1812. Tchaikosky



Fantàstica música de Tchaikosky, per recordar la batalla de Borodino, al 1812.
Toca l'orquestra simfònica de Leningrad, amb Yuri Terminakov dirigint.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Sólo mi noche pequeña. Gabriel Celaya

La noche
cons sus círculos lntos de silencio creciente
que me arrastran siempre (vértigo hacia arriba),
oculta otra noche más íntima, pequeña,
donde cabe justamente la sangre de un hombre solo.

¡Oh noche diminuta que palpita, 
noche del hombre que respira o se angustia
en la gran noche quieta de los siglos helados!
¡Oh dolor pequeño!
¡Oh silencio infinito!
Vastedad que convierte en concierto
aquello que –pequeños– juzgamos gritos roncos.

dilluns, 8 d’abril del 2013

Simfonia nº 9 (del nou món) Dvorak

Un enregistrament del 1977, dirigint Kubelik. De fet jo volia posar-vos directament el 2on temps, que comença al minut 9 38'' amb el solo de corn anglès que em posa sempre la pell de gallina, però és que aquesta música és tan preciosa que he pensat que us la poso tota sencera.

divendres, 5 d’abril del 2013

Te esperaré apoyada en la curva del cielo...Ernestina de Champourcin


Te esperaré apoyada en la curva del cielo
y todas las estrellas abrirán para verte
sus ojos conmovidos.

Te esperaré desnuda.
Seis túnicas de luz resbalando ante ti
deshojarán el ámbar moreno de mis hombros.

Nadie podrá mirarme sin que azote sus párpados
un látigo de niebla.
Sólo tú lograrás ceñir en tus pupilas
mi sien alucinada
y mis manos que ofrecen su cáliz entreabierto
a todo lo inasible.

Te esperaré encendida.
Mi antorcha despejando la noche de tus labios
libertará por fin tu esencia creadora.
¡Ven a fundirte en mí!
El agua de mis besos, ungiéndote, dirá
tu verdadero nombre.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Advers al vent. Espriu



No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut. Ai, caiguda
de l'allunyat per l'íntim
camí que només porta
on ja no sóc, designi
d'oblidar hores, núvols,
el meu nom de naufragi!
Vençudíssim, sentint-me
advers al vent, segura
presa del mar, no vulguis
saber si penso encara
en la llum dels vells dies.

dilluns, 1 d’abril del 2013


 DEFENSA DE LA ALEGRÍA
a trini

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas
defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos
defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias
defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres
defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa
defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
                  y también de la alegría