Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 31 d’octubre del 2014

Comiat de l'ànima. Taltabull- Guerau de Liost



Canta el Cor Jove Nacional de Catalunya, dirigeix Xavier Puig, aquesta obra tan apropiada per tal dia com avui.
El text és de Guerau de Liost:

 
Si el vent de mort visita el clos
on l’ànima es complau com un ocell en l’herba,
i el ritme de la sang enerva
com doll que volatilitza el vent,
l’ànima serva,
com una flama divergent del cos talment.
Si el contacte li falla,
pren comiat amb una revifalla,
i amorosida, gairebé deslliure,
nimba la faç malalta,
amb englantines a la galta
i violes de bosc en el somriure.
I, esperançada, escruta,
amb ulls de Fe, la paorosa ruta.

Ànima, adéu. El foc estima de l’obrador perfet.
Àvida t’obriràs perquè l’àcida llima
exhumi el teu secret.

'Ço que podies ser en la terra
caldrà que siguis a la fi.
'Ço que la vida esguerra,
la mà del foc ho torna a confegir.
Grumoll encara tèrbol de sutzures,
brolla del foc, duríssim vas,
cristall de facetes pures,
mirall de la Trina Faç.

Del cos amic la polsina
esdevindrà foc follet,
fatuïtat de joguina,
esparrifança de fred,
fins que, al so de la trompeta
de la resurrecció,
la terra serà més neta
que un tinell d’emperador.

Per la Divina Paraula
et serà parat el cos.
Ell serà com una taula,
i tu com ptixer de flors. 

dimecres, 29 d’octubre del 2014

L'espai de mi. Miquel Martí Pol


Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Nunca fue pena maior. Juan de Urrede.


Nunca fue pena mayor
ni tormento tan estraño,
que iguale con el dolor
que resçibo del engaño.

Y este conosçimiento
faze mis dias tan tristes,
en pensar el pensamiento
que por amores me distes.

Y me faze por mejor 
la muerte con menor daño
que el tormento y el dolor
que resçibo del engaño.

Magnífica interpretació de María Cristina Kiehr i Ariel Abramovich.


divendres, 24 d’octubre del 2014

Alfonsina y el mar. Ariel Ramírez y Félix Luna


Demà és l'aniversari del suïcidi d'Alfonsina Storni.  He dubtat de si posar una poesia seva, o aquesta esplèndida cançó.
Sempre havia preferit la versió de Mercedes Sosa, però ara he trobat aquesta que també m'agrada molt


Toca l'Ensemble Arpegiatta, amb instruments antics. No sé qui és la cantant Aquí teniu la versió de Mercedes Sosa:

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Así son. José Agustín Goytisolo


Su profesión se sabe es muy antigua
y ha perdurado hasta ahora sin variar
a través de los siglos y civilizaciones.
No conocen vergüenza ni reposo
se emperran en su oficio a pesar de las críticas
unas veces cantando
otras sufriendo el odio y la persecución
mas casi siempre bajo tolerancia.

Platón no les dio sitio en su República.

Creen en el amor
a pesar de sus muchas corrupciones y vicios
suelen mitificar bastante la niñez
y poseen medallones o retratos
que miran en silencio cuando se ponen tristes.
Ah curiosas personas que en ocasiones yacen
en lechos lujosísimos y enormes
pero que no desdeñan revolcarse
en los sucios jergones de la concupiscencia
sólo por un capricho.

Le piden a la vida más de lo que ésta ofrece.

Difícilmente llegan a reunir dinero
la previsión no es su característica
y se van marchitando poco a poco
de un modo algo ridículo
si antes no les dan muerte por quién sabe qué cosas.
Así son pues los poetas
las viejas prostitutas de la Historia.

divendres, 17 d’octubre del 2014

Will you still love me tomorrow? Amy Winehouse


Pobre joguina trencada… m'encantava Amy Winehouse

La lletra de la cançó:
Tonight you're mine completely
You give your love so sweetly
Tonight the light of love is in your eyes
Will you love me tomorrow?

Is this a lasting treasure
Or just a moment's pleasure?
Can I believe the magic of your sighs?
Will you still love me tomorrow?

Tonight with words unspoken
And you say that I'm the only one, the only one, yeah
But will my heart be broken
When the night meets the morning star?

I'd like to know that your love
Is love I can be sure of
So tell me now, cause I won't ask again
Will you still love me tomorrow?
Will you still love me tomorrow?

dimecres, 15 d’octubre del 2014

"Miró Celia una rosa que en el prado…" Sor Juana Inés de la Cruz

Miró Celia una rosa que en el prado 
ostentaba feliz la pompa vana 
y con afeites de carmín y grana 
bañaba alegre el rostro delicado; 

y dijo: Goza, sin temor del hado,  
el curso breve de tu edad lozana, 
pues no podrá la muerte de mañana 
quitarte lo que hubieres hoy gozado. 

Y aunque llega la muerte presurosa 
y tu fragante vida se te aleja,  
no sientas el morir tan bella y moza; 

mira que la experiencia te aconseja 
que es fortuna morirte siendo hermosa 
y no ver el ultraje de ser vieja.


Sor Juana Inés de la Cruz

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Fantasia en Fa menor, op. 103, per a piano a quatre mans. Schubert



Schubert va dedicar aquesta obra a una alumna seva de la qual estava secretament enamorat.
Toquen Laria Joao Pires i Julien Libeer. 

dimecres, 8 d’octubre del 2014

… Vicent Andrés Estellés.


Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans,
Jo he amat la meua filla, he amat la meua dona,
he amat el meu ofici, he amat la meva casa,
he amat el meu carrer, com he amat el meu poble
i he amat la meva pàtria; he amat la meua vida,
he amat les gens anònimes, he amat totes les coses,
he pecat molt Senyor, he sofert molt, Senyor.
He amat la Mort perquè ella m'ha fet amar molt més

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Llibre d'exilis (1956)

divendres, 3 d’octubre del 2014

Oh, mamy blue. Pop Tops


Demà és l'aniversari del meu tiet Damià. Aquesta fou durant molt temps la seva cançó favorita, i la posava hores i hores. 
I ell ja no se n'assabenta de res, però vull fer-li aquest homenatge.

dijous, 2 d’octubre del 2014

Besémonos! Rorke Boada

¡Besémonos!
Entre tanta gente,
¡besémonos!
Seamos la excepción a la regla,
al aire libre, sin prisa y sin pena;
sin pausas y sin puntos;
justo en el punto
cuando estallen las venas.
¡Besémonos!
sin inhibiciones ni tabúes,
ante las perplejas miradas
de los transeúntes.
Besémonos
entre tanta gente,
sin pudor ni recato,
que luego pudiera
extinguirse el mundo
si nos quedamos
pensándolo.
Hagámoslo
Impúdicamente;
y que nos tomen
una fotografía,
disfrutando de un beso
sin freno e indecente.

Rourke Boada

dimecres, 1 d’octubre del 2014

Al Alba. Luís Eduardo Aute

Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son éstas
que hieren como amenazas
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.
Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga,
quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.
Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas,
comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.
Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas,
no te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza,
maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana.
Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga,
quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.