Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dimecres, 30 d’abril de 2014

Estoy viva. Gioconda Belli

Estoy viva
como fruta madura
dueña ya de inviernos y veranos,
abuela de los pájaros,
tejedora del viento navegante.

No se ha educado aún mi corazón
y, niña, tiemblo en los atardeceres,
me deslumbran el verde, las marimbas
y el ruido de la lluvia
hermanándose con mi húmedo vientre,
cuando todo es más suave y luminoso.
Crezco y no aprendo a crecer,
no me desilusiono,
ni me vuelvo mujer envuelta en velos,
descreída de todo, lamentando su suerte.
No. Con cada día, se me nacen los ojos del asombro,
de la tierra parida,
el canto de los pueblos,
los brazos del obrero construyendo,
la mujer vendedora con su ramo de hijos,
los niños alegres marchando hacia el colegio.
Sí.
Es verdad que a ratos estoy triste
y salgo a los caminos,
suelta como mi pelo,
y lloro por las cosas más dulces y más tiernas
y atesoro recuerdos
brotando entre mis huesos
y soy una infinita espiral que se retuerce
entre lunas y soles,
avanzando en los días,
desenrollando el tiempo
con miedo o desparpajo,
desenvainando estrellas
para subir más alto, más arriba,
dándole caza al aire,
gozándome en el ser que me sustenta,
en la eterna marea de flujos y reflujos
que mueve el universo
y que impulsa los giros redondos de la tierra.
Soy la mujer que piensa.
Algún día
mis ojos
encenderán luciérnagas.
Gioconda Belli

dilluns, 28 d’abril de 2014

Simfonia nº 2, II temps. (adagio Expressiu) Schumann


Dirigida pel recentment traspassat Claudio Abbado, dirigint la orquestra Mozart, en un enregistrament en directe del festival de Lucerne de Pasqua de 2012.

divendres, 25 d’abril de 2014

Concert per a piano i orquestra (1 temps) Bartok



Me n'adono que encara no us havia proposat res de Bartók!
Aquí teniu a Hélène Grimaud tocant el primer temps del concert per a piano i orquestra, dirigint Vladimir Ashkenazy

dimecres, 23 d’abril de 2014

Senyor Sant Jordi. Salvador Espriu/Francesc Vila

Senyor Sant Jordi,
Patró,
Cavaller sense por.
Guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres pecats,
d’avarícia i d’enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent catalana.
Amén.

(Salvador Espriu)



Amb una poesia de Salvador Espriu, musicada per Francesc Vila. 
La interpretació és de les corals LA ginesta i Xalest, d'Igualada, i la Polifònica de Vilafranca, en un concert del Març de 2012.


diumenge, 20 d’abril de 2014

Simfonia nº 2. "Resurrecció". Mahler



… I avui només podem parlar de resurrecció.
Ho farem amb Bernstein dirigint l'orquestra Simfònica de ;ondres, el cor del festival d'Edinburg, Sheila Amstrong (Soprano) i Janet Baker (mezzo-soprano).
És un enregistrament de 1974, del festival d'Edimburg

00:01:22 1. Allegro maestoso
00:25:25 2. Andante moderato
00:38:00 3. In ruhig fließender Bewegung
00:49:18 4. Urlicht. Sehr feierlich, aber schlicht;
00:54:51 5. Im Tempo des Scherzos



divendres, 18 d’abril de 2014

Stabat Mater. Pergolesi





Avui és el dia d'escoltar l'Stabat mater.
00.00: Duetto: Stabat mater dolorosa
04:35 • Soprano aria: Cujus animam gementem
06:38 • Duetto: O quam tristis et afflicta
08:26 • Alto aria: Quae moerebat et dolebat
10:43 • Duetto: Quis est homo
13:16 • Duetto: Pro peccatis suae gentis
13:50 • Soprano aria: Vidit suum dulcem natum
16:56 • Alto aria: Eja mater fons amoris
18:51 • Duetto: Fac ut ardeat cor meum
20:39 • Duetto: Sancta mater, istud agas
25:02 • Alto aria: Fac ut portem Christi mortem
28:37 • Duetto: Inflammatus et accensus
30:35 • Duetto: Quando corpus morietur & Amen


Els intèrprets són Sabina Puertolas, Soprano, i Vivica Grenaux, Mezzosoprano.
L'orquestra és Les Talens Lyriques, dirigida per Crhistophe Rpusset.


La lletra de l'Stabat Mater en llatí:


Stabat mater dolorosa
juxta Crucem lacrimosa,
dum pendebat Filius.
Cuius animam gementem,
contristatam et dolentem
pertransivit gladius.
O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta,
mater Unigeniti!
Quae moerebat et dolebat,
pia Mater, dum videbat
nati poenas inclyti.
Quis est homo qui non fleret,
matrem Christi si videret
in tanto supplicio?
Quis non posset contristari
Christi Matrem contemplari
dolentem cum Filio?
Pro peccatis suae gentis
vidit Iesum in tormentis,
et flagellis subditum.
Vidit suum dulcem Natum
moriendo desolatum,
dum emisit spiritum.
Eia, Mater, fons amoris
me sentire vim doloris
fac, ut tecum lugeam.
Fac, ut ardeat cor meum
in amando Christum Deum
ut sibi complaceam.
Sancta Mater, istud agas,
crucifixi fige plagas
cordi meo valide.
Tui Nati vulnerati,
tam dignati pro me pati,
poenas mecum divide.
Fac me tecum pie flere,
crucifixo condolere,
donec ego vixero.
Juxta Crucem tecum stare,
et me tibi sociare
in planctu desidero.
Virgo virginum praeclara,
mihi iam non sis amara,
fac me tecum plangere.
Fac, ut portem Christi mortem,
passionis fac consortem,
et plagas recolere.
Fac me plagis vulnerari,
fac me Cruce inebriari,
et cruore Filii.

Flammis ne urar succensus,
per te, Virgo, sim defensus
in die iudicii.
Christe, cum sit hinc exire,
da per Matrem me venire
ad palmam victoriae.
Quando corpus morietur,
fac, ut animae donetur
paradisi gloria. Amen.


Versió popular en català (de Josep M. Folch i Camarassa)


A tocar de la Creu santa 
que del fill el cos aguanta, 
dreta al peu, la Mare està. 
 
Quin dolor es compararia 
amb la pena de Maria 
quan el veu agonitzar? 
 
Assotat l’ha vist i objecte 
de la mofa més abjecta 
pels pecats del nostre món. 
 
Ara el veu que en Creu expira 
i l’escolta com sospira: 
Pare meu, tot s’ha complert! 
 
Feu si us plau, que el dolor vostre
el sentim ben a dins nostre 
i que amb Vós plorem el Crist. 
 
I després per consolar-nos 
feu-nos créixer i sadollar-nos 
en l’amor del vostre Fill. 
 
Dels turments que el Crist patia
prop de Vos volem, Maria, 
ben de cor participar. 
 
Feu-nos viure en Crist espera 
del perdo i la vida vera 
que ens guanyà amb la Passió. 
 
I en el dia del judici 
vostre ajut sigui’ns propici 
i ens defensi el vostre amor. 
 
Oh Jesús, per vostre Mare, 
conduïu-nos ja des d’ara 
pel camí que mena el cel.

dilluns, 14 d’abril de 2014

Táctica y estrategia. Mario Benedetti

Mi táctica es mirarte,
aprender como eres,
quererte como eres.

Mi táctica es
hablarte y escucharte,
y construir con palabras,
un puente indestructible.

Mi táctica es 
quedarme en tu recuerdo,
no se como,ni se con qué pretexto,
pero...quedarme en ti.

Mi táctica es
entre los sollozos de la noche,
entrar en tu pupila dilatada,
con astucia.

Mi estrategia es
en cambio más profunda y más simple,
mi estrategia es qué un día cualquiera,
ni se con qué pretextos...por fín me necesites.


MARIO BENEDETTI

dimecres, 9 d’abril de 2014

La font. Marcel Lucien Grandjany



No m'agrada gaire, posar nens prodigis tocant, però aquest cop no me n'he pogut estar.
Aquesta que veieu, és l'Alisa Sadikova, que segons he consultat, en aquesta audició, l'any 2012, tenia 9 anys.

dilluns, 7 d’abril de 2014

¿Fue como beso o llanto? Salinas


¿Fue como beso o llanto?
¿Nos hallamos
con las manos, buscándonos
a tientas, con los gritos,
clamando, con las bocas
que el vacío besaban?
¿Fue un choque de materia
y materia, combate
de pecho contra pecho,
que a fuerza de contactos
se convirtió en victoria
gozosa de los dos,
en prodigioso pacto
de tu ser con mi ser
enteros?
¿O tan sencillo fue,
tan sin esfuerzo, como
una luz que se encuentra
con otra luz, y queda
iluminado el mundo,
sin que nada se toque?

divendres, 4 d’abril de 2014

Epístola o cançó a l'espera de música. Josep Piera


Truca'm, amor, la porta;
com el vidre tremola un instant
quan el vent acarona l'arbreda,
així t'espere, jo, paraula oferta, goig.
Truca'm la porta, amor,
no t'espanten els lladrucs de la por;
jo t'espere
com només ho saps tu, em pense.
Mai no és llarga l'espera, ni és silenci,
si tu has de venir, amor meu, a cercar-me.
Vindràs, amor, a veure'm?
Una altra volta almenys, una només
si vols, una carícia,
una paraula, veure't,
sentir-te respirar al meu costat, com un foc;
somriure amb tu, escoltar
el desig arrugant els llençols del silenci,
dintre la música del temps,
l'harmonia dels núvols al fons d'una finestra,
els teus llavis, amor, els teus llavis,
una font, una sínia, una fira de goig;
i les mans
i cançons i deler i un contacte de roba,
perfum lleuger que desperta,
un ventíjol d'estiu, només, a penes
si un preludi d'inici al tacte de les pells.
Bé saps tu com t'estime, amor amic amat,
criatura del somni, dolcíssima ficció.
La meua ment, atenta, tota
per sentir-te a la vora, escoltar
els teus mots, espill preciós d'estima.
Truca'm, amor, la porta. Truca'm.
Tot el gaudi del món t'espera entre els meus braços.
Vine.
A l'hora, dia, instant o vida que em demanes.
Potser no saps, amor,
amb quina urgència et faig aquesta crida.
T'espere.
Truca'm.
Vine.
Abraça'm.

dimecres, 2 d’abril de 2014

Mañana. José Emilio Pacheco


El alba está lejana.
No sé qué busca el pájaro
entre la noche densa.
Habla, murmura, insiste.
Se acerca a la ventana.
Dice que el sol no ha muerto
y existe otro mañana.


José Emilio Pacheco