Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 30 de març del 2012

dimecres, 28 de març del 2012

Destins. Josep Carner

La nit és lleu. Els dos amants s'ha adormit.
Té dos presents l'Amor dintre la mà distreta.
A qui darà l'enyor? A qui l'oblit?

divendres, 23 de març del 2012

Ara mateix enfilo aquesta agulla. Miquel Martí Pol

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol.

dimecres, 21 de març del 2012

En el principio. Blas de Otero

Si he perdido la vida, el tiempo, todo
lo que tiré, como un anillo, al agua,
si he perdido la voz en la maleza,
me queda la palabra.

Si he sufrido la sed, el hambre, todo
lo que era mío y resultó ser nada,
si he segado las sombras en silencio,
me queda la palabra.

Si abrí los labios para ver el rostro
puro y terrible de mi patria,
si abrí los labios hasta desgarrármelos,
me queda la palabra.

Deep Peace. Bill Douglas


Una altra versió de la mateixa lletra. Aquesta és la que m'agrada més

dilluns, 19 de març del 2012

Deep Peace


Sobre un text d'una antiga benedicció gaèlica, Libera ha fet aquesta versió.


Deep peace of the running wave to you
Deep peace of the flowing air to you

Deep peace of the quiet earth to you
Deep peace of the shining stars to you

Deep peace of the gentle night to you
Moon and stars pour their healing light on you

Deep peace of Christ
Of Christ
The light of the world to you

Deep peace of Christ to you

Deep peace of the running wave to you
Deep peace of the flowing air to you

Deep peace of the quiet earth to you
Deep peace of the shining stars to you

Deep peace of the gentle night to you
Moon and stars pour their healing light on you

Deep peace of Christ
Of Christ
The light of the world to you

Deep peace of Christ to you



Dimecres vinent us posaré una altra versió d'aquesta mateixa lletra

divendres, 16 de març del 2012

Varios efectos del amor. Lope de Vega

Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,
alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso;

no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho, ofendido, receloso;

huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor süave,
olvidar el provecho, amar el daño;

creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño;
esto es amor, quien lo probó lo sabe.

dimecres, 14 de març del 2012

Marxa Imperial (Star Wars). John Williams


Avui el meu fill Mateu fa nou anys. Li he preguntat quina audició volia per celebrar-ho i ha demanat aquesta.
Moltes felicitats, Mateu.

dilluns, 12 de març del 2012

divendres, 9 de març del 2012

dimecres, 7 de març del 2012

Advers al vent. Salvador Espriu

No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut. Ai, caiguda
de l'allunyat per l'íntim
camí que només porta
on ja no sóc, designi
d'oblidar hores, núvols,
el meu nom de naufragi!
Vençudíssim, sentint-me
advers al vent, segura
presa del mar, no vulguis
saber si penso encara
en la llum dels vells dies.

divendres, 2 de març del 2012

Faràs dos trucs i t'obriré. Feliu Formosa


Faràs dos trucs i t'obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m'hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el Nocturn.
(Fullejaràs potser Virginia Woolf.)
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tendresa infinita, et faré asseure
en un dels vells seients que compartírem
(durant els darrers temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que no vas ésser mai.) Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el teu trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.

I aquest poema mai no haurà existit.