Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 31 de gener de 2014

Soave sia il vento. (de cosí fan tutte) W.A.Mozart



Aquesta audició forma part del DVD de Così fan tutte, enregistrat a Glindebourne l'any 2006.
Dirigeix Ivan Fischer.
Don Alfonso: Nicolas Rivenq
Fiordiligi: Miah Persson
Dorabella: Anke Vondung

La lletra, traduïda diu:

Que el vent sigui suau, 
tranquil·les les ones, 
i que tots els elements, benignes, 
responguin als nostres desitjos. 


No se a vosaltres, però a mi aquesta música em deixa molt millor del que estava abans...

dimecres, 29 de gener de 2014

La noche nuestra interminable. José Emilio Pacheco

Mis paginitas, ángel de mi guarda, fe
de las niñeras antiquísimas,
no pueden, no hacen peso en la balanza
contra el horror tan denso de este mundo.
Cuántos desastres ya he sobrevivido,
cuántos amigos muertos, cuánto dolor
en las noches profundas de la tortura.

Y yo qué hago y yo qué puedo hacer.
Me duele tanto el sufrimiento de otros,
                    y apenas
intento conjurarlo por un segundo con estas hojitas
que no leerán los aludidos, los muertos ni los pobres
                    ni tampoco
la muchacha martirizada. Cuál Dios
podría mostrarse indiferente
a esta explosión, a esta invasión del infierno


José Emilio Pacheco

dilluns, 27 de gener de 2014

Balada nº 1 en Sol Menor. Chopin.


Feia temps que no posava Chopin. No és pas la primera vegada que us proposo escoltar aquesta Balada (tinc una llarga història d'amor amb ella, podeu llegir-la clicant aquí) El que sí és la primera vegada que us poso aquesta audició tocada pel mestre Horowitz

dimecres, 22 de gener de 2014

Sonata per a piano nº 31, en La b. Major, Op. 110. Beethoven


Toca el piano Rudolf Serkin

El vídeo és defectuós: no surt el segon temps, en canvi el tercer surt dos cops.
De tota manera, penso que val la pena escoltar-ho.

dilluns, 20 de gener de 2014

Adagietto. (IV temps de la simfonia nº 5). Mahler



Avui ens ha deixat un dels grans: Claudio Abbado. Aquí el veiem dirigint, l'any 2004, l'orquestra del festival de Lucerna. 

dilluns, 13 de gener de 2014

Dominio del recuerdo. Jorge Guillén


Un recuerdo -pasado deleitoso-
me ataca y se apodera
tanto de mí que interna primavera
me somete a su acoso.

Aquel amor aun vibra
bajo el impulso de una imagen, mero
fantasma. Pido, quiero.
un imán se me impone fibra a fibra.

El espíritu invade mi existencia
con poder soberano.
Espíritu ya es cuerpo. ¿Quién presencia
tal fusión, tal arcano?

Amor, que fue tan fuerte
durante aquel minuto fenecido,
saliendo de su nido
mental en sensación se me convierte.

Mi memoria ya es carne, ya un placer
-soñado- resucita,
ya la verdad de mi vivir da cita.
¿Alma, cuerpo ? Mi ser.

divendres, 10 de gener de 2014

Escóndeme. Gabriela Mistral

Escóndeme que el mundo no me adivine.
Escóndeme como el tronco su resina, y
que yo te perfume en la sombra, como
la gota de goma, y que te suavice con
ella, y los demás no sepan de dónde
viene tu dulzura...
Soy fea sin ti, como las cosas desarraigadas
de su sitio; como las raíces abandonadas
sobre el suelo.
¿Por qué no soy pequeña como la almendra
en el hueso cerrado?
¡Bébeme! ¡Hazme una gota de tu sangre, y
subiré a tu mejilla, y estaré en ella
como la pinta vivísima en la hoja de la
vid. Vuélveme tu suspiro, y subiré
y bajaré de tu pecho, me enredaré
en tu corazón, saldré al aire para volver
a entrar. Y estaré en este juego
toda la vida.

dimecres, 8 de gener de 2014

Lament for Pasiphaë. (Mid-Winter songs, nº 1) Morten Lauridsen.



Canta la coral Cross-Ties, toca el piano Carol Rich i dirigeix Bruce Browne.

Sabeu què passa, que a vegades buscant una cosa en trobes una altra que t'agrada més?
Doncs això m'ha passat amb aquesta audició. En realitat, buscava una audició de Holst, però he trobat aquesta i l'he trobat preciosa. 
La lletra és d'un poema de Robert Graves, i diu:

Dying sun, shine warm a little longer!
My eye, dazzled with tears, shall dazzle yours,
Conjuring you to shine and not to move.
You, sun, and I all afternoon have laboured
Beneath a dewless and oppressive cloud--
a fleece now gilded with our common grief
That this must be a night without a moon.
Dying sun, shine warm a little longer!

Faithless she was not: she was very woman,
Smiling with dire impartiality,
Sovereign, with heart unmatched, adored of men,
Until Spring's cuckoo with bedraggled plumes
Tempted her pity and her truth betrayed.
Then she who shone for all resigned her being,
And this must be a night without a moon.
Dying sun, shine warm a little longer!



Robert Graves es va retirar a Mallorca, enamorat del seu clima i la seva gent (potser hi va tenir a veure el fet que conegués el meu avi?)
Està enterrat al cementiri de Deià.

dilluns, 6 de gener de 2014

Epifanies lamentables. Josep Punsola


EPIFANIES LAMENTABLES


Somnia, petit, somnia.
Bon somni et desitjo, jo...
Que, mentre no vingui el dia,
tot et semblarà que és bo:

cavalcada van passant,
mans blanques van beneint,
mans brunes van preparant,
mans negres van repartint...

Somnia, petit! Dormint,
no et ferirà la malícia;
no veuràs la nit sofrint
d’amagar tanta injustícia.

Serà demà, quan, llevat,
t’il·lumini el primer sol:
veuràs que els Reis han passat
solament per on Déu vol.

El teu jugar serà immens!
Tot un present de descuit:
els altres balcons tan plens,
i el teu balcó que és tan buit!

Mes tu ets mesell. Tant sofrir,
ja estàs fet a suposar
que alguns ulls són per a gaudir
i els teus només per a plorar.

Plorar tan sols! Mai rebel!
No siguis dels que es belluguen.
Has de saber que al gran cel
no hi van sols els nens que juguen,

els que no juguen, també...
Però, és que diuen lleis divines
que els uns joguina han de ser,
i els altres tenir joguines?

Melcior, Gaspar, Baltasar,
caravana de Gener:
quina ràbia fa mirar
els balcons del meu carrer!



6 de gener de 1940


L'any 2013 ha estat, entre d'altres, el centenari de Josep Punsola, poeta mataroní, i penso que potser, vivint jo a Mataró, li hauria hagut de fer més cas. 
Us deixo aquesta poesia punyent, d'un dia de reis que segur que fou ben trist. 
Molt sovint penso en els nens que no s'ho passen bé, en aquest dia. 

divendres, 3 de gener de 2014

El Gato. Charles Baudelaire


Hay en su piel leonada y bruna
un perfume de tal delicia
que basta una sola caricia
para embriagarnos, sólo una.
Él es mi espíritu familiar;
preside, inspira, juzga, impera
en todo. ¿ Es una fiera,
un mago, un dios por revelar?
Si van mis ojos al gato amado,
como atraídos por un imán,
tan suave y dócilmente van
que quedo en mí mismo encantado.
Me sumerjo profundamente
en sus pupilas, marinos faros,
vivientes ópalos, fanales claros
que me contemplan fijamente.


Baudelaire.


Em disculpo, no sé qui és el traductor.

dimecres, 1 de gener de 2014

Any nou. Jordi Guardans


Un any nou no és
més que recordar
l’any original
que volem somniar,
un any nou no és
més que un vell que ve
mentre anem mirant
de no fer malbé,
el vestit de mar
que portem a dins,
el xiulet intens
que fan els dofins.

Un any nou si us plau
per dansar la nit,
amb el cor ben nu,
el cor desvestit,
un any nou pregant
a les serps i els sants
que volem cantar
un nou can d’infants.

Un cant de coloms
morts a mitjanit,
els llençols més blancs
per vestir el seu crit.

Un any nou té por
del poder del sol,
l’home acovardit
la lluna de dol.

Volem construir
ben a poc a poc,
un estel més clar
fet de gel i foc.

Volem estimar
quasi d’amagat,
el planeta nou
que algú ens ha robat.


Si cliqueu aquí podreu escoltar un fragment d'aquest poema, que el mateix autor ha musicat.