Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 19 de febrer de 2018

dilluns, 5 de febrer de 2018

Poema de Tardor d'hivern. Maria Alcázar Domingo

Aquell octubre s'allargava, 
no pas com s'allarguen els versos
quan ja no saps què dir, 
ni com roman el gust de regalèssia
a les arrels del paladar;
ni com creix el dia cquan arriba Santa Llúcia
i la llum i el glaç batallen
fins que guanya la primavera

Aquell octubre es dilatava
talment la febre que puja i baixa
i no saps quan marxarà,
com un virus adessegat d'espases o cops, 
com un estat d'alerta,
de somnis valents i malsons de port.

I va ser tan llarg, que va durar mesos
i al desembre,
encara era octubre
i per reis,
ja no volíem reis,
l'empatx de mentides
ens havia fer impermeables,
ni n'hi cabien més.

Tanmateix, continuen vessant, 
impunes, perverses, surrealistes,
encuirassades amb escuts fòssils,
indecents.

No acabarà l'octubre,
l'allargarem com s'eixampla l'esperança,
quan un desig és just i possible.

divendres, 2 de febrer de 2018

T'enyoro. Manel Marí

T’enyoro tèbiament, sense frisances,
sense un dol de distàncies o l’angoixa
de caure resident vora el telèfon,
sense haver d’oposar-te a tots els rostres
calcigada al contrast amb l’altra gent,
sense la rauxa, sense l’aldarull,
sense més cerimònies, funerals,
disciplines o rèpliques de l’ànsia,
sense el got de cervesa amb els companys,
sense el dolor que obliga confidències,
sense el nervi aguaitant i sense crisi.
T’enyoro, més o menys, sense enyorar-te:
de tant en tant, de nit i entre silencis
convocant-te al costat del gest de sempre.

Manel Marí


Aquesta setmana ha mort, amb només 42 anys, el Poeta Manel Marí