Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 26 de desembre de 2014

dimecres, 24 de desembre de 2014

Cant d'adoració dels pastors. Josep Punsola.


 

            Ets llum, i ens arribes com la nit,
amb un embolcall de cosa obscura;
ets molta llum, i et fas llum petit,
estripant la clara vestidura
per ser-nos company en el neguit.
            Ets Déu. Podries ser un estel
i no tremolor dins de l’estable.
Ets Déu, infant! I deixes el teu cel
per a fer-te carn imperdurable
dels eixorcs camins on corre el fel.
            Per això t’adorem, Divina Criatura:
perquè sentim dintre del cor
que vinguis a ser món d’aquest món tort,
cos de sutzura,
frèvol fum,
Tu que ets font, estrella, mel i cant,
Tu que ets llum, que ets molta llum,
Tu que ets Déu, Infant!


Escrit per als Pastorets del Foment de Mataró

dilluns, 22 de desembre de 2014

Do not go gentle Into that good night. Dylan Thomas



Do not go gentle into that good night,
Old age should burn and rave at close of day;
Rage, rage against the dying of the light.

Though wise men at their end know dark is right,
Because their words had forked no lightning they
Do not go gentle into that good night.

Good men, the last wave by, crying how bright
Their frail deeds might have danced in a green bay,
Rage, rage against the dying of the light.

Wild men who caught and sang the sun in flight,
And learn, too late, they grieved it on its way,
Do not go gentle into that good night.

Grave men, near death, who see with blinding sight
Blind eyes could blaze like meteors and be gay,
Rage, rage against the dying of the light.

And you, my father, there on that sad height,
Curse, bless, me now with your fierce tears, I pray.
Do not go gentle into that good night.
Rage, rage against the dying of the light.



Us adjunto una traducció en castellà, sento no saber qui ho ha traduït:


No entres dócilmente en esa noche quieta.
La vejez debería delirar y arder cuando se cierra el día;
Rabia, rabia, contra la agonía de la luz.
Aunque los sabios al morir entiendan que la tiniebla es justa
porque sus palabras no ensartaron relámpagos,
no entran dócilmente en esa noche quieta.
Los buenos, que tras la última quietud lloran por ese brillo
con sus actos frágiles pudieron danzar en una bahía verde,
rabian, rabian contra la agonía de la luz.
Los locos que atraparon y cantaron al sol en su carrera
y aprenden, ya muy tarde, que llenaron de pena su camino
no entran dócilmente en esa noche quieta.
Los solemnes, cercanos a la muerte, que ven con mirada deslumbrante
cuánto los ojos ciegos pudieron alegrarse y arder como meteoros
rabian, rabian contra la agonía de la luz.
Y tú mi padre, allí, en tu triste apogeo
maldice, bendice, que yo ahora imploro con la vehemencia de tus lágrimas.
No entres dócilmente en esa noche quieta.
Rabia, rabia contra la agonía de la luz.


(aquesta poesia és una elegia a la mort de son pare)

dimecres, 17 de desembre de 2014

Shall I compare thee to a summer's day? Shakespeare. Nils Lindberg


Shall I compare thee to a summer’s day?
Thou art more lovely and more temperate.
Rough winds do shake the darling buds of May,
And summer’s lease hath all too short a date.
Sometime too hot the eye of heaven shines,
And often is his gold complexion dimmed;
And every fair from fair sometime declines,
By chance, or nature’s changing course, untrimmed;
But thy eternal summer shall not fade,
Nor lose possession of that fair thou ow’st,
Nor shall death brag thou wand’rest in his shade,
When in eternal lines to Time thou grow’st.
     So long as men can breathe, or eyes can see,
     So long lives this, and this gives life to thee.

De l'esplèndid sonet de Shakespeare, Nils Lindberg ha escrit aquesta música. 
Canten els SYC Ensemble Singers. Dirigeix Jennifer Tham, en un concert el setembre de 2010. 

 Nils Lindberg

dilluns, 15 de desembre de 2014

El breve amor. Júlio Cortázar

Con qué tersa dulzura
me levanta del lecho en que soñaba
profundas plantaciones perfumadas, 
me pasea los dedos por la piel y me dibuja
en el espacio, en vilo, hasta que el beso
se posa curvo y recurrente
para que a fuego lento empiece
la danza cadenciosa de la hoguera
tejiéndose en ráfagas, en hélices,
ir y venir de un huracán de humo.
(por qué después,
lo que queda de mi
es sólo un anegarse entre las cenizas
sin un adiós, din nada más que el gesto
de liberar las manos?)

divendres, 5 de desembre de 2014

Algú m'ha cridat. Joan Vinyoli


Jo no sóc més que un arbre que s’allunya del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents
de més enllà de la riba.
Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,
i pel fullatge bec solitud.
És per això que vago sempre
sota el silenci de les constel•lacions
d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.
Però de cop s’il•luminen les nits
amb paraules com flames,
torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar,
cridant-me sols, cridant-me.
He poseït els camps, la brasa de la tarda,
mes ara sóc orella i pas insomnes.

(Del llibre "El Callat", 1956)

dilluns, 1 de desembre de 2014

Amanti, io vi so dire. Benedetto Ferrari (1603-1681)

Avui us proposo dues audicions de la mateixa obra. Quina us agrada més?
La primera, és de Philippe Jarrouski, un vell conegut d'aquest blog, que ha actuat recentment a Barcelona, acompanyat per l'Ensemble Artaserse






La segona, de José Lemos, en un enregistrament en directe de la gira "Lo vidi in Terra", tocant amb els Pegasus Early Music, dirigits per Deborah Fox.