Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 26 de setembre de 2016

En algún lugar. Duncan Dhu



Una mica de nostàlgia dels 80

Festeig. Toldrà



D'aquesta esplèndida cançó conec tres versions: cor a capella, cor amb piano, i solista amb piano.
Avui us proposo aquesta esplèndida versió de David Alegret, acompanyat al piano per Aurelio Viribay

divendres, 23 de setembre de 2016

T'estimo perquè sí. Maria-mercè Marçal


T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana. Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert. Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia. Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit. Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall a la marea viva que em nega a l'endeví. Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.


Maria-mercè Marçal

dimecres, 21 de setembre de 2016

Obivlion. Piazzola


No és la primera vegada que us proposo aquesta audició. Però es que la trobo tan i tan deliciosa, que no puc deixar d'escoltar-la

dimecres, 14 de setembre de 2016

A David Rosenthal. Jordi Carbonell.



Poeta nord-americà, traductor del Tirant a l’anglès, que, frèvol i malalt de mort, ha vingut de Nova York a Barcelona a dir el seu darrer adéu a Catalunya i als seus amics catalans

La nit omple amb tendresa tot racó, ara que marxes.
Fuig la ciutat que estimes
i aquest dolor nocturn ho emplena tot.

Qui sap on vas, amic? Són tan incerts el nostres passos!
Si jo no sé tan sols si amb aquest vers arribo a l’hora!

Viure, qui sap quant:
tant se me’n dóna.
Incert tu, incert jo, potser sols resta en el nostre futur una claror:
vida viscuda.

Vida viscuda i l’esplendor silent
de l’hora calma,
i els records i els amors que el vent suau s’enduu, lentíssim. 

dilluns, 12 de setembre de 2016

Las cuatro y diez. Aute


Una cançó íntimament lligada a moments molt intensos de la meva vida. 
Un record ardent cap a Aute
Em disculpo per la mala qualitat del vídeo, és el millor que he trobat.

divendres, 9 de setembre de 2016

Ara mateix. Miquel Martí Pol

De res no ens val l'enyor o la complanta, 
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata 
quan sortim al carrer. Tenim a penes 
el que tenim i prou: l'espai d'història 
concreta que ens pertoca, i un minúscul 
territori per viure-la. Posem-nos 
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti. 
I en acabat, que cadascú es vesteixi 
com bonament li plagui, i via fora!, 
que tot està per fer i tot és possible.

dilluns, 5 de setembre de 2016

Com el vent. Manuel Forcano

Com el vent que es menja per les puntes 
les banderes, així vam començar 
a desestimar-nos. 
I quin espectacle el nostre, 
fabricant debades una esperança 
rere l'altra. 

D'aquests anys, sí, 
queden alguns bells records, 
espases que brillen 
fins en les tenebres. 
Però ara ho veig clar: 
érem un arbre que creixia 
amb destrals a les arrels. 

Quantes vegades  
se m'ha esborrat aquest poema  
per les llàgrimes.

dijous, 1 de setembre de 2016

Cançoneta Incerta. Josep Carner


Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.


Josep Carner. 


Amb aquesta poesia reprenc l'activitat del curs. Que aquest curs que comencem, aquest camí que encetem, sigui ple de poesia i de música.

divendres, 8 de juliol de 2016

He tastat la mort. Carles Camps Mundó

He tastat la mort. Amarga, crua.
Potser sí que només ha sigut una mica,
però he tastat mort veritable.

¡Quin regust que me'n queda
d'encara i mai alhora!
¡Quina estranya barreja de contraris!

¡Si sabéssiu que vius els dies
enfront de l'absoluta indiferència!
¡De l'Absoluta i Anorreadora Indiferència!

Per això us dic ara que viure basta,
que sobra l'esperança
–l'ambició, l'afany, el sempre–.

Sí, per això crec que tinc dret a dir-vos
que esperant l'esperança es perd la vida:
la vida en si, la vida viva.



Carles Camps Mundó

Del llibre "la mort i la paraula"

dilluns, 20 de juny de 2016

Oh, mami blue. Pop Tops

Segur que a tots els que tenim una edat aquesta cançó ens duu molts records. El Damià, el meu oncle, l'escoltava nit i dia. Sempre que l'escolti pensaré en ell.

divendres, 10 de juny de 2016

La carn vol carn. Ausias March

La carn vol carn, no s'hi pot contradir.
Son apetit en l'hom pren molta part.
Si no és unit ab l'arma, tost és fart:
d'ells dos units sent hom un terç eixir.
Aquell qui sent d'esperit pura amor
per àngel pot anar entre les gents:
qui d'arma i cos junts ateny sentiments
com perfet hom sent tota la sabor.


Ausias March