Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 23 d’octubre de 2017

En el árbol de mi pecho. Gloria Fuertes

En el árbol de mi pecho
hay un pájaro encarnado.
Cuando te veo se asusta,
aletea, lanza saltos.
En el árbol de mi pecho
hay un pájaro encarnado.
Cuando te veo se asusta,
¡eres un espantapájaros!

divendres, 20 d’octubre de 2017

Yo te nombro, libertad. Gian Franco Pagliaro



Ho dedico al Jordi Cuixart i al Jordi Sánchez.
Us volem a casa.


Canta la Nacha Guevara, aquesta cançó de Gian Franco Pagliaro, cantautor italià nacionalitzat argentí. 
La lletra d'aquesta cançó s'ha atribuït al poeta francès Paul Éluard, que té una poesia molt semblant, que va musicar d'una manera exquisita el cantautor català Genís Mayola.


dimecres, 18 d’octubre de 2017

Lay a Garland. Robert Lucas Pearlsal





Lay a garland on her hearse of dismal yew. Maidens, willow branches wear, say she died true. Her love was false, but she was firm Upon her buried body lie lightly, thou gentle earth.

Em sembla que mai em cansaré de penjar interpretacions de Voces8. Són boníssims!

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Dolor. Alfonsina Storni

Quisiera esta tarde divina de octubre 
pasear por la orilla lejana del mar; 
que la arena de oro, y las aguas verdes, 
y los cielos puros me vieran pasar. 

Ser alta, soberbia, perfecta, quisiera, 
como una romana, para concordar 
con las grandes olas, y las rocas muertas 
y las anchas playas que ciñen el mar. 

Con el paso lento, y los ojos fríos 
y la boca muda, dejarme llevar; 
ver cómo se rompen las olas azules 
contra los granitos y no parpadear; 
ver cómo las aves rapaces se comen 
los peces pequeños y no despertar; 
pensar que pudieran las frágiles barcas 
hundirse en las aguas y no suspirar; 
ver que se adelanta, la garganta al aire, 
el hombre más bello, no desear amar... 

Perder la mirada, distraídamente, 
perderla y que nunca la vuelva a encontrar: 
y, figura erguida, entre cielo y playa, 
sentirme el olvido perenne del mar

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Sis bagatel·les per a quintet de vent. Ligeti



I. Allegro con spirito II. Rubato. Lamentoso III. Allegro grazioso IV. Presto ruvido V. Adagio. Mesto -- Belá Bartók in memoriam VI. Molto vivace. Capriccioso



Dora Seres, flauta Egils Upatnieks, oboè Egīls Šēfers, clarinet David M.A.P. Palmquist, trompa Niels Anders Vedsten Larsen, fagot

dilluns, 9 d’octubre de 2017

dimecres, 27 de setembre de 2017

Oda a Espanya. Joan Maragall

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill
que et parla en llengua — no castellana:
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua — pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa — dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d’ara — i pels que vindran;
vessada, és morta.
Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d’honres mortals
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l’atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.
On són els barcos? — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;
que el plor et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

dilluns, 25 de setembre de 2017

Aquesta remor que se sent. Miquel Martí i Pol

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.


Miquel Martí i Pol

dijous, 21 de setembre de 2017

Underneath the stars. Kate Rusby.



No és la primera audició que penjo d'aquest grup, que m'agrada tantíssim. 
Aquesta audició la van penjar per acomiadar-se de la soprano que fa el solo, que ha decidit reorientar la seva vida professional. 

Avui és el sant del Mateu. El tinc molt lluny, i l'enyoro molt. 
I quan vaig sentir aquesta audició de seguida vaig pensar en ell. En com desitjo que sigui feliç i lliure... malgrat això signifiqui que voli lluny dels meus braços. 
Per tant, Mateu... Aquí ho tens.



Underneath the stars I'll meet you
Underneath the stars I'll greet you
There beneath the stars I'll leave you
Before you go of your own free will

Go gently

Underneath the stars you met me
Underneath the stars you left me
I wonder if the stars regret me
At least you'll go of your own free will

Go gently

Here beneath the stars I'm mending
I'm here beneath the stars not ending
Why on earth am I pretending?
I'm here again, the stars befriending
They come and go of their own free will

Go gently
Go gently

Underneath the stars you met me
And Underneath the stars you left me
I wonder if the stars regret me
I'm sure they'd like me if they only met me
They come and go of their own free will

Go gently
Go gently
Go gently