Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 1 de juliol de 2019

Himno. Benjamín Prado

Un profesor es alguien
que habla en los sueños de otro
(En la tumba de W.H. Auden en Kirchstetten, Austria)

Imagina unos versos. Después, ponte a buscarlos
como si fueran tuyos y estuviesen perdidos;
intenta adivinarles las palabras
como el que huye trata de predecir los pasos
de quienes lo persiguen; y procura que en ellos
se detenga el idioma
igual que el agua
se vuelve hielo para dejarse acariciar.

Que tu poema sepa algo que ignoras;
que no te necesite; que encuentre al mismo tiempo
lo que nadie soñaba y lo que buscan todos;
que cuando ya no estés
oculte que te has ido,
se haga pasar por ti.

No escribas si lo puedes hacer como cualquiera
pero no como tú;
si al repetir
lo que dijeron otros
no dices otra cosa;
si en tus libros no se oyen los libros que leíste,
como en un apellido
se escucha galopar
a los antepasados.
Que tu poema esté a medio camino
entre tú y yo
lo mismo que una estatua
entre el cuerpo y la roca;
que acerque lo intocable a nuestras manos;
que logre que se queden las cosas que se van.

(Eso es lo que me dijo Auden junto a su tumba.
Nevaba sobre Kirchstetten, en los Bosques de Viena,
y yo soñé
que un día
alguien que se parezca a mí
alguien que piense
que siguiendo mis huellas entenderá el camino,
tal vez pondrá unas rosas sobre el mármol,
debajo de mi nombre
y encima de estos versos que escribo para ti.)

dimecres, 12 de juny de 2019

Jo em donaria a qui em volgúes. Josep Palau i Fabre


Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre.

dilluns, 10 de juny de 2019

V (de presidi d'amor) Llorenç Moya

No hi ha cap metge, amor, que pugui vèncer
la febres que m’inculques com per joc.
Ets cendra que a l’entranya portes foc,
corda fluixa que et vas posant tan tensa,


que no trobo cap dard ni cap defensa,
ni cap castell roquer ni cap vil lloc
que puguin contra tu ni molt ni poc.
Homes forts ja oferiren recompensa


al valent que et retés o que d’un salt
et fes escàpol de la teva via
i pogués portar el front tan ferm, tan alt,


que tu t’avergonyissis nit i dia.
Però, amor,
 quan no et tinc estic malalt
i quan et tinc em fonc de malaltia.

Llorenç Moyà. 
Presidi Major (1977)

dilluns, 3 de juny de 2019

Oh, capità, el meu capità! Walt Whitman


Oh capità, el meu capità! Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sento les campanes,
ja el poble acudeix gojós,
Els ulls segueixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.
Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per tu la multitud s'amuntega a la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jeus mort i fred.
El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jeu mort i fred.

 
(traducció de Cebrià de Montoliu)
Divendres fou el bicentenari del neixement de Walt Whitman.

divendres, 31 de maig de 2019

poema n. 7 Miquel Martí i Pol

Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.
Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda."
(de Estimada Marta)
Miquel Martí i Pol

dimecres, 29 de maig de 2019

Himno al mar. Jorge Luís Borges

¡Oh, mar! ¡oh, mito! ¡oh, largo lecho!
Y sé por qué te amo. Sé que somos muy viejos.
Que ambos nos conocemos desde siglos.
Sé que en tus aguas venerandas y rientes ardió la aurora de la Vida.
(En la ceniza de una tarde terciaria vibré por primera vez en tu seno).
Oh, proteico, yo he salido de ti.
¡Ambos encadenados y nómadas!
Ambos con una sed intensa de estrellas;
ambos con esperanzas y desengaños;
ambos, aire, luz, fuerza, oscuridades;
ambos con nuestro vasto deseo y ambos con nuestra grande miseria.

divendres, 24 de maig de 2019

El ciprés de Silos. Gerardo Diego.

Enhiesto surtidor de sombra y sueño
que acongojas el cielo con tu lanza. 

Chorro que a las estrellas casi alcanza 
devanado a sí mismo en loco empeño
Mástil de soledad, prodigio isleño,
flecha de fe, saeta de esperanza. 
Hoy llegó a ti, riberas del Arlanza, 
peregrina al azar, mi alma sin dueño.
Cuando te vi señero, dulce, firme, 
qué ansiedades sentí de diluirme 
y ascender como tú, vuelto en cristales, 
como tú, negra torre de arduos filos, 
ejemplo de delirios verticales, 
mudo ciprés en el fervor de Silos.

dimecres, 22 de maig de 2019

Smile. Charles Chaplin



Aquesta cançó és de Charles Chaplin, i la va popularitzar Nat King Cole. 
Love of Lesbian ha fet una versió en català, la lletra diu així:
somriu, si el teu cor es trenca.
somriu, fa mal quan batega.
si el cel està fosc o està trist.
ja ho veuràs.
si somrius travessant el mal
somriu veuràs com demà
el sol vindrà a brillar per tu.
per tu.


la teva cara amb tanta llum
podria amagar-nos la tristor.
malgrat els ulls
siguin plens d'aigua amb sal,
més que mai has de riure més que mai,
no et serveix plorar.
veuràs la vida amb molta llum
si tu somrius
si tu somrius.

dilluns, 20 de maig de 2019

Ich bin der Welt abhanden gekommen (Rückert-Lieder) Mahler


Estic perdut pel món
en el qual solia malgastar tant de temps,
Fa tant que no heu sentit parlar de mi
que podríeu creure que estic mort!

 no m'importa
 Si penseu que estic mort
 No puc negar-ho,
 perquè realment sóc mort al món.

 Estic mort al tumult del món,
 I descanso en un regne tranquil.
 Visc sola al meu cel,
 En el meu amor i en la meva cançó!

El mestre Claudio Abbado dirigeix la mezzosoprano Magdalena Kozena, i l'orquestra del festival de Lucerna, a l'agost de 2009