Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 16 de març de 2020

Ho sé tot. Alda Merini

Ho sé tot
del teu ascendent vers Venus
i de les cases que has destapat
amb tants temporals de versos. 
Cada cop que em deixaves
feia farcells i 
me n'anava a una casa vella
on em sentia desnonada dels segles. 

Em sembla que t'embriagues massa sovint, 
que prens les cuques de llum per fanals, 
que t'has divertit durant molts anys
amagant-te en el buit de les meves culpes. 
Et vull explicar
que també tu m'has fet embogir
per la simple raó 
que m'has amagat llocs, 
temps i dates de la vida teva.

No en sé res, de tu, 
i no és que ficant
la teva carn dins la meva
m'hagis dit alguna cosa. 
M'has deixat en suspens
com una hospitalització sense alta. 
Des d'aleshores cerco
el meu historial clínic
imprudentment. 


Alda Merini. 
(Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba)

diumenge, 8 de març de 2020

Hombre pequeñito. Alfonsina Storni

Hombre pequeñito, hombre pequeñito,
Suelta a tu canario que quiere volar...
Yo soy el canario, hombre pequeñito,
Déjame saltar.
Estuve en tu jaula, hombre pequeñito,
Hombre pequeñito que jaula me das. 
Digo pequeñito porque no me entiendes,
Ni me entenderás.
Tampoco te entiendo, pero mientras tanto 
Ábreme la jaula que quiero escapar;
Hombre pequeñito, te amé media hora,
No me pidas más"

Alfonsina Storni

divendres, 10 de gener de 2020

Rebelde. Juana de Ibarborou

 Caronte: yo seré un escándalo en tu barca.
Mientras las otras sombras recen, giman o lloren,
Y bajo tus miradas de siniestro patriarca
Las tímidas y tristes, en bajo acento, oren,

    Yo iré como una alondra cantando por el río
Y llevaré a tu barca mi perfume salvaje,
E irradiaré en las ondas del arroyo sombrío
Como una azul linterna que alumbrara en el viaje.

    Por más que tú no quieras, por más guiños siniestros
Que me hagan tus dos ojos, en el terror maestros,
Caronte, yo en tu barca seré como un escándalo.

    Y extenuada de sombra, de valor y de frío,
Cuando quieras dejarme a la orilla del río
Me bajarán tus brazos cual conquista de vándalo.


Juana de Ibarborou

divendres, 3 de gener de 2020

Corda i Poal. Sebastià Alzamora

La llum titubejant de la llanterna,
ara que veig quin va ser el meu error,
fa bullir el mar com la cassola al forn
i il·lumina el meu nom com una cosa externa.

(Tu desprens l'olor d'una flor malalta, 
i no entenc una cosa sense l'altra)

Sebastià Alzamora

dilluns, 30 de desembre de 2019

Prec de Nadal. Salvador Espriu

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buides les mans: 
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por 
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.


(El caminant i el mur. Salvador Espriu)


I us deixo dues versions musicades. La primera, de les dues germanes Meritxell i Judit Nedderman


 La segona és una versió per a coral de Matilde Salvador. Em sap greu, no he trobat un vídeo millor. Però m'agrada molt aquesta versió

dimecres, 25 de desembre de 2019

Perquè sabem que és Nadal. Joan Llongueras.




Perquè se’ns fon la tristesa
i ens vola el cor cel endalt,
perquè la llar és encesa,
sabem avui que és Nadal.

Perquè cerquem companyia
i adelerats caminem,
sabem que aquest és el dia
d’anar tots junts a Betlem.

Perquè un estel il·lumina
és vell pastor i el ramat,
amb llum que avui és divina
sabem que Déu Fill és nat.

Perquè ben lluny de la guerra
encara brilla el cel blau,
sabem avui que a la terra
Jesús hi porta la pau.

Joan LLongueras.

divendres, 6 de desembre de 2019

Primera néta. Antoni Vidal Ferrando



Les teves mans petites són de canyella i música.
En arribar a casa, com una irrupció
d'ales de papallones i de dies feliços,
em mires amb dos ulls on habita el misteri
dels colors de la mar; i em demanes amor
amb un gest tan senzill com enterrar un ocell.
Després un clar de lluna t'adorm dins els meus braços
mentre l'abril t'encercla la cintura amb calèndules.
Cap àspid, cap diluvi ni cap esgarrifança.
Ja has començat a aprendre la llengua amb què t'estim.


Antoni Vidal Ferrando

Us recomano el disc "Mites dins la boca". del grup Entreveus, que musiquen aquest i altres poemes esplèndids d'Antoni Vidal Ferrando

dilluns, 18 de novembre de 2019

The Deer's Cry - Arvo Pärt



Christ with me, Christ before me, Christ behind me, Christ in me, Christ beneath me, Christ above me, Christ on my right, Christ on my left, Christ when I lie down, Christ when I sit down, Christ in me, Christ when I arise, Christ in the heart of every man who thinks of me, Christ in the mouth of everyone who speaks of me, Christ in every eye that sees me, Christ in every ear that hears me, Christ with me.

El text d'aquesta delícia és una pregària per demanar protecció, atribuïda a Sant Patrick

dimarts, 12 de novembre de 2019

Biografia. Josep Igual



Descalça
Peücs
Mocassins
Bambes
Talons
Descalça
Xancleta
Sabata baixa
Espardenyes
Descalça
Vellut
Descalça
Cendra.


Josep Igual.
Octubre 2015.


(Avui faig cinquanta anys!)

divendres, 8 de novembre de 2019

El fin último de la (mala) poesía. Ben Clark


Tú lees perque piensas que te escribo.
Eso es algo entendible.
Yo escribo porque pienso que me lees.
Y eso es algo terrible”

Ben Clark. 
(Com curiositat, cliqueu aquí)

dimecres, 6 de novembre de 2019

Amor de calç. Alda Merini



L'amor 
que jo cerco
no és certament dins el teu cos,
que reclines sobre dones ben fàcils,
sense gruix.
L'amor que vull
és la teva constant presència,
és l'ull atent de l'amo
orgullós de la seva bèstia.

He cavalcat cavalls d'ombra
i qui m'ha vist
córrer sense brides
m'ha considerat boja. 
I sí, una dona que viu sola, 
sense un escut historiat
sense una història de nens
no és ni una mare ni dona. 
És només un nom híbrid estampat
amb calç a la teva pàgina.


Alda Merini
(Traducció Meritxell Cucurella-Jorba)

divendres, 1 de novembre de 2019

Testament. Rosa Leveroni

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.

Rosa Leveroni1910-1985

divendres, 11 d’octubre de 2019

Nothern Lights. Ola Gjeilo



El text d'aquesta delícia és d'un càntic del rei Salomó:

Pulchra es amica mea, suavis et decora filia Jerusalem, Pulchra es amica mea, suavis et decora sicut Jerusalem, terribilis ut castrorum acies ordinata. Averte occulos tuos a me quia ipsi me avolare feecerunt.

Ets bella, amiga meva,
dolça i encantadora filla de Jerusalem
Ets bella, amiga meva,
Dolça i encantadora com Jerusalem
I terrible com un exèrcit preparat pel combat.
Aparta els teus ulls de mi,
doncs ells tenen poder sobre mi

dimecres, 9 d’octubre de 2019

No puc dir el teu nom. Vicent Andrés Estellés

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

Vicent Andrés Estellés


(Celdoni Fonoll recitant-ho)

dilluns, 23 de setembre de 2019

Dentro. Luís Eduardo Aute

A veces recuerdo tu imagen
Desnuda en la noche vacía
Tu cuerpo sin peso se abre
Y abrazo mi propia mentira

Así me reanuda la sangre
Tensando la carne dormida
Mis dedos aprietan, amantes
Un hondo compás de caricias

Dentro
Me quemo por ti
Me vierto sin ti
Y nace un muerto

Mi mano ahuyentó soledades
Tomando tu forma precisa
La piel que te hice en el aire
Recibe un temblor de semilla

Un quieto cansancio me esparce
Tu imagen se borra enseguida
Me llena una ausencia de hambre
Y un dulce calor de saliva.

Dentro
Me quemo por ti
Me vierto sin ti
Y nace un muerto

 (Luís Eduardo Aute)