Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dimecres, 23 de maig de 2018

dilluns, 21 de maig de 2018

Més. Marcel Riera.

Costa observar la vida i no ser pessimista. 
Les lleis de l'univers s'esquitllen per les esquerdes
transparents, tobogans de gel que no se sap 
on porten, però sentim el fregadís terrible
de la divinitat enfredorida i falsa
que baixa veloçment, lliscant en el no-res,
i vanament proclama el perdó i la promesa.

Ara mateix ressona l'espetec d'una branca
sota el pes de la eu, com un tret de fusell,
i l'esbart que esverat s'alça es torna un garbuix
marró. Podríem ser dins d'un quadre de Brueghel
però en aquest bosc no hi ha caçadors ni canilla
només la crueltat somorta i abundosa
dels flocs que s'estarrufen en una penitència
pigallada de fulles gelades sobre el sòl
immaculadament blanc. Així, trist i bell
a la vegada, és com sempre m'he imaginat
el purgatori, com un no-res corglaçat,
l'univers impassible a l'espera del joc
definitiu que un dia t'engolirà. També
pot ser que més enllà de la mort tot encaixi:
el patiment perpetu que permeti donar
la raó a la mentida, als pecats contumaços,
al plor que ve de lluny. La felicitat gasta,
solen dir els que no l'han tastada, però
la infelicitat més. Amb un cop d'ull n'hi ha prou
per adonar-se'n: cal sempre més temps, més aire,
més desig, més amor, més vida, més de tot.

Voleia sobre els camps el remordiment blanc,
en remolins concèntrics que sovint defalleixen
per alçar-se de nou i després, de cop, fondre's.
Potser sota les capes superposades qualla,
transparent i gelat, tot allò que es va perdre
i que encara batega, a punt de rebrotar
i empènyer i alenar. Però no és segur: potser.


Marcel Riera

Del poemari "Llum d'Irlanda", Premi Carles Riba 2011, Ed. Proa

dilluns, 14 de maig de 2018

Lástima. Blas de Otero


Cosa de grande maravilla y lástima
que sea aquí tanta flaqueza e
impurezas del ánima, que, siendo la
mano de Dios de suyo tan blanda
y suave, la sienta el ánima aquí tan
grave y contraria.
                                 San Juan de la Cruz

Me haces daño, Señor. Quita tu mano
de encima. Déjame con mi vacío,
déjame. Para abismo, con el mío
tengo bastante. ¡Oh Dios!, si eres humano,
compadécete ya, quita esa mano
de encima. No me sirve. Me da frío
y miedo. Si eres Dios, yo soy tan mío
como tú. Y a soberbio, yo te gano.
Déjame. ¡Si pudiese yo matarte,
como haces tú, como haces tú! Nos coges
con las dos manos, nos ahogas. Matas
no se sabe por qué. Quiero cortarte
las manos. Esas manos que son trojes
del hambre, y de los hombres que arrebatas.
Blas de Otero
De:“Redoble de conciencia”, 1951

dilluns, 7 de maig de 2018

Ciclistes Nocturns. Marcel Riera

By the rising of the moon, by the rising of the moon
Who woulf follow in their footsteps, at the risin' of the moon.
JOHN KEEGAN "LEO" CASEY, 
"The Rising of the Moon"

Pedalant a les fosques emparat per la lluna, 
passa un ciclista lent que tragina un llumet
que s'encén a mesura que la rodeta sorda
de la dinamo frega la llanta. Toca el timbre
i ens diu suaument bona nit, el seu perfil més 
blau que el tel de la fosca. Se'n va pel caminet
de grava, camps i tanques enllà, i sembla que es fongui
però encara titil·la fent giragonses, cada
vegada més lluny, com una cuca de llum
que se sap de memòria el camí fins a casa

A la volta del cel, sota l'ull desvagat
d'una lluna que no parpelleja, sallant
en escamot dispers, ciclistes gegantins
de noms estrafolaris van fent la seva via
en silenci, embalbits, mentre s'esfilagarsen
fins als confins d'aquell lloc immens que ignorem
on és, amb els seus llums minúsculs, innombrables, 
que algú sap fer girar perquè pampalluguegin,
sense dir cap paraula, sense tocar cap timbre, 
amb pedals invisibles il·luminant la nit.

Marcel Riera 
(de Llum d'Irlanda, premi Carles Riba 2011)

dimecres, 2 de maig de 2018

Im wunderschönen Monat Mai - Dichterlibe Op. 48/1 - Robert Schumann



Thomas Quasthoff i Hélène Grimaud ens ofereixen aquesta delícia de Lied

Im wunderschönen Monat Mai, Als alle Knospen sprangen, Da ist in meinem Herzen Die Liebe aufgegangen. Im wunderschönen Monat Mai, Als alle Vögel sangen, Da hab’ ich ihr gestanden Mein Sehnen und Verlangen.


En el meravellós mes de maig,
quan esclaten totes les poncelles,
llavors, en el meu cor,
sorgí l’amor.

En el meravellós mes de maig,
quan tots els ocells canten,
llavors li vaig confessar
el meu anhel i desig.

divendres, 27 d’abril de 2018

Ave Maria. Schubert- Vivancos



Un arranjament de Bernat Vivancos de la famosa Ave Maria de Schubert, interpretada per l'escolania de Montserrat. 
Per felicitar a totes les Montserrats que correu per aquí, que sou moltes.

dimecres, 11 d’abril de 2018

Niu de Llunes. Damià Huguet


El silenci socarra la llum de cent fanals.
El silenci ho és tot en aquest lloc del moll
on els caixons de fusta escupen salabror
de mil dies i llunes, amb un regust de mort
guanyat des de la terra a cops de ferro i foc.  


Contraban a Cabrera. Les barques enfonsades
a tomb d'alba marina devora Capocorb.
Els estels assassinen el joc de la vesprada.
Fugen els camions per la garriga d'ombres,
perseguits per la flama civil dels reflectors.


Un baf de nicotina dins la tenebra sura.
L'alta remor dels pins encobreix baixes veus.
Garriguers del coratge amb una branca agrenen
les petjades calentes, les ginyes rebuidades
que la pols volen nova, fidels adobadors.  


Errant i extern trànsit per les tavernes buides,
demanant aiguardent del bòtil més comú.
Els quinquers ja no ombregen els darrers escambrins,
ni els barriscs de palangres, ni els jornals de vint hores;
perduts en l'aventura, excrements de la por.

dilluns, 9 d’abril de 2018

Lúa descolorida. Osvaldo Golijov



Canta Dawn Upshaw, amb l' Atlanta Symphony Orchestra, dirigint Robert Spano.

Aquesta cançó està a la passió segons Sant Marc de Golijov, i té un text de Rosalía de Castro:

Lúa descolorida como cor de ouro pálido, vesme i eu non quixera me vises de tan alto. Ó espaso que recorres, lévame, caladiña, nun teu raio. Astro das almas orfas, lúa descolorida, eu ben sei que n'alumas tristeza cal a miña. Vai contalo ó teu dono, e dille que me leve adonde habita. Mais non lle contes nada, descolorida lúa, pois nin neste nin noutros mundos teréis fertuna. Se sabe onde a morte ten a morada escura, dille que corpo e alma xuntamente me leve adonde non recorden nunca, nin no mundo en que estóu nin nas alturas. Rosalia de Castro

dilluns, 26 de març de 2018

Diumenge de Rams. David Jou



Brisa de primavera als palmons i a la vida,
indignació sagrada flamejant al pensament,
la justícia corrompent-se en la mentida,
l'autoritarisme xipollejant en el ressentiment.
Setmana Santa de debò, doncs:
la dels poders innobles que ofeguen la paraula,
que atien l'odi i que omplen les presons,
que volen l'exclusiva del banc i de la taula, pròdigues en cops, eixorques en solucions.
Setmana Santa de debò, doncs:
no la d'ingènues cançons enamorades,
de creences ensucrades i de fes sense raons:
la setmana de la Creu, dels menyspreus i escopinades,
la de reis titelles i de lleis degenerades,
la de Déu prenent partit per les veus humiliades,
morint, ressuscitant....Setmana Santa fins al fons.
David Jou Mirabent. 2018

dimecres, 21 de març de 2018

Sovente il sole. Vivaldi



Sovvente il sole Risplende in cielo Più bello e vago Se oscura nube Già l'offusco. E il mar tranquillo Quasi senza onda Talor si scorge, Se ria procella Pria lo turbo.

Sovint el sol llueix al cel més bell i graciós
Si un núvol obscur
ja l'ha ocultat. I el mar tranquil
gairebé sense ones
Es percep
si una tempestat
abans l'ha torbat

Philippe Jaroussky canta aquesta ària de Vivaldi

dilluns, 19 de febrer de 2018

dilluns, 5 de febrer de 2018

Poema de Tardor d'hivern. Maria Alcázar Domingo

Aquell octubre s'allargava, 
no pas com s'allarguen els versos
quan ja no saps què dir, 
ni com roman el gust de regalèssia
a les arrels del paladar;
ni com creix el dia cquan arriba Santa Llúcia
i la llum i el glaç batallen
fins que guanya la primavera

Aquell octubre es dilatava
talment la febre que puja i baixa
i no saps quan marxarà,
com un virus adessegat d'espases o cops, 
com un estat d'alerta,
de somnis valents i malsons de port.

I va ser tan llarg, que va durar mesos
i al desembre,
encara era octubre
i per reis,
ja no volíem reis,
l'empatx de mentides
ens havia fer impermeables,
ni n'hi cabien més.

Tanmateix, continuen vessant, 
impunes, perverses, surrealistes,
encuirassades amb escuts fòssils,
indecents.

No acabarà l'octubre,
l'allargarem com s'eixampla l'esperança,
quan un desig és just i possible.

divendres, 2 de febrer de 2018

T'enyoro. Manel Marí

T’enyoro tèbiament, sense frisances,
sense un dol de distàncies o l’angoixa
de caure resident vora el telèfon,
sense haver d’oposar-te a tots els rostres
calcigada al contrast amb l’altra gent,
sense la rauxa, sense l’aldarull,
sense més cerimònies, funerals,
disciplines o rèpliques de l’ànsia,
sense el got de cervesa amb els companys,
sense el dolor que obliga confidències,
sense el nervi aguaitant i sense crisi.
T’enyoro, més o menys, sense enyorar-te:
de tant en tant, de nit i entre silencis
convocant-te al costat del gest de sempre.

Manel Marí


Aquesta setmana ha mort, amb només 42 anys, el Poeta Manel Marí

dimecres, 31 de gener de 2018

And so it goes. Billy Joel. The King's singers.







In every heart there is a room A sanctuary safe and strong To heal the wounds from lovers past Until a new one comes along I spoke to you in cautious tones You answered me with no pretense And still I feel I said too much My silence is my self defense And every time I've held a rose It seems I only felt the thorns And so it goes, and so it goes And so will you soon I suppose But if my silence made you leave Then that would be my worst mistake So I will share this room with you And you can have this heart to break And this is why my eyes are closed It's just as well for all I've seen And so it goes, and so it goes And you're the only one who knows So I would choose to be with you That's if the choice were mine to make But you can make decisions too And you can have this heart to break And so it goes, and so it goes And you're the only one who knows


The King's singers cantant aquesta delícia de Billy Joel