Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 20 de maig de 2019

Ich bin der Welt abhanden gekommen (Rückert-Lieder) Mahler


Estic perdut pel món
en el qual solia malgastar tant de temps,
Fa tant que no heu sentit parlar de mi
que podríeu creure que estic mort!

 no m'importa
 Si penseu que estic mort
 No puc negar-ho,
 perquè realment sóc mort al món.

 Estic mort al tumult del món,
 I descanso en un regne tranquil.
 Visc sola al meu cel,
 En el meu amor i en la meva cançó!

El mestre Claudio Abbado dirigeix la mezzosoprano Magdalena Kozena, i l'orquestra del festival de Lucerna, a l'agost de 2009  

dilluns, 6 de maig de 2019

Desig. Rosa Leveroni

Recerco l'alba dins la nit obscura
i se'm fan perdedors tots els camins.
Recerco el cant de l'única font pura
i totes les begudes són verins.
Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxúria d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l'amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l'aquietament de tot anhel.
I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,
i la vela i el mar i el cant d'amor;
que em tornessis brillant l'ànima balba
i ben clara la font d'aquest meu cor.

Rosa Leveroni

divendres, 3 de maig de 2019

Maig d'amor. Gerard Vergés

Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.

dimecres, 24 d’abril de 2019

Sant Jordi. Llorenç Moyà


Cavaller fulgent d'escames,
jo n'estic felló de vós:
sou el més guilant del cós
i d'amor venceu les dames.
Mes, entre brocats i lames,
la nafra, que és de cruel!...
Puix que, ungida amb oli i mel,
la ferida encar saünya,
punyiu nostra Catalunya
amb el fibló de l'anhel.


Llorenç Moyà

dimecres, 10 d’abril de 2019

M'hauria agradat. Joan Dausà



M'hauria agradat viure en una masia
perduda entre alzines i pins vora el mar,
allà a l'Empordà,
amb una barca petita per sortir a pescar.
M'hauria agradat.

M'hauria agradat que per aquella finestra
mai hagués pogut veure aquell cotxe daurat
frenar massa tard,
o no trobar-me la mare la nit de Nadal
plorant d'amagat.

Però ningú em va avisar que es podia escriure una carta
com qui demana el menú per dinar.
Però ningú em va avisar i el cambrer no em fa cas
i tot sol, en silenci, m'acabo el meu plat.

M'hauria agradat que aquella promesa,
d'amor i tendresa,
no s'hagués transformat, després de tants anys,
en aquella carta distant, de comiat.
M'hauria agradat.

I m'hauria agradat poder ser a casa els vespres
tornant de la feina
i dormirquan el sol també ho fa.
M'hauria agradat.

Però suposo que això va com va,
i com sempre potser vaig fer tard.
I he de viure la vida
com qui encara somia
que potser s'acompleixi allò
que m'hauria agradat.
Però potser vaig fer tard

divendres, 5 d’abril de 2019

Esquerdes. Carme Ballús


Com l'heura s'arrapa al mur,
així m'endinso a les esquerdes
I furgo cercant una punta de sol,
un encenall de vent,
un sospir d'aigua.
I mentre amb les ungles esgarrapo
la paret densa,
somio amb prats d'un verd amable,
platges de sorra que acarona,
cels que em permetin volar
amb cos lleuger,
més enllà d'extensos murs.


Carme Ballús

dimecres, 3 d’abril de 2019

Issues. Júlia Michels



Molt bones!
Espero que els vagi tot molt bé. 

Mireia Bartolí Masons - Violí Teresa Nogueron Obiol - Clarinet Maricel Pons Benejam - Teclat Marta Pons Garcia - Cello Rocio Seligrat - Veu

dilluns, 1 d’abril de 2019

El pensador de Rodin. Gabriela Mistral



Con el mentón caído sobre la mano ruda, 
el Pensador se acuerda que es carne de la huesa, 
carne fatal, delante del destino desnuda, 
carne que odia la muerte, y tembló de belleza.

Y tembló de amor, toda su primavera ardiente, 
ahora, al otoño, anégase de verdad y tristeza. 
El "de morir tenemos" pasa sobre su frente, 
en todo agudo bronce, cuando la noche empieza.

Y en la angustia, sus músculos se hienden, sufridores 
cada surco en la carne se llena de terrores,  
Se hiende, como la hoja de otoño, al Señor fuerte

que le llama en los bronces... Y no hay árbol torcido 
de sol en la llanura, ni leòn de flanco herido, 
crispados como este hombre que medita en la muerte.



Gabriela Mistral

divendres, 29 de març de 2019

Vals n. 2. Schostakovich



M'encanta la sonoritat del quintet de vent. Assaboriu-la!
Aquí teniu un arranjament del trompista, M.A.P. Palmquist. Què us sembla?

DÓRA SERES, flauta EGILS UPATNIEKS, oboe Egīls Šēfers, clarinet David M.A.P. Palmquist, trompa Niels Anders Vedsten Larsen, fagot

dimecres, 27 de març de 2019

Van pasando mujeres. Alfonsina Storni

Cada día que pasa, más dueña de mí misma,
sobre mí misma cierro mi mirada interior;
en medio de los seres la soledad me abisma.
Ya ni domino esclavos ni tolero señor. 

Ahora van pasando mujeres a mi lado
cuyos ojos trascienden la divina ilusión.
El fácil paso llevan de un cuerpo aligerado:
se ve que poco o nada les pesa el corazón. 

Algunas tienen ojos azules e inocentes;
van soñando embriagadas, los pasos al azar;
la claridad del cielo se aposenta en sus frentes
y como son muy finas se les oye soñar. 

Sonrío a su belleza, tiemblo por sus sueños;
el fino tul de su alma, ¿quién lo recogerá?
Son pequeñas criaturas, mañana tendrán dueños,
y ella pedirá flores..., y él no comprenderá. 

Les llevo una ventaja que place a mi conciencia:
los sueños que ellas tejen no los supe tejer,
y en mis manos ignorantes no perdí mi inocencia.
Como nunca la tuve, no la pude perder. 

Nací yo sin blancura; pequeña todavía
el pequeño cerebro se puso a combinar;
cuenta mi pobre madre que, como comprendía,
yo aprendí temprano la ciencia de llorar. 

Y el llanto fue la llama que secó mi blancura
en las raíces mismas del árbol sin brotar,
y el alma está candente de aquella quemadura.
¡Hierro al rojo mi vida! ¿Cómo pude durar? 

Alma mía, la sola; tu limpieza, escondida
con orgullo sombrío, nadie la arrullará;
si en música divina fuera el alma dormida,
el alma, comprendiendo, no despertara ya. 

Tengo sueño mujeres, tengo un sueño profundo.
Oh, humanos, en puntillas el paso deslizad;
mi corazón susurra: me haga silencio el mundo,
y mi alma musita fatigada: ¡callad!...


Alfonsina Storni

dilluns, 25 de març de 2019

Adio, mio caro bene. G.F.Haendel



Mezzo-soprano - Natalia Kwałek Contra-tenor - Jakub Józef Orliński Director / concertino - Stefan Plewniak Il Giardino d'Amore
Les imatges del vídeo em semblen molt afectades, però la versió és molt bona, penso.

divendres, 22 de març de 2019

Nada sabe tan dulce como su boca. Víctor Manuel


Jo diria que Victor Manuel és un dels pitjors cantants actuals, no arriba, es queda sense aire, desafina. Sí, és cert que l'edat no li va a favor,  tot i que aquestes mancances les arrossega de jove, i queden dissimulades en els enregistraments, punxant en els directes.... Però quina cançó, Deu meu, quin tros de cançó.