Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dimecres, 21 d’octubre de 2020

Consells als presumits. Lluïsa Denís


Quan tu ja siguis vell, no vulguis presumir-ne

fent de jove graciós, ardent i apassionat;

que fa tristesa al cor per no dir que fa riure

donant certa amargor, si algú se n'ha adonat.

Sigues polit, correcte, amb roba que t'escaigui

elegant i seriós, segons la teva edat,

i veuràs que hi ha dones que esperen ton somriure

coneixent tu, aleshores, que encara has agradat.

I guarda dins ton pit el geni i la tristesa

perquè tothom en fuig, del que és malhumorat.

I sempre fes-te càrrec de què la jovenesa

sols pensa en divertir-se i a tu ja t'ha passat.

I així per tot on vagis hi portaràs bonança;

la teva companyia ja mai destorbarà.

I quan a la fi moris deixaràs enyorança

i la teva memòria dels teus no es borrarà.


Lluïsa Denís

Lluïsa Denís i Reverter va néixer a Barcelona l’any 1862 i va morir l’any 1946. Com tantes altres dones de la seva època, l’ombra del seu home, un personatge de la talla de Rusiñol, va mig eclipsar la figura d'aquesta polifacètica dona, autora teatral, poeta, compositora i pintora.


dilluns, 12 d’octubre de 2020

Los Nadies. Eduardo Galeano

 Sueñan las pulgas con comprarse un perro

y sueñan los nadies con salir de pobres,

que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte,

que llueva a cántaros la buena suerte;

pero la buena suerte no llueve ayer,

ni hoy, ni mañana, ni nunca,

ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte,

por mucho que los nadies la llamen

y aunque les pique la mano izquierda,

o se levanten con el pie derecho,

o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre,

muriendo la vida, jodidos, rejodidos.

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal,

 sino en la crónica roja de la prensa local. 

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.


Eduardo Galeano

divendres, 9 d’octubre de 2020

Torna a venir la nit

 Torna a venir la nit

i em deixo anar la mata

de fina cabellera

damunt de les espatlles

i eixarranco les cuixes

damunt de l'estimat.

–Digues, ¿hi ha res de mi

que no et sigui adorable?


Tzu Yeh.

(poetessa xinesa , s. IV)

dimarts, 6 d’octubre de 2020

Avui t'envie roses i aquests versos



Avui t'envie roses i aquests versos 
que volen dir-te, amor, quanta enyorança
sent de tu quan no estàs i es petrifica
el món a poc a poc i és tot silenci.
Avui t'envie, amor, el meu amor
fet passió perenne en la firmesa
de voler-te i voler que cresca i dure
aquest camí que junts obrim de joia.
Marc GRANELL, fragment del llibre Versos per a Anna
Edicions Bromera, col·lecció <<Poesia>>, Alzira, 1998

dilluns, 1 de juny de 2020

Fuga de guineu. Alda Merini

A qui em demana
quants amors he tingut
li responc que busqui
en boscos i compti
en quantes trampes ha romàs
el meu pèl
en fuga.


Alda Merini
Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba

dilluns, 16 de març de 2020

Ho sé tot. Alda Merini

Ho sé tot
del teu ascendent vers Venus
i de les cases que has destapat
amb tants temporals de versos. 
Cada cop que em deixaves
feia farcells i 
me n'anava a una casa vella
on em sentia desnonada dels segles. 

Em sembla que t'embriagues massa sovint, 
que prens les cuques de llum per fanals, 
que t'has divertit durant molts anys
amagant-te en el buit de les meves culpes. 
Et vull explicar
que també tu m'has fet embogir
per la simple raó 
que m'has amagat llocs, 
temps i dates de la vida teva.

No en sé res, de tu, 
i no és que ficant
la teva carn dins la meva
m'hagis dit alguna cosa. 
M'has deixat en suspens
com una hospitalització sense alta. 
Des d'aleshores cerco
el meu historial clínic
imprudentment. 


Alda Merini. 
(Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba)

diumenge, 8 de març de 2020

Hombre pequeñito. Alfonsina Storni

Hombre pequeñito, hombre pequeñito,
Suelta a tu canario que quiere volar...
Yo soy el canario, hombre pequeñito,
Déjame saltar.
Estuve en tu jaula, hombre pequeñito,
Hombre pequeñito que jaula me das. 
Digo pequeñito porque no me entiendes,
Ni me entenderás.
Tampoco te entiendo, pero mientras tanto 
Ábreme la jaula que quiero escapar;
Hombre pequeñito, te amé media hora,
No me pidas más"

Alfonsina Storni

divendres, 10 de gener de 2020

Rebelde. Juana de Ibarborou

 Caronte: yo seré un escándalo en tu barca.
Mientras las otras sombras recen, giman o lloren,
Y bajo tus miradas de siniestro patriarca
Las tímidas y tristes, en bajo acento, oren,

    Yo iré como una alondra cantando por el río
Y llevaré a tu barca mi perfume salvaje,
E irradiaré en las ondas del arroyo sombrío
Como una azul linterna que alumbrara en el viaje.

    Por más que tú no quieras, por más guiños siniestros
Que me hagan tus dos ojos, en el terror maestros,
Caronte, yo en tu barca seré como un escándalo.

    Y extenuada de sombra, de valor y de frío,
Cuando quieras dejarme a la orilla del río
Me bajarán tus brazos cual conquista de vándalo.


Juana de Ibarborou

divendres, 3 de gener de 2020

Corda i Poal. Sebastià Alzamora

La llum titubejant de la llanterna,
ara que veig quin va ser el meu error,
fa bullir el mar com la cassola al forn
i il·lumina el meu nom com una cosa externa.

(Tu desprens l'olor d'una flor malalta, 
i no entenc una cosa sense l'altra)

Sebastià Alzamora

dilluns, 30 de desembre de 2019

Prec de Nadal. Salvador Espriu

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buides les mans: 
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por 
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.


(El caminant i el mur. Salvador Espriu)


I us deixo dues versions musicades. La primera, de les dues germanes Meritxell i Judit Nedderman


 La segona és una versió per a coral de Matilde Salvador. Em sap greu, no he trobat un vídeo millor. Però m'agrada molt aquesta versió

dimecres, 25 de desembre de 2019

Perquè sabem que és Nadal. Joan Llongueras.




Perquè se’ns fon la tristesa
i ens vola el cor cel endalt,
perquè la llar és encesa,
sabem avui que és Nadal.

Perquè cerquem companyia
i adelerats caminem,
sabem que aquest és el dia
d’anar tots junts a Betlem.

Perquè un estel il·lumina
és vell pastor i el ramat,
amb llum que avui és divina
sabem que Déu Fill és nat.

Perquè ben lluny de la guerra
encara brilla el cel blau,
sabem avui que a la terra
Jesús hi porta la pau.

Joan LLongueras.

divendres, 6 de desembre de 2019

Primera néta. Antoni Vidal Ferrando



Les teves mans petites són de canyella i música.
En arribar a casa, com una irrupció
d'ales de papallones i de dies feliços,
em mires amb dos ulls on habita el misteri
dels colors de la mar; i em demanes amor
amb un gest tan senzill com enterrar un ocell.
Després un clar de lluna t'adorm dins els meus braços
mentre l'abril t'encercla la cintura amb calèndules.
Cap àspid, cap diluvi ni cap esgarrifança.
Ja has començat a aprendre la llengua amb què t'estim.


Antoni Vidal Ferrando

Us recomano el disc "Mites dins la boca". del grup Entreveus, que musiquen aquest i altres poemes esplèndids d'Antoni Vidal Ferrando

dilluns, 18 de novembre de 2019

The Deer's Cry - Arvo Pärt



Christ with me, Christ before me, Christ behind me, Christ in me, Christ beneath me, Christ above me, Christ on my right, Christ on my left, Christ when I lie down, Christ when I sit down, Christ in me, Christ when I arise, Christ in the heart of every man who thinks of me, Christ in the mouth of everyone who speaks of me, Christ in every eye that sees me, Christ in every ear that hears me, Christ with me.

El text d'aquesta delícia és una pregària per demanar protecció, atribuïda a Sant Patrick

dimarts, 12 de novembre de 2019

Biografia. Josep Igual



Descalça
Peücs
Mocassins
Bambes
Talons
Descalça
Xancleta
Sabata baixa
Espardenyes
Descalça
Vellut
Descalça
Cendra.


Josep Igual.
Octubre 2015.


(Avui faig cinquanta anys!)