Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 30 de setembre de 2013

Poema canción de unas perdices que le enviaron vivas. Florencia Pinar



Destas aves su nación
  Es cantar con alegría,
Y de vellas en prisión
Siento yo grave pasion,
Sin sentir nadie la mía.
Ellas lloran que se vieron
Sin temor de ser cativas,
Y a quien eran más esquivas
Esos mismos las prendieron:
Sus nombres mi vida son
Que va perdiendo alegría,
Y de vellas en prision
Siento yo grave pasion,
Sin sentir nadie la mía

Florencia Pinar (1470-1530) Fou una poeta de la cort d'Isabel la Catòlica. Aquesta poesia, inclosa en el cancionero de Hernando del Castillo, fou considerada escandalosa en aquella època.

divendres, 27 de setembre de 2013

Haiku. Chiyo-ni

El agua se cristaliza
Las luciérnagas se apagan
Nada existe



Chiyo-ni (1703-1775)fou una monja budista i poeta japonesa del període Edo. Aquest Haiku el va escriure poc abans de morir

dilluns, 23 de setembre de 2013

El teu cos riu i riu. Maria Mercè Marçal



El teu cos riu i riu,
esbojarrat a voltes,
d'altres maliciosa-
ment, per sota el nas.
D'altres només ensenya
una mica les dents
—d'un blanc enriolat—
entre llavis de festa
vermella. Adesiara
sols juga a riure, fins
que arriba el foc, i atia
tots els cavalls i se
t'enduen per camins
mai no fressats i els meus
dits cullen la rialla
desbridada i oberta.

I fins quan tens els ulls
mossegats per la pena
el teu cos riu i riu.



(Aquest poema ha estat musicat per Enric Hernàez, aquí el teniu cantat per Marga Bufí)

dimecres, 18 de setembre de 2013

E lucevan le stellle (Tosca) Puccinni.


I brillaven els estels,
i la terra sadollava d'olors...
s'obrí la porta del jardí i un pas va sacsejar la sorra ...
Va entrar, fragant, va caure als meus braços ...
Oh! dolços petons i carícies suaus,
mentre que amb tremolor tregué els vels dels seus trets encantadors!
Desaparegut per sempre el meu somni d'amor ...
El temps ha fugit I em moro de la desesperació!
I mai he estimat tant la vida!


No és pas la pimera vegada que us proposo aquesta audició. Fa temps us la vaig posar, cantada però per l'altre gran, Pavarotti. Aquí és Placido Domingo.

dilluns, 16 de setembre de 2013

Amor a Primera vista. Wislawa Szymborska

Ambos están convencidos
de que los ha unido un sentimiento repentino.
Es hermosa esa seguridad,
pero la inseguridad es más hermosa.

Imaginan que como antes no se conocían
no había sucedido nada entre ellos.
Pero ¿qué decir de las calles, las escaleras, los pasillos
en los que have tiempo podrían haberse cruzado?

Me gustaría preguntarles
si no recuerdan
–quizá un encuentro frente a drente
alguna vez en una puerta giratoria,
o algún "lo siento"
o el sonido de "se ha equivocado" en el teléfono–,
pero conozco su respuesta.
No recuerdan.

Se sorprenderían
de saber que ya hace mucho tiempo
que la casualidad juega con ellos

una casualidad no del todo preparada
para convertirse en su destino,
que los acercaba y alejaba,
que se interponía en su camino
y que  conteniendo la risa
se apartaba a un lado

Hubo signos, señales,
pero qué hacer si no eran comprensibles,
¿No habrá revoloteado 
una hoja de un hombro a otro
hace tres años
o incluso el último martes?

Hubo algo perdido y encontrado.
Quién sabe si no alguna pelota
en los matorrales de la infancia.

Hubo picaportes y timbres,
en los que un tacto
se sobrepuso a otro tacto.
Maletas, una junto a otra, en una consigna.
Quizá una cierta noche el mismo sueño
desaparecido inmediatamente después del despertar.

Todo principio
no es más que una continuación,
y el libro de los acontecimientos
se encuentra siempre abierto por la mitad.

Wislawa Szymborska, (premi nobel de literatura 1996)

Traducció del polonès de David Carrión Sánchez i Abel A. Murcia Soriano)

dimecres, 11 de setembre de 2013

Assumiràs la veu d'un poble. Vicent Andrés Estellés


Assumiràs  la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

dilluns, 9 de setembre de 2013

No ens fareu callar. Al Mayurqa



Escalfant motors per la diada, dedico aquesta cançó a la lluita dels mallorquins.
No ens fareu callar, caureu com fruita madura... la història vos jutjarà.
(per saber què passa a Mallorca, cliqueu aquí.)

divendres, 6 de setembre de 2013

El dubte


El dubte i el desig
empenyent-me
cap a tu.
Fràgil desig incert.
La teva presència,
la fugida
i l'esperança
del que no dius
i sento a la pell.
Véns i te'n vas
com el llenguatge
de les ones.

REMEI MARGARIT

dilluns, 2 de setembre de 2013

No tot és desar somnis pels calaixos... Miquel Martí i Pol


No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
.
Serem allò que vulguem ser.
.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.
.
*
Miquel Martí i Pol
*
Dedico aquesta entrada a tots i totes els que demà començarem de nou.
Que no ens manqui mai la il·lusió pel que fem.