No esperem millor revolució- Xavier Pagès

La revolta amor, la revolta!
I vindrà un cant i no se sabrà
d'on ni qui l'haurà començat,
i s'escamparà per tot arreu
com la música dels teus ulls.

No esperem millor revolució,
ni pitjor patiment, que l'amor.
Vosaltres, en canvi,
hereus de gavardines fosques,
il.lustres clients
de bordells fins
i sopars d'etiqueta,
no tastareu
el nèctar de l'esperança
ni l'ambrosia de la passió,
i quan ploreu per les cantonades,
advocats de l'infern,
veureu, només de lluny,
quin és el camí dels homes bons.
Aquell estret caminoi
que passa, perillós,
entre les amples vistes
corruptes i la cobdícia,
que s'enfila fins al cim,
caminant sobre la prepotència.
Què fàcil és gronxar-se
als braços del diable,
el bé en canvi, no té descans.
Una revolta amor, això esperen
els ulls de la plaça, i un himne,
i tota la lírica que empeny l'esperit
a combatre encara.
T'ho dic així, en un petit
i insignificant poema.
Tu em parlaràs dels números
i de les pòlisses,de la neteja
i del treball i segurament
tindràs raó, com sempre;
però no veus,
com les arrels
comencen a escampar-se?
Llavors només caldrà
una mica de pluja i una mica de sol
per fer brotar la revolta, amor.

La revolta amor, la revolta!
I vindrà un cant i no se sabrà
d'on ni qui l'haurà començat,
i s'escamparà per tot arreu
com la música dels teus ulls.