BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS
    Bella, de vós só enamorós, 
    Ja fósseu mia! 
    La nit i el jorn, quan pens en vós, 
    mon cor sospira.
    Tot mon tresor done i persona, 
    a vós, garrida. 
    Puix no us vol mal qui el tot vos dóna, 
    dau-me la vida; 
    dau-me-la, doncs, hajau socors,ànima mia! 
    La nit i el jorn, quan pens en vós, 
    mon cor sospira.
    Bella, de vós só enamorós, 
    Ja fósseu mia! 
    La nit i el jorn, quan pens en vós, 
    mon cor sospira.
    Vós m'haveu fet gran cantorista 
    i sonador; 
    vós ben criat; vós bell trobista, 
    componedor, 
    fort i valent; també celós, 
    ànima mia. 
    La nit i el jorn, quan pens en vós, 
    mon cor sospira.
    No us atavieu, anau així, 
    que prenc gran ira 
    si us ataviau i algú prop mi 
    per sort vos mira. 
    Nueta us vull, gest graciós, 
    ànima mia. 
    La nit i el jorn, quan pens en vós, 
    mon cor sospira.
    Bella, de vós só enamorós, 
    Ja fósseu mia! 
    La nit i el jorn, quan pens en vós, 
    mon cor sospira.
Aquest poema l'he treballat a la universitat. En realitat és una mena de versió d'una glossa recollida en el cançoner d'Upsala. Pere Serafí també va fer un poema partint d'aquesta glossa, que, per cert, va entrar-me a un examen fa unes setmanes. Personalment, sóc més de Serafí que de Timoneda. Però tots dos poemes són bonics!
ResponEliminaRecords!