| Mes d'aquest somni → |
Quin desvetllar-me el seu cos tot nu
(era un fanal que em feria la cara)
—quan a ciutat plou tot queda com Tu,
nacre lluent de l´una banda a l´altra.
Ja et sóc fidel com ho és el ratpenat
que viu esclau al voltant de la nitra;
digue´m per què, sota el braç i amagat,
tens un secret com d´ulls negres que em mira.
Dius mon amant, com un desmai d´onada
que el iol l´esquinça sota el ventre moll;
Per aquest bres jo també et diré: amada
—però el teu secret, negre negre, em té tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada