Un prec (en les noces de S i M) Narcís Comadira

Un prec (en les noces de S i M)
Ara que l’amor us porta
l’un cap a l’altre i que sembla
que el món ja no hi ha res més
fora d’aquest obsedir-vos
per poder tenir-vos sempre,
jo vull fer un prec als Celestes;
que ells us guardin de tancar-vos
al tris redós solitari
on l’Amor es desvirtua,
que ells us facin solidaris
del gran corrent de la vida,
generosos en la carn,
que a l’esperit dóna força,
i generosos de cor,
que a la carn dóna sentit.
Que allò que el Temps, que és voraç,
s’afanya a voler menjar-se
-fidelitat, alegria...-
vosaltres, amb força doble,
corrent més que ell, estimant-vos,
pugueu dur-ho al seu esclat.
Així el goig dels vostres cossos
en aquest Juny tan pletòric
serà de l’Amor penyora
en un Juny solar i etern.