El gat. Bernat Artola

Damunt el banc de foguers,

a la cuina, dorm el gat.

Com no té massa quefers

s’avorreix d’ésser honrat.

Potser somnia que són

tot hores per a dormir.

Si és el temps qui mata el món,

mata el temps per no morir.

Vol el foc i fuig el fum,

i com sap allò que sent,

fent raó del vell costum

sap cavar son sentiment.

Qui com tu tingués la llar

a  la cuina, hivern i estiu,

per poder agermanar

la calor amb el caliu!

(Bernat Artola)