Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 26 de novembre de 2012

El gat. Bernat Artola



Damunt el banc de foguers,
a la cuina, dorm el gat.
Com no té massa quefers
s’avorreix d’ésser honrat.

Potser somnia que són
tot hores per a dormir.
Si és el temps qui mata el món,
mata el temps per no morir.

Vol el foc i fuig el fum,
i com sap allò que sent,
fent raó del vell costum
sap cavar son sentiment.

Qui com tu tingués la llar
a  la cuina, hivern i estiu,
per poder agermanar
la calor amb el caliu!

(Bernat Artola)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada