ertöt uns durch dein Güte (de la cantata BWV 22)

Fantàstica interpretació d'Alícia de Larrocha, l'any 1977, d'una adaptació que feu Arriet Cohen d'un coral de Bach

Penso que és una molt bona manera d'acabar l'any. 

El Messies. Haendel.

Avui us proposo una petita (de fet, una gran!) joia, en els dos sentits del mot joia.
Una versió sencera del Messies de Haendel, però escenificada.
Els que coneixeu a fons l'obra, ben segur us ho passareu molt i molt bé.

Potser Nadal... Miquel Martí i Pol

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Oratori de Nadal. BWV 248. V Part. "Ehre sei dir, Gott, gesungen". J.S.Bach

Wiener Sängerknaben
Chorus Viennensis
Concentus Musicus Wien
Director: Nikolaus Harnoncourt

Ehre sei dir, Gott, gesungen,
Dir sei Lob und Dank bereit'.
Dich erhebet alle Welt,
Weil dir unser Wohl gefällt,
Weil anheut
Unser aller Wunschen gelungen,
Weil uns dein Segen so herrlich erfraut.

Que glòria, oh Déu, us sia cantada,
que per a vós lloança i gràcies sien a punt.
A vós us exalça el món sencer,
perquè us ha plagut el nostre bé,
perquè avui
tot el nostre anhel s'ha complit,
perquè el vostre favor ens alegra tan magníficament.

Prec eixut de Nadal. Narcís Comadira.

Neix, Nen, un altre cop,
aquest any que les baies
dels gallerans i del grèvol
són els grumolls de sang
que duem a les mans,
senyal de sofriment
i del dolor aferrat
i l'angoixa congènita.

Neix, Nen, un altre cop,
entre la mula, estèril,
i el bou, capat. Escalfa't
amb els peuets innocents
amb el seu baf humit,
mou-te al llitet d'agulles
del fenc gebrat, cruixent,
dels nostres cors rebecs.

Neix, Nen, un altre cop,
oblida la misèria
de la nostra abundància
i aquest pessebre brut
que guarnim amb deixalles,
molsa de plàstics, rius
d'àcids letals, turons
devastats ja per sempre.

Neix, Nen, un altre cop,
i venç aquest soroll
enferritjat del món;
el grinyol i l'ahuc,
el plany, el crit, el clam,
el xiscle i el rogall,
venç-los amb el silenci
de la teva paraula.

Neix, Nen, un altre cop.
Fes-ho a cegues. No dubtis,
aquest any desolat.
I mira'ns i sorprèn-nos
ni que sigui amb l'esbós
d'un somnriure precari.

Suite orquestral nº 3. Gavotes I i II. J.S.Bach

De la Suite nº 3 de Bach, les Gavotes I i II
Tocat per la Berliner Philharmoniker, dirigits per Baremboin

Concert per a piano nº 1, 1er Moviment. Rachmaninov

Toca José Menor, amb l'orquestra de la RTVE, dirigits per Alexander Markevich

Agnus Dei (de la missa de la coronació). W.A. Mozart

Dirigeix Karajan l'orquestra Filarmònica de Viena, una interpretació durant una missa a Sant Pere del Vaticà, no se quin any. Els solistes són Soprano: Kathleen Battle Contralt: Trudeliese Schmidt Tenor: Gösta Winbergh Baix: Ferruccio Furlanetto

Moriré de pie. Pere Casaldàliga

Yo moriré de pie, como los árboles:
Me matarán de pie.
El sol, como testigo mayor,
pondrá su lacre
sobre mi cuerpo doblemente ungido,
y los ríos y el mar
se harán camino de todos mis deseos,
mientras la selva amada
sacudirá sus cúpulas de júbilo.

Yo diré a mis palabras:
No mentía gritándoos.
Dios dirá a mis amigos:
Certifico que vivió con vosotros
esperando este día.

De golpe, con la muerte,
se hará verdad mi vida.
¡Por fin habré amado!

Pere Casaldàliga. 

Si voleu saber més coses d'ell, cliqueu aquí.

Quartet amb piano op. 47, 3er temps

Tocat pel trio Beaux Arts. Desconec qui és el pianista, però és que la versió m'encanta.

Ave Maria. (de Cavalleria Rusticana) Mascagni.

Canta Elina Garanca, amb l'orquestra Deutsche Kammerphilharmonie Bremen, dirigint Louis Langrée

Gebet an das Leben. F. Nietzsche

Aquesta composició és de Nietzsche. La va composar en 1882, sobre un poema de    Per a la seva amiga Lou von Salomé.
Canta Dietrich Fischer-Dieskau.