Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 18 de març del 2013

Nocturno. Rosario Castellanos



Me tendí, como el llano, para que aullara el viento.
Y fui una noche entera
ámbito de su furia y su lamento.

¡Ah! ¿quién conoce esclavitud igual
ni más terrible dueño?

En mi aridez, aquí, llevo la marca
de su pie sin regreso.


Rosario Castellanos.

Fa un parell de dies vaig penjar un poema dient que era de Rosalia de Castro, i la Raquel em va corregir: en realitat era de Rosario Castellanos. 
Per solventar-ho, penjo avui aquest poema, que de ben segur no serà el darrer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada