E lucevan le stellle (Tosca) Puccinni.

I brillaven els estels,
i la terra sadollava d'olors...
s'obrí la porta del jardí i un pas va sacsejar la sorra ...
Va entrar, fragant, va caure als meus braços ...
Oh! dolços petons i carícies suaus,
mentre que amb tremolor tregué els vels dels seus trets encantadors!
Desaparegut per sempre el meu somni d'amor ...
El temps ha fugit I em moro de la desesperació!
I mai he estimat tant la vida!


No és pas la pimera vegada que us proposo aquesta audició. Fa temps us la vaig posar, cantada però per l'altre gran, Pavarotti. Aquí és Placido Domingo.