Ara Mateix. Miquel Martí i Pol

Ara mateix enfilo aquesta agulla 
amb el fil d'un propòsit que no dic 
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis 
que anunciaven taumaturgs insignes 
no s'ha complert i els anys passen de pressa. 
De res a poc, i sempre amb vent de cara, 
quin llarg camí d'angoixa i de silencis. 
I som on som; més val saber-ho i dir-ho 
i assentar els peus en terra i proclamar-nos 
hereus d'un temps de dubtes i renúncies 
en què els sorolls ofeguen les paraules 
i amb molts miralls mig estrafem la vida. 
De res no els val l'enyor o la complanta, 
ni el toc de displicent malenconia 
que ens posem per jersei o per corbata 
quan sortim al carrer. Tenim a penes 
el que tenim i prou: l'espai d'història 
concreta que ens pertoca i un minúscul 
territori per viure-la. Posem-nos 
dempeus altra vegada i que se senti 
la veu de tots, solemnement i clara. 
Cridem qui som i que tothom ho escolti. 
I, en acabat, que cadascú es vesteixi 
com bonament li plagui, i via fora, 
que tot està per fer i tot és possible. 

(Del llibre L’àmbit de tots els àmbits)