Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 4 de juliol de 2014

Mai donis per finit. Miquel Àngel Riera

Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.




D'aquest esplèndid poema, Joan Bibiloni en va fer una versió. He estat buscant-la per posar-la però no la trobo per enlloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada