Aunque no nos muriéramos al morirnos. Gloria Fuertes

Aunque no nos muriéramos al morirnos,
le va bien a ese trance la palabra: Muerte.

Muerte es que no nos miren los que amamos,
muerte es quedarse solo, mudo y quieto
y no poder gritar que sigues vivo.

Concert per a violí i orquestra en Mi Major op 35 (1er moviment) Korngold

Hilary Hahn toca el violí, no sé la orquestra ni la data d'enregistrament.

So in Love. Cole Porter

Cole Porter és l'autor de la música i la lletra d'aquesta cançó, que forma part del musical, basat en "la fera domada" de Shakespeare,  "Kiss me Kate"

La cantant és Rachel York.

Amor de patria. Miquel Costa i Llobera

Quan les volgudes montanyes
Dexava'l pobre catiu,
Plorant collí d'una penya
Un brotet de romaní.

Passà terres i fortunes,
Però, resant cada nit,
Besava'l pobre, besava
Un brotet de romaní.

Un dia d'hivern, les ones
Tregueren un mort ¡ay trist!
Estret en la ma tenia
Un brotet de romaní.

Suite de West Side Story. L. Bernstein

En un concert al Central Park, aquest arranjament de William Bronn.

Toca el violí Joshua Bell, i dirigeix la New York Philharmonic Orchestra William Eddins.

Oda a Espanya. Joan Maragall

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya! 

(1898)

sonata en Do M. 1er Mov. F.J. Haydn

En un concert en directe al Carnegie Hall, toca Lang Lang.

Concert per a piano i orquestra, en Sol Major, (Adagio assai, 2on temps) M. Ravel

Toca Martha Argerich, acompanyada de l'orquestra nacional de França, amb la direcció de Charles Dutoit. És un enregistrament de 1990. 

Benvolguda Núria, aquest és el meu regal d'aniversari per a tu. He estat molts dies pensar què et podia regalar. 
I trobo que aquesta és just la que et vull donar. Música francesa per a tu. Tocada per un tros de dona, com tu. Sensibilitat i fortalesa. Talment com ets tu.
Aquesta música tan etèria, tan suspesa. Com tot això que ens uneix, que sura entre tu i jo. Tot el que ens estimem i que tenim.
Que passis un feliç aniversari. T'estimo molt.