Prou sé que he de dir-vos
adéu, núvol lila i de foc, neu
de Vidalba
El temps de l’home és breu i
la posta de sol es confon amb la claror de l’alba.
Però espero que un dia veuré, renovada i més gerda, la terra: potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d’or adormida a la guerra.
El cant amagadís
Marià Manent
adéu, núvol lila i de foc, neu
de Vidalba
El temps de l’home és breu i
la posta de sol es confon amb la claror de l’alba.
Però espero que un dia veuré, renovada i més gerda, la terra: potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d’or adormida a la guerra.
El cant amagadís
Marià Manent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada