Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Retorn a la terra; (VIII) Sebastià Alzamora



No com un arbre, sinó com un home
allargaré el meu cos damunt el teu:
serà una festa com d'illa i de platja,
i també una escomesa de soldats
en campanya per mites llargament
enemics. Una glòria, una ràbia,
el Fill que expira, la carn i la carn.
No com un arbre, no com una idea:
diluirem el sol entre fils mixtes 
de saliva, ens farem actors de certa
màscara doble que és fang i concepte,
compondrem una figura barroca
i un paisatge nascut de cendra i boira,
amb paviments de vena i horitzons
de pit i prisma. Sonen corns i trompes,
i ara el Fill ja tremola en el Calvari,
i nosaltres miram l'eclipsi, i tot
es fa carn: finalment el verb s'ha fet
carn també, i ara penja damunt nostre,
precís i extrem, amb putnes de batec
i grava. L'ull badat a l'ull de tu,
puc veure l'Occident que impreca un Pare.
De tot el mapa, en resta sols un home:
com un home, només i justament 
com un home, el meu cos, els nostres cossos.


Sebastià Alzamora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada